Entrades

Dies a defensar amb orgull

Tants mesos després. Amb un peu al carrer, que és on sempre hem i haurem de ser-hi, abans i després de guanyar la República, m'animo a reprendre aquest blog. Tornaré a dir-hi la meva. No sé si amb tanta constància com abans. Les circumstàncies no són fàcils. Sempre, com a prioritat absoluta, amb la voluntat de denunciar el feixisme constitucional del 78 que ens tenalla (d'ara endavant, aquí, abreujat com a FC78), el corrent polític que cavalca tots els poders de la metròpoli i que ha liquidat la democràcia a Catalunya, desbocat des del cop d'estat del 20 de setembre de 2017. Sí, ja sé que els nostres polítics molt malament. Que cal rendiment de comptes. I tant. Però ara mateix hi ha un país en règim d'ocupació. I el que cal és anar amb tot contra el feixisme que campa al carrer i a les institucions. El que va ser primera força a Catalunya el 21-D. La prioritat és denunciar la liquidació de la democràcia al nostre país i fer-ho argumentant dia i nit, als mitjans i a les…

Ara, sostenir la nostra jove República

Ara fa poc més de cent dies el Govern del país ens va deixar amb un pam de nas i va abandonar la República tot just proclamada. Quan derrotem la presó i l'exili tindrem temps de tornar-hi sobre les decisions d'aquells dies. Poques hores més tard, el Govern espanyol, recolzat per l'extrema dreta política, mediàtica i judicial desfermava un veritable cop de força amb un ús il·legal de la Constitució espanyola, via article 155, que suspenia l'autonomia, liquidava el Govern i tancava el Parlament democràticament escollits. La legitimitat republicana de les nostres institucions restava estroncada com no ho havia estat des d'un altre octubre, el de 1934. L'hàbil jugada mariana d'una immediata convocatòria electoral, pensada per blanquejar el cop d'estat, apuntalada amb la voracitat carcellera d'un poder judicial neofranquista mancat de qualsevol contrapès democràtic, va fer que, per sobreviure, els nou nats republicans haguéssim d'anar en massa a cobr…

Propaganda / Quietisme

PROPAGANDA. En els nostres temps d’hiperconnectivitat, la responsabilitat dels mitjans continua essent enorme, especialment en circumstàncies tan especials com les que hem viscut aquests dies. Treballar al servei de la veritat i de la democràcia, evitant convertir-se en portaveu dels missatges que els adversaris de la veritat i la democràcia lluiten per dinfondre, de l’odi que volen inocular a la societat. Per això va resultar bastant sorprenent comprovar de quina manera algunes televisions i mitjans digitals (inclòs el TN de TV3) difonien en “prime time” un video d’Estat Islàmic reivindicant els atacs de Barcelona i Cambrils i advertint Al-Andalus que la seva lluita per recuperar el domini de la península no s’acabarà mai. L’afany per aconseguir un clic o un espectador més no pot passar per difondre la fastigosa propaganda del terrorisme. Més encara quan, com en el cas on es trobem, Estat Islàmic basa una part de la seva força en l’impacte visual de les seves proclames.
QUIETISME. L’…

Manifestació / Mentir

MANIFESTACIÓ. L’independentisme fa anys que denuncia els vincles dels Borbons amb les dinasties que són al darrera del finançament del salafisme. Pare i fill han fet de mitjancers en la venda d’armes, la signatura de contractes públics de grans infraestructures (com ara el famós AVE a la Meca) o adquisicions de cru. Molts afirmen que una part important de la fabulosa fortuna patrimonial dels Borbons s’ha fet a base de comissions dels amics del Golf, amb les farres als Grans Premis de F-1 com a gran festa anual de trobada. Parlem, a més, d’una dinastia que hereva del responsable de la més terrorífica acció terrorista de la història de Barcelona, sostinguda durant catorze mesos entre 1713 i 1714, amb milers i milers de bombes llançades contra la població civil, fins i tot la refugiada a les platges. Que ara ens hagin demanat posar-nos al seu darrera per manifestar-nos contra el terror ha estat d’una crueltat extraordinària.
MENTIR. El paper de la premsa espanyola aquests dies ha estat l…

Imatge / Independència

IMATGE. El comportament de la Casa Reial arran dels atemptats ha estat un dels elements més vomitius que hem vist aquests dies. Costa de creure i tot. Qui els aconsella? L’aprofitament descarnat resulta difícilment qualificable sense incórrer en delictes que porten directament a l’Audiència Nacional. La petició expressa de poder captar fotografies amb les víctimes, el comerç d’imatges amb nens i l’exhibició de cares demacrades a la premsa del cor. Fa moltíssima vergonya. Ha fet molt bé el Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de demanar-los que retirin de la xarxa les imatges amb criatures. La Casa Reial ha respost que tenia permis per difondre-les, dels afectats i dels centres hospitalaris. I què! Però no veuen la manca d’ètica que representen. Desenes d’autoritats de tota mena han visitat els ferits i les seves famílies, però les úniques imatges que hem vist als mitjans han estat les dels borbons. Són uns campions. 
INDEPENDÈNCIA. Així va anar la primera vegada. I…

Desfermats / Feblesa

DESFERMATS. Passades les primeres hores d’estupor i desubicació davant el festival de seriositat i eficiència de les institucions i els serveis públics del país (compte amb els sanitaris: cap mort després de les primeres hores!), l’espanyolisme ha llançat dues ofensives enfollides. Contra la CUP, arran de la seva posició crítica amb els Borbons, i sobretot contra l’alcaldessa de Barcelona. Des dels púlpits fins a twitter, el clam contra la suposada desprotecció del lloc de l’atemptat ha estat constant, amb profusió de notícies falses. L’enfolliment és total. El vendaval ha estat tan fort que ha descol·locat fins i tot ICV: Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que han fet de l’anti-independentisme la seva raó de ser, caminen aquests dies completament desnortats, gairebé muts. I és així, a cop de mentida i d’insult tacat de sang, com acabaran posant els Comuns, a bufetades, encara que no vulguin, del cantó de l’independentisme. Són uns cracs.
FEBLESA. El comunicat fet públic dimarts pels sin…

Botó / Desaparèixer

BOTÓ. A mesura que els dies han anat passant, davant la perspectiva de l’eficiència dels Mossos d’Esquadra i l’absentisme total dels cossos de seguretat espanyols, els nervis s’han apoderat de l’establishment. Fins a arribar a la histèria. A cada article de la premsa internacional, a cada reconeixement extern del paper de la policia catalana (des de la de Nova York a la Gendarmerie francesa), ha seguit un cabàs de porqueria des dels rengles del CNI i els seus sicaris. Dimecres el tuit del Sindicato Unificado de Policía fent notar que només apretant un botó haurien fet arribar els antecedents policials de l’imam de Ripoll demostra fins a quin punt estan disposats a arribar. El reconeixement explícit de la seva manca de col·laboració volguda. No només han obstruït tant com han pogut l’activitat anti-terrrista dels mossos, sinó que fins i tot ens vacil·len a tots i cadascun dels catalans a la cara. Insofrible.
DESAPARÈIXER. Digueu-nos incòmodes, inoportuns, però és que ens neguem a deixa…