Ves al contingut principal

Entrades

Unitat / Vacances

UNITAT. Lamento repetir-me, però cal fer la crònica setmanal, especialment per a calibrar-ne els efectes més profunds de la deriva del Regne d’Espanya cap a un estat autoritari. El principi democràtic, fonament últim del Referèndum d’Autodeterminació va quedant en segon terme de l’argumentari dependentista, en la mesura que la seva invocació porta indefectiblement a avalar la seva celebració. Per moltes giragonses que s’hi vulguin fer, convèncer una majoria consistent de catalans que el més democràtic és impedir-los votar és refotudament complicat. Per aquest motiu, la idea que el principi d’unitat de l’estat, el de l’article 2 de la Constitució espanyola, ha de prevaldre per damunt de tot va guanyant terreny. I quan aquest principi esdevé suprem, si és obertament qüestionat per una minoria territorialitzada, com és el cas, poc a poc va fent saltar la resta dels principis democràtics un a un, sense remei. És on som ara i tenen mala peça al teler.
VACANCES. Diu que, talment com si foss…
Entrades recents

Patates / Sobirania

PATATES. La setmana de la tornada a l’activitat política, amb els exèrcits en formació de fit a fit, ha portat al reconeixement per part del portaveu parlamentari del PP a Madrid que el govern espanyol descarta la possibilitat d’aplicar l’article 155 de la Constitució per a reprimir la revolta catalana. Mesos i mesos exhibint l’amenaça per a acabar reconeixent que el quietisme de Rajoy ha convertit aquesta eina en inservible. A hores d’ara no són poques les raons que fan preveure que ens encaminem a un escenari semblant al del 9-N: molta declaració, a veure si reculem, però cap mena d’actuació real, perquè, a la pràctica, qualsevol escenari repressiu generalitzat generaria un escenari impossible de mantenir en el temps per part del govern espanyol. Poc a poc, a mesura que es desgranin els esdeveniments i l’única resposta que preveuen, la dels tribunals, es mostri inoperativa, hauran d’anar admetent públicament que no poden fer res per a aturar-nos.
SOBIRANIA. Amb l’aigua al coll, a la…

Intoxicar / Lleis

INTOXICAR. Com gairebé sempre, al dictat de la premsa madrilenya (a veure si no serà simple casualitat?), el dependentisme s’ha llançat aquesta setmana a la jugular a compte d’un informe extern encomanat per l’Ajuntament de Sabadell a un historiador al voltant de l’adequació entre el nomenclator de la ciutat i la Llei de la Memoria Històrica. La proclama: l’independentisme vol eliminar el nom de Manuel Machado dels carrers de Catalunya. Joan Coscubiela i Lluís Rabell, com sempre, en la punta de llança de l’atac, no han dubtat a parlar de “neteja ètnica simbòlica” per referir-s’hi. Sentir el portaveu dels QWERTY defensar el sentit que Sabadell mantingui carrers dedicats als mites de l’espanyolisme historiogràfic més tronat o els dels pantans construÏts per Franco ha estat deliciós. L’odi del duet Coscubiela-Rabell a la CUP i ERC portat a l’extrem de col·laborar en el desprestigi d’un equip de govern on també hi és ICV. Tot s’hi val.
LLEIS. El discurs de la legalitat fa aigües per tot a…

Concentrar / Envilits

CONCENTRAR. Finalment, segons sembla, el pont de comandament del procés ha considerat més adient esperar als dies 6 i 7 de setembre, els de la primera sessió del curs parlamentari, per a desencadenar la tempesta perfecta. En la seva habitual exigència que la majoria independentista faci una cosa i la contrària, el dependentisme ha posat el crit el cel pel fet que no es tramiti encara una norma que pensen recórrer immediatament. Es tracta de concentrar al màxim en el temps les passes necessàries per fer efectiu el Referèndum d’Autodeterminació. Llei, decret de convocatòria i desplegament dels reglaments necessaris, tot en la mateixa setmana de la gran mobilització popular de l’11-S. El ritme dels preparatius durant aquella setmana haurà de ser frenètic per tal de poder arribar amb garanties a l’inici de la campanya electoral poc més d’una setmana més tard. Tothom haurà de posar el millor de sí mateix, des de dalt i des de baix.

ENVILITS. A mesura que s’apropa el primer d'octubre to…

Bromes / Clandestinitat

BROMES. Els de la tercera via continuen amb els seus jocs d’estiu. Aquesta setmana hem sabut que el PSOE avalaria un pacte entre el PSC i els Comuns per a governar Catalunya: és una opció molt realista, atès que ara mateix només necessarien 41 escons més per fer-la realitat. També, que Meritxell Batet veu molt difícil una moció de censura a Rajoy després de l’1-O, que es veu que això és molt més difícil que fer una reforma constitucional. I justament sobre la dita reforma, el diari comtal, a través del seu cronista-ciutadà habitual Iñaki Ellakuría informa que topa amb el desacord entre el PSOE i Ciudadanos sobre la “qüestió territorial”: francament, pensar que del front nacional taronja, de Junts pel No, sortirà una reforma de l’estat espanyol que pugui ser acceptada per una majoria de catalans és de beure massa i de molt mala qualitat. De riure.
CLANDESTINITAT. Una part de l’esquerra catalana respon molt desubicada, amb profunda incomoditat, davant el repte essencialment democràtic q…

Irreformable / Memòria

IRREFORMABLE. A la vista del darrer CIS alguns dels Comuns fan com si tornessin a veure la llum. No cola. El cert és que si la suma dels grans partits del Règim del 78, el PPSOECs, va enlairar-se fins el 68,7% en les generals de 2016, ara la suma dels tres resta, pètria, en un 68,2%. Per més voltes que hi vulguin donar, el cert és que no existeix cap possibilitat real de canviar res a Espanya. Quan els independentistes els diem que és irreformable, els Comuns s’indignen. S’entesten a no mirar de fit a fit la realitat: els partidaris de mantenir l’statu quo i de disminuir o liquidar les escorrialles d’autonomia que resten totalitzen un 67,7% dels espanyols (catalans i bascos inclosos!), és a dir, els mateixos que donen suport al Règim. Conclusió: Espanya està encantada de ser com és, és a dir, tal i com l’ha afaiçonat la majoria demogràfica castellana al llarg dels darrers cinc segles.
MEMÒRIA. Són dos tipus de democràcies enfrontades a les seves responsabilitats davant un passat marca…

Feinada / Giragonses

FEINADA. Fan peneta i tot. El propòsit de convèncer una majoria social que un referèndum és antidemocràtic és propi dels treballs d’Hèrcules. Rajoy llança la proclama davant el Borbó hereu del franquisme. Cal assaltar la lògica més bàsica cada dia, sense treva. Girar la realitat del revès, sacsejar-la amb força i veure què hi cau. Desbarrar sense parar mastegant xicle, com quan Andrea Levy es declara revolucionària. Amenaçar com un xulo si ets en Xavier García Albiol. Però, sense dubte, un dels moments més embogits de la gran comèdia anti-referèndum del dependentisme, representada amb desesperació creixent dia a dia, és l’interpretat als micròfons de Catalunya Ràdio per Alejandro Fernández, el magne líder popular tarragoní i portaveu parlamentari: que el guardià de la plantació, en nom del seu amo de la metròpoli, titlli de supremacistes els mateixos esclaus supera amb escreix tot el que havíem conegut fins ara en matèria teatral.
GIRAGONSES. L’esforç del dependentisme per amagar els …