Entrades

Les dues vies per consolidar l'ocupació

El 20 de setembre de 2017 el Regne d'Espanya va creuar el Rubicó en el procés de liquidació de la democràcia a Catalunya, que havia iniciat anys abans amb la sentència dictada pel Tribunal Constitucional borbònic contra l'Estatutet. D'aleshores ençà, passar-se per l'engonal la voluntat dels catalans, triturar tots els principis bàsics d'un estat democràtic i de dret quan es tracta de parlar dels independentistes, s'ha convertit en norma d'actuació permanent. Naturalment, l'Estat es va negar a acceptar els resultat electoral del 27-S de 2015, que mandatava a una majoria dels representants de la nostra sobirania popular la declaració d'independència en un termini de divuit mesos, i va forçar les eleccions il·legals i il·legítimes del 21-D de 2017, mitjançant les quals va comprovar que mai disposaria d'una majoria parlamentària a Catalunya des de la qual poder desmuntar amb una mínim de legitimitat ni tan solts l'entramat autonòmic. Són molts e…

Toca picar pedra

El lent retorn a l'autonomisme es va consumant. Sense estratègia acordada explícita entre partits i entitats, s'imposa a poc a poc la desmobilització del carrer que convé tant a l'Espanya borbònica com a la part principal de la classe dirigent independentista. La repressió fa efecte. El darrer 21-D en va ser un testimoni evident. L'estat demofòbic espanyol, amb tot el seu aparell mediàtic treballant a ple rendiment, ha aconseguit fer forat en una bona part de l'independentisme, que ja prefereix quedar-se a casa per tal d'evitar una violència que en realitat no ha existit mai. El Règim, amb el poder judicial heretat directament del franquisme com a punta de llança, ha colpejat amb extraordinària duresa la direcció política i associativa del moviment. I tanmateix ens mantenim dempeus, encara que noquejats, gràcies a la voluntat fèrria de la gent. I és que, al darrera nostre, Espanya només ens ofereix un penya-segat, així que, encara que no tenim ni idea de quin é…

Una manera ben estranya d'arribar al 50%

Som únics. Fem de tot per posar-nos-ho difícil. Un diari de referència habitualment arrenglerat contra el procés d'independència de Catalunya, l'alemany "Frankfurter Allgemaine Zeitung", insisteix en el seu darrer article sobre nosaltres que mai no hem superat el 50% dels vots. Sense necessitat de mitificar-ne la conveniència, és evident que aquesta fita reforçaria la posició de l'independentisme, especialment a nivell internacional, sigui quina sigui la via per la qual es pretengui optar, amb un major o menor ús de la sobirania (allò que habitualment, seguint la terminologia que ens imposen, anomenem com babaus unilateralitat). Quan, després del cop d'estat del Feixisme Constitucional del 78 (FC78) via 155, un servidor va escriure, un per un, tots els eurodiputats no espanyols, per exposar-los la liquidació de la democràcia a Catalunya, una de les respostes d'una representant valona es mogué en els mateixos termes: mai heu demostrat ser majoria. Nosaltre…

Camí de l'autarquia

En el seu combat contra la independència de Catalunya, el Regne d'Espanya continua rodolant cap avall i marxa enrere, de manera inexorable. Sèrbia o el Regne Unit. Fa ja un grapat d'anys, vàrem obligar el Règim del 78 a optar entre una solució democràtica o autoritària a la realitat de la configuració a casa nostra d'una majoria política partidària de la independència de Catalunya. I està prou clar què han triat. Trencant totes les costures d'un estat democràtic, Espanya ha decidit posar tots els mitjans, lícits i il·lícits, per preservar la submissió de Catalunya al projecte històric castellà, encara que això comporti situar-se netament fora de la democràcia. Una vegada triat el camí, no hi ha marxa enrere. O, més ben dit, tot el que hi ha per davant és anar més i més marxa enrere. Atès que la majoria política independentista a Catalunya, encara que suaument, com qui diu lliscant, no deixarà de créixer (tal i com demostren totes les enquestes, amb l'ùnica excepció…

Divendres, sortiu i gaudiu

Potser peco d'optimista, però, mentre els mossos espanyolistes fan el brètol sense control al carrer, a falta de poc més de vint-i-quatre hores per a una altra gran diada, veig molts motius per preveure que el 21-D constituirà un èxit notable per a l'independentisme en diversos espais de lluita. Els nervis, per no dir directament l'histèria escenificada en ple debat parlamentari, de personatges com la líder de la ultradreta a Catalunya, denoten la consciència que la gran mobilització popular serà molt potent i que la imatge de l'Estat espanyol a Catalunya i al món continuarà rodolant cap avall, cada vegada, a més velocitat. L'ús de la violència policial, una vegada més, no li serà precisament d'una gran ajuda. Amb el desplegament de desenes de furgonetes a Salou va començar ahir la desfilada d'efectius policials al nostre país, molt d'ells, presents també a Catalunya en aquells mesos posteriors a l'octubre republicà. Sigui quina sigui la intensitat,…

El 155 els acabarà matant

Ens atansem a un altre moment fort del nostre camí cap a la independència. I ja en van uns quants. Les Consultes, les Diades dels darrers set anys, el 9-N, el 20-S, l'1-O, el 3-O, el 27-O, el 21-D de 2017 i el 21-D de 2018: és possible que estiguin a un nivell semblant? Tot sembla indicar que el feixisme constitucional del 78 (FC78) ha decidit que no vol esperar a la sentència de la causa general contra els nostres líders. Una part creixent de l'independentisme també entén que és l'hora d'un nou xoc. Inés Amargadas branda el 155 al Parlament: la cap de llista més votada a Catalunya demana que ens governin des de Madrid. Preciós. Pedro Sánchez fa seu el discurs de l'extrema dreta, greument tocat per l'ensulsiada dels seus a Andalusia, víctimes d'una campanya nefasta i de la narcolèpsia del seu electorat natural: votar tantes vegades tapant-te el nas acaba cansant. L'actitud dels socialistes les darreres hores és una mena de síntesi de la seva posició des…

La bèstia campa lliure

És la bèstia de l'odi a la qual es referia el president Torra en el mític article que l'espanyolisme acostuma a brandar com a demostració justament del contrari del seu sentit original. La que tot ho tergiversa. La de la mentida que permet inventar-se de forma òbvia una escopinada inexistent i citar-la, citar-la i citar-la fins que els mitjans la converteixin en real en l'imaginari de la majoria. És manifestar-te colze a colze amb ella en defensa de la unitat d'Espanya sense pensar ni per un moment en el que suposa per a la democràcia comprar el seu marc repressiu. És emparar la seva violència al carrer i a les institucions. És compartir missatge dia sí dia també als mitjans i als jutjats fins que t'expulsa de les institucions per tou. Sí, la bèstia campa lliure. Té gana i camp per córrer. Ara mateix, el Règim del 78, continuïtat de la dictadura del 39, és el seu hàbitat perfecte. Segons el baròmetre del CIS d'octubre, fins a una cinquena part de l'electora…