dimecres, 3 setembre de 2014

[-66] 3 de setembre de 1714 (dia 406)

Diari de Setge del 3 de setembre de 1714 (dia 406)

Jornada CCCCVI del setge. Dilluns. Aquesta nit ha caigut un xàfec descomunal, que ha durant més de deu hores i ha aturat tots els treballs d’expugnació. Aprofitant la pausa, han sortit de la Ciutat més de 400 persones, vells, dones i nens, per la part de Gràcia, al crit de “misericòrdia, que ens morim de fam”. Els borbònics no els han deixat passar la línia de circumval·lació; alguns oficials i soldats caritatius, però, els han llançat pa; finalment, han quedat en terra de ningú. El govern de la Ciutat ha resolt permetre als inhàbils per a la defensa abandonar Barcelona i passar al camp dels assetjadors. Els comandants Villarroel i Casanova han anat a inspeccionar com ha afectat l’aiguat les nostres defenses; han conversat entre ells durant mitja hora i amb els oficials i la tropa que les guarneixen. A les onze, han tocat crida a parlament des de la trinxera borbònica. Berwick ens intima a rendir-nos, davant la imminència de l'assalt general. Es vol estalviar una darrera carnisseria dels seus. Casanova ha reunit els consellers i la Junta de Guerra, on Salvador Feliu de la Penya ha parlat a favor de rebutjar l'oferta; els altres han demanat temps. A les 11 de la nit, les companyies de pagesos han llançat un atac contra les bateries dels borbònics a Santa Eulàlia i Llevant i els han fet vint morts.

dimarts, 2 setembre de 2014

[-67] 2 de setembre de 1714 (dia 405)

Diari de Setge del 2 de setembre de 1714 (dia 405)

Jornada CCCCV del setge. Diumenge. Avui han fugit els capitans del Regiment de Fe Joan Delavilla i Benet Romaguera, entre d’altres, d’un total de dotze desertors; poca fe i molta covardia. Després del Consell de Guerra d’ahir, avui s’han reunit els membres de la Junta Secreta amb el comandant en cap. Abans, el cavaller Francesc de Castellví, que conserva memòria molt prolixa, per escrit, de la nostra defensa, m’ha demanat que li'n fes de tot extracte. A la reunió, s’han llegit tots els vots dels generals i coronels, unànims en la feblesa de la nostra posició defensiva. A continuació, el conseller en cap, el protector del Braç Militar i les altres autoritats principals han fet una inspecció completa de les defenses. Salvador Feliu de la Penya, president de la Junta de Medis, han informat sobre la situació alimentària de la ciutat: tenim encara esperança de rebre un generós comboi procedent de Mallorca. Han ordenat un nou escrutini general i la publicació d’un ban amb penes molt greus pels qui amaguin queviures. Han demanat al canonge Rifós que a les esglésies més allunyades del foc enemic es faci exposició permanent del Santíssim i els predicadors exhortin el poble. Les bateries dels borbònics només han acallat avui el seu foc alguna estona, a conseqüència de la pluja renovada.

dilluns, 1 setembre de 2014

[-68] 1 de setembre de 1714 (dia 404)

Diari de Setge de l'1 de setembre de 1714 (dia 404)

Jornada CCCCIV del setge. Dissabte. El coronel Martí Zuviria i un dels agents més eficients de Salvador Lleonart han entrat a Barcelona: han comunicat que el marquès del Poal no pot atacar, per manca d'efectius, el cordó de setge dels borbònics. A migdia, després de reconèixer tots els treballs de defensa durant el matí, Villarroel ha convocat a casa seva els comandaments de la defensa. Ha exposat totes les mancances de la plaça per aconseguir una defensa efectiva en cas d’assalt general. La gana que causa tanta indigència aminora les forces a tothom; i l’escasset de gent, ja només sis mil defensors; i de munició: només ens queden 62 quintars de pólvora i caldrà reduir encara més el foc dels nostres artillers. Diuen que hi ha un defensor plenament apte per cada deu soldats de l’exèrcit de les Dues Corones. A les quatre de la matinada, el general Bellver ha cridat a alarma general. Ha estat una estratagema dels assetjadors, amb la finalitat de calcular, en base al foc i a la mobilització de la Ciutat, quines són les defenses que ens resten. Tots han estat d’acord a negociar la capitulació, excepte el general Basset i el coronel Sebastià Dalmau, partidaris de seguir la decisió dels Tres Comuns: “Jo saltaré per on saltarà Barcelona”.

diumenge, 31 agost de 2014

[-69] 31 d'agost de 1714 (dia 403)

Diari de Setge del 31 d'agost de 1714 (dia 403)

Jornada CCCCIII del setge. Divendres. L’esquadra de bloqueig captura cada dia algunes naus que s’aventuren a aproximar-se a la Ciutat: han començat a penjar sumàriament els seus tripulants, acusats de passar proveïments a Barcelona. Segons informen els nostres espies, els treballs d’aproximació a la muralla estan resultant una gran tomba per als borbònics. Es diu que, de la brigada de 52 enginyers francesos que van arribar a la plaça tot acompanyant el mariscal duc de Berwick, ja són la meitat els morts i ferits. Pel que sembla, el mariscal ha rebut avui una comunicació signada del mateix duc d’Anjou, al qual anomenen Felip V, atorgant-li amplis poders per acordar amb els assetjats el lliurament de la plaça. A primera hora, el comandant en cap general Antoni de Villarroel ha manat a tots els oficials i soldats revista general de tropes a les drassanes. En la llarga Junta de Guerra tinguda amb el govern de la Ciutat ha demanat també la llista de tots els membres de la Coronela, així com inventari de la munició i de l’estat de les defenses. Dins la Ciutat l’assistència als oficis religiosos és molt nombrosa: tots els dies hi ha rosaris resats en comú i sermons que criden a la penitència, la reforma dels costums i la confiança en la providència.

dissabte, 30 agost de 2014

[-70] 30 d'agost de 1714 (dia 402)

Diari de Setge del 30 d'agost de 1714 (dia 402)

Jornada CCCCII del setge. Dijous. Els voluntaris del coronel Antoni Vidal han pres el castell de Falset. El nostre comandant, però, ha mort en la batalla. Glòria als bons patricis. A la plaça, el foc dels borbònics ha augmentat avui a 78 peces per fer encara més grans les bretxes. El capità Francesc Baixeres, cap dels minadors de la plaça a les ordres del general Basset, ha localitzat una mina dels nostres enemics per esfondrar el baluard del portal Nou. Els primers a baixar i entrar han estat un soldat nascut a Milà, un aragonès i un català, que s’han fet mereixedors de la recompensa promesa del grau d’alferes. Per sort, la pluja havia fet que els enemics encara no l’haguessin carregat de pòlvora. El govern de la Ciutat ha ordenat fer un altre escrutini general de queviures als convents i cases particulars, per evitar els rumors que acusen els membres de la Junta de Provisions de guardar-ne d’amagats. Es tem que la fam pot provocar un tumult general. També han fet crida obligant tothom a lliurar les bales de canó de l’enemic caigudes sobre les cases i horts: tal és la manca de municions; els nostres canons disparen poc i sovint bombes d’un calibre inapropiat. Aquesta nit, per sort, ha entrat al port un bergantí procedent de Mallorca amb 50 barrils de pólvora.

divendres, 29 agost de 2014

[-71] 29 d'agost de 1714 (dia 401)

Diari de Setge del 29 d'agost de 1714 (dia 401)

Jornada CCCCI del setge. Dimecres. El foc d’artilleria dels borbònics ha estat avui devastador, contra totes les bretxes obertes, amb fins a 65 canons. Des de la plaça l'hem fet també intens, però s’ha moderat a partir de primera hora de la tarda. Els comandants de les bateries tenen ordre de dosificar els trets per treure’n el màxim de profit, ates la manca creixent de pólvora que pateix la defensa de Barcelona. A la tarda, segons els nostres espies, el mariscal duc de Berwick ha fet inspecció dels treballs i de l’estat de les mines i galeries dissenyades per l’enginyer Verboom. Ha donat les darreres instruccions per tal de construir noves paral·leles per destruir completament la muralla des de la torre de Sant Joan fins el baluard de Santa Clara. Berwick s’ha detingut a la trinxera pràcticament fins a fer-se de nit. La Ciutat ja gairebé no pot fer pastar pa; el poc que se'n fa es ven als de la Coronela i als soldats i després als altres. El preu de qualsevol aliment és pels núvols. Avui, però, han entrat tres barcos de Mallorca i dos de llevant, que han pogut alleujar una mica la nostra extrema necessitat de queviures. El govern de la Ciutat ha enviat dobles guàrdies per vendre amb ordre el pa que portaven al portal de Mar.

dijous, 28 agost de 2014

[-72] 28 d'agost de 1714 (dia 400)

Diari de Setge del 28 d'agost de 1714 (dia 400)

Jornada CCCC del setge. Dimarts. Avui complim fa formidable xifra de 400 dies de resistència. A molts ja no sens coneix el rostre, desnodrits. Han caigut en servei el tinent de granaders del Regiment de Santa Eulàlia Ramon Garriga i el seu auxiliar, l'alferes Josep Martínez. El duc de Berwick ha visitat a les cinc del matí les posicions d’atac dels borbònics i ha ordenat que totes les bateries, també les reparades després dels nostres atacs, tornin a disparar sense descans. Des de les deu del matí, però, la pluja ha tornat a fer-se molt intensa i ha dificultat en molt el cumpliment de l’ordre que ens temíem. Les nostres bateries, ben resguardades de l’aigua, han disparat a més bon ritme i els hem desfet altres deu canons. Els borbònics han vist com els canals que havien construït els darrers dies per drenar d’aigua les seves trinxeres i bateries no donaven a l’abast. Avui hi ha hagut commoció al cos de reserva apostat a Sant Agustí. Han acusat el seu cap, el coronel Pau Tovar, d’haver insinuat la possibilitat d’una treva per pactar capitulació. El comandant en cap Villarroel ha hagut d’anar en persona per apaigavar el motí. Molts soldats han expressat el seu desig de patir abans una mort amb honor que demanar treva a l’enemic.

dimecres, 27 agost de 2014

[-73] 27 d'agost de 1714 (dia 399)

Diari de Setge del 27 d'agost de 1714 (dia 399)

Jornada CCCLXXXXIX del setge. Dilluns. Avui ha disparat amb intensitat molt especial la nova bateria que fa més i més gran la bretxa principal des de l’esquerra fins l’antic portal de Sant Daniel. Els borbònics treballen amb intensitat, enmig de tot el foc que els fem, per construir els ramals i túnels de comunicació possibles amb el nou camí d’atac contra la muralla. A partir de les tres de la tarda, però, han tingut dificultats per mantenir el seu foc, atès que, amb la seva perícia habitual, els artillers que dirigeix el general Joan Baptista Basset han aconseguit desmuntar-los fins a cinc canons. A dins la Ciutat els treballs de reforç de les travesseres han continuat molt intensos: el govern ha acordat lliurar set rals de plata als homes qui treballen de nit i tres a les dones. Els treballs es multipliquen, encara que a un ritme encara insuficient per contenir un atac general com el que s’espera, entre el portal Nou i la muralla de Mar. Tot i aquests augments de salari, la majoria dels treballadors i les seves famílies troben aliment amb extraordinària dificultat, atès que els preus s’han alçat de manera incontenible. Gairebé totes les nits entren petites embarcacions procedents de Catalunya o Mallorca, però no donen a l’abast per a sufocar la carestia que patim.

dimarts, 26 agost de 2014

[-74] Bestiari del procés (97): A. Sáez, X. Trias i J.I. Wert

Diari de Setge del 26 d'agost de 1714 (dia 398)

Sáez, Albert (periodista).
Transicionicidi.
L’article més lloat de la setmana ha estat, sense dubte, el del director adjunt d’El Periódico: una lúcida crònica de la perpetuació lampedusiana de les formes de fer del franquisme que va suposar la fins ara intocable (com els seus protagonistes) Transició espanyola. Realment, paga la pena llegir-lo. Potser, però, amb un sol dubte: perquè hem trigat tant a descobrir primer i a divulgar després aquesta versió de la història. Perquè ens ha costat tant explicar que el rei anava en pilotes: especialment, tractant-se l’autor del número dos d’un dels grans transatlàntics de la premsa catalana, és a dir, coprotagonista des dels mitjans de tot el tinglado que ara denuncia (només) quan l’aigua li ha arribat al coll.

Trias, Xavier (alcalde de Barcelona).
Passem a l’atac.
L’alcalde de Barcelona ha vist esclatar aquests dies una petita revolta a la Barceloneta. Si (com ja va demostrar a Can Vies) la seva habilitat en la resolució de conflictes sembla desplaçar-se en vehicle dièsel, l’aportació al debat sobre el procés m’ha semblat brillant. Capgirem la truita. Passem a l’atac. La Consulta és legal i el govern espanyol cometrà un acte greu, potser de prevaricació, si decideix prohibir-la. Sí, senyores i senyors, la Generalitat té competències per escrutar l’opinió dels catalans sobre qualsevol matèria. Hem d’afirmar la legalitat de la proposta amb la mateixa seguretat i convenciment amb la qual ells la neguen. Com dèiem la setmana, passada, la farem i serà legal i acordada, d’acord amb la nostra sobirania i la majoria dels nostres representants.

Wert, José Ignacio (ministre de Cultura i Esports).
La pervivència del Règim.
He vist aquests dies en les imatges als mitjans d’una manifestació un cartell que deia “Què llarg se m’està fent el franquisme”. I així és. S’està fent inacabable viure en un estat, el que ens han imposat, de valors democràctics tan i tan febles. En un país on el seu govern considera acceptables els objectius de la “nova” Fundació Blas Piñar i la dota de ple reconeixement jurídic, alhora que impedeix els catalans votar sobre el seu futur polític. No podem ni expressar en llibertat quin és el nostre objectiu col·lectiu mentre d’altres, ben aviat, rebran fins i tot subvencions per a desenvolupar el seu ideal feixista. És la Marca España. L’últim en decència democràtica. De traca i mocador.

dilluns, 25 agost de 2014

[-75] Bestiari del procés (96): M. Mateu, A. Rivera i J. Rusiñol

Diari de Setge del 25 d'agost de 1714 (dia 397)

Mateu, Marcel (vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals).
Afers interiors.
Per primera vegada, un representant polític de la Catalunya Nord ha manifestat el respecte dels nostres germans septentrionals per la decisió que prengui la població cridada a les urnes al Principat el proper 9-N. La 46a edició de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent ha estat aquesta setmana l’escenari on s’ha debatut en profunditat l’impacte del procés al conjunt dels Països Catalans: la República Catalana serà un gran pol d’atracció, l’autèntica avançada; la reacció d’Espanya per evitar que les Balears i el País Valencià segueixin el nostre mateix camí és ja a hores d’ara brutal. La UCE ha servit també per escenficar veus conjuntades en defensa del 9-N de les quatre grans forces, autores de l’acord de data i pregunta. Mig segle al servei del país.

Rivera, Albert (president de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía).
Pànic al túnel.
Ells que fan de la defensa de la unió el seu gran (i sovint únic) objectiu polític, periòdicament, ens ofereixen l’espectacle públic de llançar-se els trastos pel cap. De fet, són una altra demostració empírica d’exactament del contrari del que prediquen: “mejor juntos”. Després que l’eurodiputat Francisco Sosa Wagner llancés la primera pedra, una part important de l’establishment mediàtic espanyol, amb gran disgust de Rosa Díez, s’ha llançat a clamar per la fusió entre UPyD i Ciudadanos. Es tracta de consolidar un espai inequívocament espanyolista envernissat de lluita contra la partitocràcia. El divisime dels seus dirigents, segons sembla, continuarà fent difícil que qualsevol intent en aquest sentit arribi a consolidar-se. I els caldria, perquè l’empenta de Podemos comença a emportar-se’ls per davant.

Rusiñol, Josep (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Expectatives fredes.
Són a punt a punt de consumar un ridícul mític. El de plantejar-se una contra-mobilització el mateix dia que els sobiranistes organitzem la Via Catalana. Serà molt interessant l’acte polític que el dependentisme prepara a Tarragona per a l’11-S: tal i com, enderiats, fan ells a cadascuna de les nostres convocatòries, caldrà comptar meticulosament els assistents: els de la primera fila i els de les altres (si és que n’hi ha). Entretant, de ronda pels mitjans, els seus “marginats” portaveus continuen presentant el procés com un camí cap al desastre absolut, l’abisme i la radicalització, sense matisos. Aquesta setmana, som a punt de generar una guerra freda, amb els mètodes de l’Stasi. És l’amenaça que no fa por d’una nova glaciació quan ja vius entre dinosaures.

diumenge, 24 agost de 2014

[-76] Bestiari del procés (95): Estopa, E. González Pons i R. Hernando

Diari de Setge del 24 d'agost de 1714 (dia 396)

Estopa (grup musical).
Usar i tirar.
Des d’un compte de twitter de propaganda dependentista, un lamentable fotomuntatge van difondre a principis de setmana la voluntat dels de Cornellà de Llobregat, aparentment, militant, de no assistir a la gran V de la Diada. Arran de la polèmica a les xarxes socials, el duet es va apressar a desmentir-la, va denunciar l’ús espuri de la seva imatge i va demanar respecte per a totes les opcions de cara a la Consulta del 9-N. El dependentisme recorre a males arts de principiant, a suports de plàstic, que, com en aquest cas, al cap de poques hores, només fan que girar-se’ls en contra. Maniobres com aquesta revelen una situació francament desesperada.

González Pons, Esteban (secretari d'Estudis i Programes del Partido Popular).
Barra descomunal.
Gairebé fa un any, a finals de novembre de 2013, el Partido Popular del País Valencià va superar els cent imputats per corrupció; les dades d’aleshores ja eren francament esgarrifoses: nou exconsellers estaven acusats formalment i les causes per corrupció afectaven a un total de tres-cents funcionaris, empresaris i familiars de l’entorn del partit. Un dels seus grans homes, el número dos, en temps del dimitit Francisco Camps fou Esteban González Pons, ara eurodiputat i alt càrrec de la direcció espanyola. Que aquesta setmana hagi tingut, ell, la cara dura d’afirmar que “tots els seus consellers, el seu partit polític i el conjunt dels polítics catalans” van ser còmplices passius de l’afer Pujol és d’un surrealisme que supera qualsevol límit fins ara conegut.

Hernando, Robert (secretari general de Plataforma per Catalunya).
La creu del dependentisme.
En un gest d’apropiació lamentable els principals representants de l’extrema dreta xenòfoba a Catalunya han adoptat el símbol històric de la Creu de Sant Jordi al seu logotip. Aquesta setmana els principals partidaris de la segregació, els separadors per essència, els grans avaladors de la divisió de la societat, entre els de casa i els altres, s’han sumat a la defensa de la unitat d’Espanya per la Diada, tot declarant la seva voluntat d’afegir-se als actes que organitzen els seus cosins de Societat Civil Catalana a Tarragona. Albert Soler Sicilia, Joan Rangel i Joaquim Coll agafats de la mà de Rafael Hernando, potser, en presència de José Félix Ballesteros. Apoteòsica germandat entre l’esquerra espanyolista i la ultradreta racista.

dissabte, 23 agost de 2014

[-77] Bestiari del procés (94): J. Arenas, A. Castellà i A. Colomines

Diari de Setge del 23 d'agost de 1714 (dia 395)

Arenas, Javier (vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular).
Qüestió de costos.
Declaracions velles, que semblen de fa un any. Amb els pesos pesants de vacances, aquesta setmana la segona línia del partit del govern espanyol ens ha ofert la seva dosi habitual de barra intel·lectual. Diu l’exlíder dels populars a Andalusia (probablement, l’home que acumula més fracassos electorals de la història) que, als catalans, el “desafiament” sobiranista ens està costant milions d’euros i de llocs de treball. En sentir-ho, en boca d’un dels polítics del principal territori beneficiari del nostre drenatge fiscal, el riure de milers i milers de catalans ha arribat fins a la Gran Muralla: es veu que la dependència, amb un estat treballant sistemàticament a la contra, al servei de la concentració del poder econòmic i polític, ens surt de franc. Francament espectacular.

Castellà, Antoni (secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya).
Tornar als orígens.
“Ens hem de purificar i alliberar-nos dels sectors influents que ens han apartat dels orígens fundacionals”: la frase, extreta d’una entrevista amb el líder del sector independentista d’Unió, sembla un formidable directe a la mandíbula del president del Comitè de Govern del partit demòcrata-cristià i al seu paper com a gran intermediari de l’establishment català a la capital del Regne. Com en resposta, hores després, la diputada d’UDC a Madrid Montserrat Surroca, alhora que es manifestava empesa per Espanya cap al Sí-Sí, declarava al diari comtal la seva esperança, encara, en la possibilitat d’un encaix de Catalunya a Espanya: i és que, a mesura que el 9-N s’apropa, el perímetre del dubte, del puta-i-ramonetisme es fa fent petit petit. Li queda, ja, una vida molt curta, abans de ser triturat pel procés.

Colomines, Agustí (historiador i director de la càtedra Josep Termes).
Inclassificable i suggeridor.
La millor virtut d’un historiador és la de fer pensar qui el llegeix. Per valorar el moment polític on som, ara que potser disposeu d’una mica més de temps, la seva veu resulta prou instructiva: especialment, a l’hora d’entendre, més enllà dels tradicional culebrots de cada estiu, la profunditat del moviment tectònic que es viu a Catalunya. Us recomano una suggeridora entrevista al professor Colomines d’aquesta setmana. El punt potser contradictori, tot mirant enrere: el seu paper en la defensa a ultrança de l’Estatutet retallat pactat a la Moncloa, que ara qualifica de “mal girbat” i l’anàlisi del qual, ara sí, enumera bona part dels arguments que van portar molts independentistes a defensar que significava un mal pas si el que volíem era dotar les nostres institucions de poder polític real, és a dir, de veritable sobirania.

divendres, 22 agost de 2014

[-78] 22 d'agost de 1714 (dia 394)

Diari de Setge del 22 d'agost de 1714 (dia 394)

Jornada CCCLXXXXIV del setge. Dimecres. Obliguem els enemics a dedicar grans esforços a construir les defenses necessàries per resguardar la seva bateria, la que descarrega les bombes contra el baluard del portal Nou, del foc tan encertat que els fem entre el baluard de Sant Pere i el de Jonqueres. Portem ja uns quants dies de pluges molt intenses, que dificulten molt seriosament la tasca dels minadors. Afortunadament, hem perfeccionat la nostra gran mina sota la bretxa reial per preparar el segon assalt general dels borbònics. Els nostres espies han informat que a les cinc de la tarda el mariscal duc de Berwick ha celebrat consell de guerra amb tots els seus ajudants. De matinada, el comandant en cap general Antoni de Villarroel ha anat a fer reconeixement dels treballs i a passar revista a les guardes dels baluards, bretxes i travesseres; i ha fet el mateix amb els cossos de reserva; i en presència dels enginyers, ha visitat també les bateries de la nostra artilleria, en particular la del famós bombarder Costa, el qual, només avui, ha aconseguit desmuntar successivament fins a cinc canons borbònics. Aquesta nit quinze embarcacions han sortit i trencat el bloqueig en direcció a Mallorca; dues més, amb instruccions per al marquès del Poal i el general Moragues.

dijous, 21 agost de 2014

[-79] 21 d'agost de 1714 (dia 393)

Diari de Setge del 21 d'agost de 1714 (dia 393)

Jornada CCCLXXXXIII del setge. Dimarts. El marquès del Poal i els comandaments de l'exèrcit català han fet Consell de Guerra a Olesa de Montserrat. Esperem que intentaran entrar un miler d'homes per reforçar la defensa de Barcelona. Entretant, l’enemic continua batent amb força la muralla i els baluards. Des de fa una setmana ha ampliat considerablement la grandària de la bretxa principal, amb l’objectiu d’entrar a la Ciutat en formació de batalla. Cada dia construeix nous emplaçaments perquè les seves bateries no siguin destruïdes per les nostres (entre ahir i avui els hem desmuntat fins a dotze canons), reforça el camí cobert i les baixades al fossar. Alguns hòmens escapen de la Ciutat, exposant-se molt, per les mateixes bretxes que baten els borbònics, atès que les portes estan barrades i ben vigilades. L’avançat estat dels treballs de l’enemic i la feblesa que ens provoca la gana i els seus constants atacs d’artilleria fan pensar que a primers de setembre es prepararà un nou atac general contra la Ciutat. Avui, però, per tercer dia consecutiu, han entrat algunes embarcacions al moll de les que van sortir de Mallorca el dia 18: el govern de la Ciutat ha hagut de posar guarda nombrosa i ben armada a les embarcacions per tal d’evitar-ne el saqueig de la farina i el vi per part dels més famolencs.

dimecres, 20 agost de 2014

[-80] Bestiari del procés (93): J. Rigol, Q. Torra i J.M. Tresserras

Diari de Setge del 20 d'agost de 1714 (dia 392)

Rigol, Joan (coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir).
Deixar que decideixi Espanya.
No hem arribat fins aquí per deixar que decideixi Espanya. Limitar la possibilitat de celebrar la Consulta del 9-N al fet que sigui impulsada, avalada o tolerada pel govern del Partido Popular i el TC no només és una estafa a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament el gener de 2013, sinó fins i tot al sentit comú: tots sabíem des del minut zero que això era impossible. No ens enganyem: l’element bàsic que atorgarà legitimitat política i reconeixement internacional a la Consulta serà el nivell de participació: que, com a mínim, més de la meitat dels catalans acudeixin a les urnes. Només això i tan difícil com això, amb el dependentisme i el govern espanyol fent-nos boicot.

Torra, Quim (director del Born Centre Cultural).
Record dels valents.
El director del Born, l’extraordinari espai patrimonial posat al servei de la memòria col·lectiva i de la cultura del país i de la capital catalana, ha fet al llarg de tot l’any del Tricentenari una tasca excel·lent de difusió del coneixement històric d’aquells fets que ens han marcat tan profundament. Aquesta setmana hem commemorat amb ell (i amb el president Mas en un paper protagonista que no ha passat desapercebut a la premsa espanyolista) la batalla de Talamanca, darrera victòria de les tropes catalanes sobre els borbònics i, sobretot, els tres dies de l’horrorosa batalla del Baluard de Santa Clara, la primera gran carnisseria del setge de Barcelona, en la qual van caure morts més d’un miler de defensors, entestats a defensar, per damunt de tot, la sobirania de les seves institucions polítiques.

Tresserras, Joan Manuel (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació).
Teoria del procés.
Ara que potser gaudiu d’una mica més de temps, us recomano aquesta extensa entrevista a un dels principals ideòlegs actuals d’Esquerra Republicana, per al meu gust, un dels grans pensadors del procés. Hi trobareu la fonamentació profunda del moviment revolucionari que està vivint la societat catalana, un cas veritablement únic de renovació. D’entende com l’esclat de l’afer Pujol posa fi a tota una manera de fer, la pròpia de l’autonomisme postfranquista que ara estem liquidant. En llegir-lo sentireu orgull per disposar de l’oportunitat de participar en un procés de transformació com el que viu a hores d’ara el nostre país. També, d’entendre quin és el pensament fort que avala la celebració de la Consulta del 9-N digui el que digui el govern espanyol.

dimarts, 19 agost de 2014

[-81] Bestiari del procés (92): A. Mas, J. Ortega i M. Rovira

Diari de Setge del 19 d'agost de 1714 (dia 391)

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Solidesa entre sorres movedisses.
El del president Mas és un cas digne d’estudi: apareix cada dia més sòlid, al mateix temps que la marca electoral que encapçala s’encamina cap a la desaparició. Ben bé, com Adolfo Suárez. Temps al temps, que les mutacions que vivim seran fulminants. La seva aparició per posar ordre després de la batussa derivada de les desafortunades declaracions de Joan Rigol i Joana Ortega ha aconseguit (a desgrat dels mitjans espanyolistes) assossegar la tropa sobiranista. L’element clau: després de la suspensió de la Consulta el Tribunal Constitucional, la resposta del país, sigui la que sigui, sortirà del consens de tots els partits que van acordar data i pregunta. Calma, doncs. Els qui van al davant s’han guanyat un vot de confiança.

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Errors que maten.
Amb el Gran Timoner de vacances, la responsable directa de l’organització de la Consulta del 9-N ha refredat les expectatives aquesta setmana posant la celebració efectiva dels comicis en mans del TC. Ras i curt, ha anunciat als seus membres que si suspenen la convocatòria no es farà: un incentiu veritablement intel·ligent per aconseguir que no l’entorpeixin. Mentre totes les forces que van acordar data i pregunta haurien de concentrar-se en reforçar una Diada que volem una vegada més apoteòsica i que els nostres adversaris estan molt interessants a rebaixar, resulta realment sorprenent la capacitat d’alguns membres del Govern per llançar als mitjans missatges contraproduents. Qualsevol diria que hi ha tremolor de cames. Confiem que no tinguin res a veure amb les amenaces de les clavegueres de l’Estat.

Rovira, Marta (secretària general d’Esquerra Republicana).
Sense ambigüitats.
Just abans de marxar de vacances ha parlat prou clar. Esquerra Republicana ha marcat un posicionament contundent. I ho ha fet com més m’agrada, disputant al dependentisme cada centímetre de terreny en la guerra de les paraules: la Consulta, diu Marta Rovira, serà legal i acordada; legal, o sigui d’acord amb la legalitat catalana i internacional; acordada, sí, per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, després d’una declaració democràtica. I el 9-N tindrà lloc com a conseqüència d’un inapelable mandat democràtic, el de les catalanes i els catalans a les eleccions del 20-N de 2012, que en cap cas va ser ni pot ser impugnat per l’Estat espanyol. Escac i mat a l’ambigüitat, una explicació de perquè uns van a l’alça i altres a la baixa.

dilluns, 18 agost de 2014

[-82] Quan Societat Civil Catalana et marca com a objectiu

Diari de Setge del 18 d'agost de 1714 (dia 390)

Avui ho farem una mica més llarg, Molt de tard en tard, com suposo gairebé tothom, surfejo amb el meu nom a la xarxa. Fa uns dies vaig descobrir amb sorpresa com el 2 d'agost, el compte oficial del portaveu de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, em dedicava el següent tuit:
Crec que semblant menció, encara que apressada, mereix un comentari perquè retrata la psicologia del personatge i el que representa ell i els seus al nostre país. D'entrada, cal començar per constatar una vegada més que els Ez els fem molta ràbia, però molta. A nosaltres els Bosch no ens en fan gens, perquè dependentistes catalans de vint generacions n'hi ha hagut sempre i, naturalment, ara, hi són a cabassos. Però, òndia, que un Pérez sigui independentista català els toca i molt. Per això, d'entrada, per marcar terreny, fa esment del meu nom en castellà. A mi em sembla bé: de fet no me l'he canviat oficialment en honor als meus pares, que així me'l van posar. Potser esperaré a tenir el passaport de la República Catalana per fer-ho. No penso tampoc castellanitzar-li el nom a ell, tot i el seu abrandat espanyolisme.

Que, a continuació, em col·loqui el cognom Valle només és un indici del nivell de rigor amb el qual treballen. Nul. Només encerta mitja consonant. Que em consideri un "patriota català", naturalment, és un honor que li agraeixo: el contrari (si mirés no gaire enrere en la història) només em faria tenir mala consciència. Diu que estic al servei de Blanca Serra, tot i que en realitat (una altra mostra d'encert) he col·laborat amb molt d'honor i continuo col·laborant amb la seva germana Eva, la millor historiadora catalana d'avui. No diria que sigui una amistat perillosa, tot i que va passar pels calabossos de la Policía Española que tant estima Josep Ramon Bosch fa només vint anys per exhibir en una manifestació una pancarta amb l'ofensiu lema literal de "Independència".

Reconec que la resta de la piulada del portaveu de SCC em té subjugat. Què voldrà dir amb "¿Qué coño es la UDEF?" i un enllaç al meu currículum professional a continuació? Digueu-me suspicaç, però, després d'haver llegit el famós article de José Antonio Zarzalejos, a mi em fa l'efecte que se situa a mig camí entre l'emenaça poc subliminal i l'assenyalament directe perquè m'investiguin. Per evitar esforços ja li avanço: només tinc una nòmina i el "meu" pis és sobretot del banc fins l'any 2044. I si les amenaces de Josep Ramon Bosch representen el tipus d'estat en el qual hauran de viure els meus fills, actituds de xulo de barri com aquesta (com tantes i tantes dels seus) només fan que ratificar-me en l'encert de la meva aposta de fa tants anys per deslliurar-nos de la seva dominació.

P.S. Amb posterioritat a la redacció d'aquest apunt he vist que no he és un cas aïllat, sinó que l'home té per costum el tuit-amenaça-assenyalament:





diumenge, 17 agost de 2014

[-83] Bestiari del procés (91): J. Cercas, M. Delgado i E. Duran Costell

Diari de Setge del 17 d'agost de 1714 (dia 389)

Cercas, Javier (escriptor).
Agraït a insults.
Un dels articulistes d’El País més agressius amb el sobiranisme ha començat la seva campanya internacional contra el procés. Tot i que ha fet estranyes apostes públiques a que el sí no superarà el 35% en un referèndum d’independència, tracta de presentar-se com un heroi aïllat en terra hostil (amb un mercat de 400 milions de lectors!). Al que fa no li direm victimisme. Defensar l’ideal europeu (un altre nacionalisme, com demostren els centenars d’africans que pengen durant hores de la reixa de Melilla o els qui naveguen amuntegats cap a Lampedusa), contra el particularisme català, tot oblidant l’espanyol que ajuda a imposar-nos; a criticar el qual, per cert, no dedica una sola línia. Presentar el teu propi país a un gran mitjà italià com un lloc farcit de nacionalistes d’utopia assassina, tot fent una llarga elipsi per dir-los nazis, mentre ens afirma mesquins, provincians, garrepues i tancats. Un home agraït, sí senyor. Molts petons.

Delgado, Manuel (antropòleg).
Avís de lerrouxisme.
Aquest referent de l’esquerra anticapitalista a Catalunya, proper a Esquerra Unida i Alternativa i, des de fa mesos, comvençut del caràcter irreversible del procés independentista, ha commocionat una part del debat català amb un apunt al seu blog, de títol extens, però que val molt la pena llegir: “El perill d'un lerrouxisme antisistema. Sobre una estratègia del nacionalisme espanyol per desacreditar el procés sobiranista i dividir l'esquerra anticapitalista”. Delgado adverteix de l’intent de llançar Podemos i Guanyem Barcelona contra el procés, aprofitant que, en part, aquestes forces estan començant a mossegar en l’espai espanyolista a Catalunya (de fet, Ciudadanos ha començat des de la seva irrupció un declivi evident a les enquestes). Està bé que una veu incontestable com la seva adverteixi del darrer i desesparat parany del nacionalisme espanyol.

Duran Costell, Elvira (membre de Socialisme, Catalunya i Llibertat i de Súmate).
Viure el procés.
Ha tingut aquests dies un extraordinari ressò a la xarxa el primer apunt d’un blog anomenat suggeridorament: “¿Qué hace una española como tú en una Cataluña como ésta?" Us el recomano amb tot l’èmfasi, perquè permet entendre perfectament la possibilitat d’observar el procés català amb simpatia també des de l’espanyolitat. Seguint el fil a twitter és possible observar fins a quin punt el seu posicionament provoca curt-circuits neuro-sentimentals a l’esquerra espanyolista catalana. De fet, en aquest punt del procés hem arribat a un punt kafkià en el qual els sobiranistes defensem la possibilitat de gaudir d’identitats plurals, mentre el dependentisme fa de la nacionalitat un tòtem unívoc impossible de compartir.

dissabte, 16 agost de 2014

[-84] Bestiari del procés (90): M. Alonso, M. Bernad i M. Candini

Diari de Setge del 16 d'agost de 1714 (dia 388)

Alonso, Matías (diputat i portaveu de Ciudadanos).
Nous prehistòrics.
El dependentisme català de Ciudadanos, durant un temps emergent, ha comparat aquests dies la Via Catalana amb les manifestacions de suport al franquisme i, agafant-se a la constant estratègia d’aprofitar qualsevol contradicció del Govern per atacar el president amb l’objectiu d’enfonsar el procés, ha afirmat que Mas és un cadàver polític. I és que fins i tot en la seva anàlisi de la realitat, el partit dependentista ha envellit a una velocitat (com la dels moments que vivim) de vertígen: tot i que suposadament venia a fer-lo miques, ja només interpreta la realitat en clau del manteniment o no dels vells partits de l’establishment, quan, ben segur, vivim uns temps de transformació tan important que ningú sap quin serà el sistema de partits català d’aquí a dos anys.

Bernad, Manuel (presidente de Manos Limpias).
Amenaces estúpides.
Aquesta tropa que es fa dir sindicat i que porta per títol el seu propi antònim, aquesta gentola que encara té les mans tacades amb la seva vinculació ideològica amb el putrefacte règim anterior (i encara amb imputacions de casos de corrupció) ens ha fet riure aquesta setmana afirmant que tenen talps dins les principals organitzacions socials i partits polítics independentistes: no és que l’Estat espanyol no els tingui, com ha fet tota la vida, és que resulta ridícul pensar que una colla de xarlatans com ells gaudeixi de cap mena de capacitat operativa per infiltrar-se enlloc, més enllà de mobilitzar un equip d’advocats a partir dels ingents recursos econòmics que els posen a les mans. Almenys, ens han fet riure.

Candini, Montserrat (senadora de CiU).
Somriures feridors.
En veure-la, la rialleta, vaig pensar exactament el mateix que ha expressat amb encert una dels seus, l’alcaldessa de Calella. S’ha declarat dolguda, després d’atendre els darrers dies militants del seu partit entre llàgrimes. De fet, crec que em va ferir més que la mateixa confessió. Un pot explicar en el darrer moment, com qui rebenta un globus a punt de petar en mil bocins, un secret guardat penosament durant dècades a benefici d’uns fills bandarres. Molt bé. Però aquella posada en escena, a Queralbs, davant dels mitjans, de vacances, tranquil, relaxat, oferint-se, va ser com un autèntic directe a la mandíbula de la nostra dignitat. Aquest home s’ha rigut de nosaltres durant més de tres dècades. Rialletes. Què fort. Ni rastre de penediment. Un somriure que fa mal i que concreta que som davant d’un autèntic pocavergonya.

divendres, 15 agost de 2014

[-85] Enfonsar-se en el dubte, prendre mal

Diari de Setge del 15 d'agost de 1714 (dia 387)

És raonable deixar-se el màxim de portes obertes. Potser és fins i tot el més responsable. Però fa tota la impressió que l'actitud del president de la Generalitat pot ser letal... per als seus. Desconec els motius. Potser ha estat una deslleialtat. Se m'escapa. No sóc a la rebotiga. Però aquesta setmana Esquerra Republicana ha falcat el seu posicionament definitivament en el tant sí com no a la Consulta. Sense ambigüitats. Mentre Junqueras continua fent territori, fins i tot de vacances, la Marta Rovira ho ha deixat prou clar: el no del TC no pot aturar la Consulta. És un posicionament del qual ja serà impossible desdir-se en el futur i que situa de facto el Gran Timoner en un molt mal pas. D'aquí en endavant, com més trigui el president Mas a clarificar la seva posició davant el bloqueig espanyol, més deteriorat serà el seu futur polític i el del seu partit/coalició: si finalment es fa la Consulta del 9-N tot el mèrit se l'endurà la pressió i la constància d'ERC; si no es fa, haurà d'assumir que és l'única força del pacte de data i pregunta que s'hi ha desmarcat per plegar-se a la prohibició del govern espanyol.

Tots els números per perdre... si és que no hi ha llista única tot seguit. Capítol a part mereix (ara crec que toca parlar clar, després de tants mesos de marge i d'indefinició) la immoralitat política d'ICV-EUiA i UDC. Que es plantin el primer dia de setembre d'enguany sense haver clarificat quina és la seva posició definitiva en relació a la Consulta (Sí-No, Sí-Sí o llibertat de vot) és d'autèntica vergonya. També viuen del dubte. De fet, comença a semblar molt clar que pretenen que el Tribunal Constitucional els solucioni el problema: que la suspensió de la Consulta, acatada pel Gran Timoner (amb ICV que encara tindrà fins i tot el morro de criticar-li-ho sense haver pres posició!), els permeti ni tan sols afrontar un debat que saben incòmode en les seves pròpies files. Enfonsats en el dubte, tots plegats, prendran mal. Com ha passat sempre des de que el procés català cap a la plena sobirania va esclatar, la indefinició es paga a les urnes. La de tothom.

dijous, 14 agost de 2014

[-86] Vargas Llosa, nacionalista català

Diari de Setge del 14 d'agost de 1714 (dia 386)

Encara que amb retard no em puc estar de fer-ne el comentari. Diumenge passat el diari que va nomenar l'exhonorable Jordi Pujol "español del año" ens va obsequiar amb una entrevista al gran Mario Vargas Llosa, ara impulsor d'una plataforma anti-sobiranista (ep, catalana, no espanyola ni peruana). El titular de portada era molt i molt aclaridor: la majoria dels catalans no vol separar-se d'Espanya. Naturalment, la contundència i la simplicitat analítica del premi nobel van suscitar a les xarxes socials un xivarri monumental; fins i tot, amb propostes que Cameron i Salmond abandonin el referèndum de 18 de setembre a Escòcia i facin economia tot preguntant al bo d'en Mario què és el que de debò volen els escocesos. En realitat, però, no se sap què era més surrealista: si l'afirmació sense cap base empírica de l'escriptor peruà o el criteri periodístic d'elevar una parida com aquella a gran titular de l'entrevista (que en tenia uns quants més).

A mi, però, allò que realment, em va cridar l'atenció va ser el permanent exercici d'incoherència del nacionalisme espanyol "del libro" (vull dir, la Constitució de 1978). A veure, que sembla mentida que hagi de recordar-li aquestes coses, don Mario: la sobirania rau únicament en el conjunt del poble espanyol. I aquesta és justament la gràcia de tot plegat: com la majoria demogràfica del bloc castellà-andalús, el que conté l'essència de l'espanyolitat monolíngüe, se situa al voltant del 55% de la població de l'Estat, això significa tant com dir que a Espanya manaran sempre els fundadors, els escollits, en definitiva, els qui s'ho van guanyar per dret de conquesta. Per tant, quina rellevància tindrà el que pensin la majoria dels catalans? Precisament, el tinglado polític espanyol se sustenta sobre la base que la nostra opinió (som el 16%) és irrellevant, sigui la que sigui i tingui el consens intern que tingui (com el del 75% actual que vol votar). Faci-s'ho mirar, don Mario, que veig en vostè perillosos indicis de nacionalisme català.

dimecres, 13 agost de 2014

[-87] Bestiari del procés (89): S. Vila, E. Voltas i J.A. Zarzalejos

Diari de Setge del 13 d'agost de 1714 (dia 385)

Vila, Santi (conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya).
Cau l’esperança blanca.
El dependentisme fa mesos que somia amb la possibilitat d’una revolta interna a CDC que permeti descavalcar Mas. El conseller ha aparegut com un dels líders cobejats per encapçalar la conspiració de palau. I, aquest dijous, va rebre molt males notícies: Vila va defensar a Catalunya Ràdio, amb enorme contundència, l’opció Sí-Sí en la Consulta del 9-N. I ho va fer amb un argumentari que va destrossar sense pietat la Tercera Via: “No tenim res a dialogar. No em sona cap polític espanyol que hagi posat sobre la taula amb rigor i solvència cap solució, que reconegui i respecti que som una nació mil·lenària i que reconegui que ens empobrim. Com que no hi ha ningú a l'Estat que sembla que li preocupi això, les persones honestes que ens dediquem a la política hem de dir als nostres conciutadans que l'única solució es diu votar per la independència”.

Voltas, Eduard (periodista i editor).
Intel·ligència amb el procés.
Amb el seu victimisme habitual, tot i tenir al darrere un estat sencer que treballa sense escatimar mitjans (bé que ho saben ells, que en beuen) al servei de la causa d’ensorrar-nos, el dependentisme ha disparat aquesta setmana contra Eduard Voltas, arran d’una píndola excel·lent a RAC1 sobre els preparatius de la Diada i el contrast entre la multitudionària organització de la V per part del sobiranisme català i l’autogol per l’escaire que es prepara el mateix dia el dependentisme a Tarragona, mostrant al món la seva infinita minoria. Amb la de Jordi Graupera, la contribució, a base d’idees fortes, d’aquest periodista, exsecretari general del Departament de Cultura en temps del conseller Tresserras, és una de les que més val la pena seguir a les xarxes i als mitjans digitals. Segur que ja ho féu, però si no, seguiu-li les passes. Val la pena.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Un Estat corrupte.
Seria increïble si això no fos Espanya. Fins ara, perquè som en guerra i val tot, hem sentit reflexions i hem llegit escrits dels nostres adversaris realment repulsius. Però que un dels ideolègs del govern espanyol, des de la FAES, amb tribuna privilegiada en el diari comtal, dediqui un article (inqualificable i impublicable a cap altre lloc civilitzat del món) a justificar l’acció de l’Estat contra la corrupció només en aquells casos en els quals el subjecte actiu del desfalc contra tots els ciutadans sigui algú contrari als interessos del govern, constitueix un dels exercicis d’immoralitat pública per part del nacionalisme espanyol més bèsties que s’ha vist mai negre sobre blanc. Amenaces com la seva no fan sinó acrèixer la necessitat de marxar quan abans d’un país on els qui manen poden tenir el capteniment descarat d’en Zarzalejos.

dimarts, 12 agost de 2014

[-88] Bestiari del procés (88): A. Salmond, A. Sánchez Camacho i T. Soler

Diari de Setge del 12 d'agost de 1714 (dia 384)

Salmond, Alex (primer ministres escocès).
Gran lideratge.
L’assimilació al cas escocès, està clar, no ens interessa, encara que ens la mirem de lluny per si ens facilita de cop una via ràpida d’integració a l’estructura política de la Unió Europea. No només perquè l’independentisme no té la mateixa força d’aquí (probablement perdrà el referèndum del proper 18 de setembre), sinó perquè, en bona mesura, s’ha construït de dalt a baix, justament al contrari del nostre, en essència popular. Aquesta setmana, però, ha provocat enveja sana el primer debat televisiu entre Salmond i Alistair Darling, líder del blog dependentista. Igual, igual que aquí. Antològica la resposta del primer ministre escocès en ser preguntat pel manteniment de la lliura com a moneda: naturalment que la continuarem fent servir, és tan nostra com dels anglesos. De fet, el mateix que ens passa a nosaltres amb l’actiu anomenat dret a formar part de la UE: és tan nostre com dels espanyols.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Sola, en contradirecció.
Saben aquell que diu d’un conductor que s’exclama que absolutament tothom és boig, que a qui se li acudeix que tots excepte ell vagin per aquella autopista en sentit contrari. He pensat en l’acudit en sentir la ja habitual decisió dels populars catalans de no participar en els actes institucionals de la Diada; la notícia venia acompanyada de les imatges de l’acte de l’any passat a la plaça del Rei de Barcelona, darrere una pancarta que deia “Per una Diada de tots”. Brutal. El Partido Popular denuncia que no existeixi una festa compartida, tot desmarcant-se de la que celebren conjuntament tres quartes parts dels partits polítics catalans. Resulta impossible expressar la incoherència i la voluntat d’intoxicació d’una manera més plàstica.

Soler, Toni (periodista i historiador).
L’error de fugir.
L’autor d’una de les columnes d’opinió política de referència de la setmana, ha abandonat aquesta setmana twitter fart de l’assetjament al què era sotmès pel dependentisme radical. Toni Soler s’hi referia en l’escrit als pseudo-independentistes i a altres milers de catalans, especialment a l’establisment econòmic i polític (no necessàriament, de dretes) que van camí de patir lesions oculars cròniques de tant mirar simultàniament els dos cantons del rectangle de joc per no triar l’equip perdedor i mantenir el seu estatus al preu que sigui. En els seus tuits de comiat, Soler afirmava haver sabut de bona font el que és fàcil de sospitar: que una part important del dependentisme anònim a les xarxes socials està en nòmina. Ell no ho diu, però caldria puntualitzar que del govern espanyol.

dilluns, 11 agost de 2014

[-89] 11 d'agost de 1714 (dia 383)

Jornada CCCLXXXIII del setge. Dissabte. Els nostres enemics comencen a concentrar les forces d'assalt a la trinxera d'atac, en el tancament definitiu de la qual treballen uns dos mil sapadors. Els moviments són constants i no ens passen desapercebuts. Tothom a l’entorn del comandant en cap Villarroel sap que ens estem apropant als instants decisius del setge. Probablement, els minadors ja deuen estar carregant el subsòl dels baluards de Santa Clara i el Portal Nou amb gran quantitat de pólvora, per fer-los volar en l’inici de l’atac general que ens preparen. Sembla que el mariscal duc de Berwick ha supervisat també avui personalment els preparatius. Des de Montjuïc s’han fet senyals durant més d’una hora, a fi de comunicar la Ciutat assetjada amb els bons patricis que resisteixen i importunen el cordó de setge dels borbònics. La manca de pa comença a ser molt greu: als combatents de la Coronela els donen sisenes fetes de faves tan roïns que en altre temps no es donarien ni als cavalls; també, del segó del blat i d’ordi que encara es troba per les cases, tot per formar un pa xic i dolent; el bescuit, segons sembla, es guardarà per al darrer moment de necessitat.

diumenge, 10 agost de 2014

[-90] Bestiari del procés (87): P. Morenés, L. Orriols i S. Sáenz de Santamaría

Diari de Setge del 10 d'agost de 1714 (dia 382)

Morenés, Pedro (ministre de Defensa espanyol).
Vestit de camuflatge.
L’activitat del ministeri de Defensa ha pres involuntàriament un protagonisme especial aquests dies: no em refereixo a l’habitual conflicte amb Gibraltar de cada estiu, que permet riure una estona mentre prenem un refresc amb els peus damunt la taula, tot comprovant com el prestigi internacional de la Marca España s’ensorra una mica més, sinó a l’extraordinària aventura del Juan Sebastian Elcano, vaixell escola de l’Armada espanyola convertit en base logística per al narcotràfic entre Colòmbia i Pontevedra, amb escala (i astorament/rídicul davant la policia) a Nova York. Aquest any la manta gibraltarenya ha de tapar molt: també, el pressupost extraordinari de gairebé 900 MEUR aprovat l’agost per a la compra de material militar; suposem, segur, segur, que sense cap vinculació amb el passat del ministre com a alt directiu d’una empresa del sector.

Orriols, Lluís (professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona).
Descriure la realitat és tan difícil.
Enmig de les pàgines d’El País, d’un diari marcat per la ira contra el procés, és un plaer llegir els articles del jove doctor Lluís Orriols. Aquesta setmana, dedicat a l’impacte de l’afer Pujol en el procés de Catalunya cap a la plena sobirania. A refugi de l’aclaparadora confusió ente informació i opinió en els articles de la secció de política; enmig de desenes i desenes d’opinadors i acadèmics volcats a desqualificar-nos i/o a tergirversar la realitat per tal de defensar allò que els agradaria i no el que està passant, és un plaer seguir les reflexions d’algú que intenta analitzar desapassionadament els fets: el procés continuarà endavant, bàsicament, perquè no veu dels lideratges d’una classe política que ja era del tot desprestigiada abans de la caiguda del mite.

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta i ministra de la Presidència).
L’holograma de la Tercera Vía.
Aquesta setmana hem conegut les dades del darrer baròmetre (de juliol de 2014) del Centro d’Investigaciones Sociológicas (CIS), que depèn de la vicepresidenta del govern espanyol. Els resultats resulten ben clarificadors: els partidaris del manteniment de l’statu quo i fins i tot de l’aprimament i de la desaparició del sistema autonòmic sumen un 60% del total dels espanyols, als quals cal afegir encara pràcticament un 10% que es decanta per la possibilitat de reconèixer el dret a la independència a una comunitat autònoma. És a dir, la banya de l’unicornisme federalista ha crescut aquesta setmana, com a mínim, un centímetre més. I entretant, a qui l’importa la realitat, el president del PSC, Àngel Ros, l’home de les mil cares, ens ha recordat que l’independentisme és només una reacció emocional.