Ves al contingut principal

Entrades

Etnicisme / Fugir

ETNICISME. No el llegeixo gaire: comparar el seu nivell com a crític televisiu, de superficialitat convertida en norma, amb el d'una Mònica Planas, per exemple, és de riure. Però l'altre dia vaig quedar horroritzat amb la lectura de la seva columna al diari del comissari Hernández. "Nuria Roca i la pancatalanitat de TV-3" és un escrit que si no fos perquè prové del diari progre per excel·lència del país, caldria qualificar d'etnicista i xenòfob. Tot i que com a veu als mitjans, Núria Roca s'ha mostrat sempre en contra de la independència (i molt en contra), l'anàlisi de Ferran Monegal sobre el seu fitxatge com a presentadora de la nova temporada d'Els Matins a TV3 només té en compte una sola dada: els seus orígens valencians, comuns amb els del nou director de la casa. La voluntat de criticar en clau de procés tot el que fa la televisió catalana hauria de tenir els seus límits.
FUGIR. Aquesta setmana hem viscut les darreres onades de la commemoració d…
Entrades recents

Escletxes / Exclusió

ESCLETXES. Vist amb la perspectiva d'alguns dies és com si l'anhelat anunci de la data i la pregunta del referèndum haguessin reconduït el relat del dependentisme. A les amenaces completament desaforades i l'afirmació taxativa que no es farà, dites per terra, mar i aire abans de la concreció de l'1-O, ha seguit, especialment en boca dels líders a Catalunya, l'afirmació diària que tot plegat no serà més que un nou 9-N. Com a exemple, des de les pàgines del paper dels Godó, Jordi Juan especulava dilluns (una altra vegada!) "I si el referèndum només fos un MacGuffin per despistar?" A mesura que avancem i concretem, el dependentisme anirà descobrint que no li queda un altre camí que el de fer veure que no es conscient de com desapareix "de facto" la sobirania del Regne d'Espanya a Catalunya o bé desplegar un nivell de repressió (anava a dir sense precedents, però no, amb molts precedents) generalitzada.
EXCLUSIÓ. Mantenir el cos de Mossos d'…

Davant / Debat

DAVANT. Poc a poc els mitjans oficials madrilenys van assumint la realitat: per primera vegada des de la matinada de l'11 de setembre de 1714, aquí no pensem recular. A mitja setmana, Pedro J. Ramírez, de visita a Barcelona, tuita el següent: "hables con quien hables sólo hay una coincidencia: Puigdemont está dispuesto a lo que sea con tal de llegar a mártir". Hores després, Ernesto Ekaizer profetitza a la ràdio comtal que el govern espanyol es planteja fer inhabilitar el president Carles Puigdemont. L'acumulació d'indicis que això anirà, finalment, tot i el nefast precedent de reculada el 9-N, fins a les darreres conseqüències, va creixent sense aturador. Convindria, doncs, que s'apartin tots aquells (com ara, els Guardians del Procés) que des de l'independentisme no perden l'oportunitat de desautoritzar els qui van al davant. Com han anunciat els líders de les entitats independentistes, caldrà una intensa mobilització al carrer i insistir en el desc…

Autodeterminació / Campanya

AUTODETERMINACIÓ. M'ha fet molta pena escoltar la Núria Parlón: amb els mateixos arguments de fons que el tàndem PP-Ciudadanos, l'alcaldessa de Santa Coloma, en altres temps amb aura de renovació, ha passat de reclamar un referèndum vinculant sobre la independència el setembre de 2012 a negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya el juny de 2017: què ha canviat? Bàsicament, una cadira al Comitè Federal del PSOE. La memòria de la tradició històrica del socialisme català del segle XX, de Manuel Serra i Moret a Josep Pallach, trepitjada, per terra. Ideals d'anada i tornada. Principis marxistes (de Groucho). En una demostració de coherència sublim es defensa l'autodeterminació com a principi bàsic, però només mentre la força dels independentistes sigui minoritària. S'accepta decidir, però només si el resultat convé. Un exercici francament galdós, que arruïna un passat i nega el futur. Quanta vergonya passaran quan mirin enrere.
CAMPANYA. Mentre els nostres part…

Voluntaris / Votar

VOLUNTARIS. A mesura que les amenaces xulesques deixin de resultar creïbles, el dependentisme és concentrarà en el veritable pla A, la gran batalla d'aquí l'1-O: intentar convèncer de la manca de garanties del referèndum (al qual, per començar, mai s'hi referiran com a tal). Són tan grans les ganes de fresar aquesta via que les avançades taronges ja ha començat a explorar-la intensament aquesta setmana. A l'anunci del president Puigdemont que s'obrirà una bossa per a registrar-se com a agent de l'administració electoral, Carrizosa, Arrimadas i els escuders Enric Hernández i Màrius Carol s'hi han abraonat al crit d'això demostra que fareu un altre 9-N. Podem preparar-nos: es tracta d'embrutir cada cosa que anunciï la majoria independentista, encara que (com és el cas) sigui exactament igual que el que disposa la llei electoral espanyola a l'ús fins ara. Ens caldrà molta paciència i serenitat per anar desmuntant el seu frau permanent.
VOTAR. Despr…

Podridura / Provocació

PODRIDURA. Els detalls de la sentència del Tribunal Constitucional que ha tombat l'amnistia fiscal impulsada pel ministre espanyol Cristóbal Montoro en 2012 resulten escruixidors. El ponent, l'exdiputat del PP Andrés Ollero. Segons fons del mateix tribunal, el govern espanyol ja havia estat informat un any abans que el procediment es declararia inconstitucional, però el TC ha trigat tot aquest temps, a la pràctica, perquè l'amnistia sigui irreversible. Segons la Inspecció d'Hisenda, si la sentència s'hagués produït abans de desembre de 2016, les regularitzacions de diners a l'exterior no serien fermes. Ara, ja han prescrit. Segons la mateixa sentència el defecte de forma en la regularització era "evident": una evidència que han trigat cinc anys a escatir. Aquest és l'estat de dret que diuen voler defensar del cop d'estat dels qui volen posar les urnes. Mentre les portades de la premsa madrilenya parlen del frau fiscal d'un jugador de la se…

Justícia / Participació

JUSTÍCIA. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de donar una sonora plantofada al Regne d'Espanya. La causa: la flagrant indefensió de la segona autoritat del País Basc (i altres dos membres de la mesa del Parlament d'aquell país), perseguida per la justícia espanyola, en un procediment penal sense garanties. Encara que amb tretze anys de retard, la sentència serveix per posar a lloc els estàndards democràtics d'un estat que ha estat condemnat per negar-se a investigar la pràctica sistemàtica de tortures als detinguts i que ha organitzat un banda criminal per atemptar contra dels enemics de l'estat. Encara que els representants del Règim del 78 hagin tancat files a l'hora de defensar la seva actuació i negar cap vinculació amb la violència judicial emprada contra les autoritats catalanes, és evident que la sentència europea retrata a la perfecció la manca de legitimitat de l'Estat espanyol a Catalunya. 
PARTICIPACIÓ. Més enllà de la voluntat o no d'apli…