dimarts, 9 de febrer de 2016

Empastifar / Gir

EMPASTIFAR. Entrenats en la lluita contra els polítics catalans, els nervis del govern espanyol el porten a generalitzar arreu, de forma sapastre i contraproduent, les seves tàctiques basades en la mentida i la difamació sistemàtica. Darrerament, constatem que Podemos ocupa un lloc preferent també a l’hora d’empastifar amb tota mena de falsedats, mitges veritats i exageracions. Però, com que a cada passa en aquesta carrera de follia perden una mica més el contacte amb la realitat, l’última idea de les autoritats espanyoles ha consistit a fabricar, des de la unitat de policia política creada per Fernández Díaz contra el procés català, una falsa acusació de suborn contra (no és poc cosa) tot un vicepresident de la Comissió Europea. Difícil portar la imatge i el crèdit internacional del Regne d’Espanya més avall.

GIR. La setmana en la qual el PSOE tornava a explicitar la necessitat imperiosa (esdevinguda, una altra vegada, lema electoral) de fer fora Rajoy, a Catalunya els seus acòlits tancaven un acord de govern a la ciutat de Tarragona amb el PP i les restes més patètiques d’Unió. El socialisme català, doncs, feia una nova passa ferma en la direcció cap a la marginalitat d’un partit cada dia més allunyat del seu catalanisme històric. Un decantament espanyolista que Àngel Ros ha refermat també darrerament a Lleida a base d’un pacte d’estabilitat amb Ciudadanos que suposa coses tan edificants com blindar les restes de franquisme al nomenclàtor municipal o, pitjor encara, desmuntar trenta-cinc anys de normalització lingüística a l’Ajuntament. Tot sigui per la pàtria... i per la cadira.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Desconnexió / Disciplinar

DESCONNEXIÓ. Fidels al compromís contret amb la Declaració del 9-N, la majoria independentista al Parlament ha presentat al registre dins els trenta dies establerts des de la formació del Govern les tres lleis bàsiques per a la proclamació d’independència: les de transitorietat jurídica, hisenda i seguretat social. Ho ha fet amb intel·ligència per a no comprometre el personal de registre del Parlament, amb una terminologia paral·lela a l’emprada a la Declaració. Si el Constitucional perd els papers, podem trobar-nos ben aviat en el punt culminant de la repressió de l’estat. Paral·lelament, l’Audiència Nacional, hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, ha ordenat investigar l’Assemblea, l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis per impulsar l’aprovació de mocions de suport a la declaració als ajuntaments i ha decidit portar la xiulada contra el rei per la via penal. Tot sembla indicar que tenim la nova Espanya dels Comuns a tocar de dits.

DISCIPLINAR. Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutjava les denúncies d’UPyD i Manos Limpias (!) contra els presidents Mas i Forcadell per la Declaració del 9-N de 2015, el Govern espanyol ha mogut peça de manera intel·ligent amb la previsible imputació de Francesc Homs, ara, en la causa relativa al procés participatiu del 9-N d’un any enrere. Desconfiats (tot i el recent canvi conservador en la presidència) dels ritmes i de la possible sentència o desestiment d’un tribunal a Catalunya, els poders de l’Estat han decidit que el procediment judicial sigui portat a recer al Tribunal Suprem, aprofitant que Homs és ara mateix diputat al Congreso. Una altra jugada en el front jurídic contra el procés, doncs, que manifesta, alhora, habilitat, però també una notable feblesa: una crònica incapacitat per a afrontar-lo políticament.

diumenge, 7 de febrer de 2016

Cremor / Curiositat

CREMOR. Mal d’estómac, molt, àcid, han manifestat els accionistes de Freixenet davant la loquacitat reiterada del seu president, José Luis Bonet, fermíssim aliat de l’establishment en contra del procés. Evidentment, els sectors als quals serveix beuen coses bastant més bones i prou més cares que la marca de les bombolletes. Mentre les amenaces continuades sobre els efectes econòmics del procés són desmentides una i una altra vegada (aquesta setmana, per exemple, pel mateix cònsol dels Estats Units a Barcelona), una de les grans empreses, amb els grups Godó i Planeta, més posicionades en contra de la independència del país, ha hagut de fer front a una assemblea d’accionistes indignada pels seus fluixos resultats de negoci. I és que la incompetència acostuma a anar lligada amb la caspa.

CURIOSITAT. Dijous Carme Chacón acudeix a la TV pública catalana. Intenta vendre una mercaderia que put de manera terrible: una suposada reforma federal de la Constitució, de la qual no apunta gairebé res concret més enllà de principis buits. Un producte caducat des de l’”apoyaré” de Zapatero. Resulta entranyable la seva insistència en el fet que sí, que vol que els catalans votem, però només (amb perdó) allò que a ella li surti de les gònades. Una fugida endavant que només respon a la voluntat desesperada de guanyar temps abans que culminem el procés: és impossible que vulguin portar a votar a Catalunya una proposta de reforma constitucional avalada només pel PP, Ciudadanos i ells. Seria meravellós que ho fessin per demostrar una altra vegada que són minoria. Precisament per això mai endegaran de veritat la reforma constitucional de que parlen aquests dies.

dissabte, 6 de febrer de 2016

Amagats / Consultar

AMAGATS. Diumenge Societat Civil Catalana collia l’enèsim fracàs en el seu intent de mobilitzar el dependentisme. Algun dia s’estudiarà a fons com és possible que els contraris a la llibertat de Catalunya manifestin una capacitat tan nul·la de mobilització, essent com són un percentatge tan notable del país. Efectes de tenir un projecte de tot menys il·lusionant. De la Plaça Catalunya mig buida dels dos darrers anys han passat a Sant Jaume i el més probable és que aviat s’apleguin a Sant Felip Neri, la plaça bombardejada pel feixisme. Justament, la presència del feixisme a les seves mobilitzacions, aquesta sí, va ser ben visible davant la Generalitat. I, com de costum, la televisió pública catalana va optar per tornar a amagar la presència de simbologia franquista i el suport d’organitzacions nazis i feixistes. En honor a la veritat, una veritable llàstima.

CONSULTAR. En aquest bagul de sorpreses (i espereu-vos!) anomenat investidura espanyola, Pedro Sánchez, mort cada dimarts, dijous i dissabte i ressuscitat els altres dies de la setmana, s’ha empescat una consulta interna als militants socialistes sobre un possible pacte d’investidura, per al qual, de moment, ja ha rebut l’encàrrec reial. Són intents de darrera hora dels partits de la vella política bipartidista que es resisteixen a morir, engolits per les forces emergents. Entretant, les organitzacions de la nova política, sobretot Podemos, ofereixen programes i governs sense haver consultat ni una sola passa als seus famosos cercles. La ficció de la nova política feta des de baix escenificada amb tot escarni. Quines voltes que dóna la política espanyola per arribar sempre al mateix lloc.

divendres, 5 de febrer de 2016

Vergonya i votar

VERGONYA. Qualsevol espectador que assistís al debat d’investidura del president Puigdemont va quedar atònit davant la intervenció de la líder de Ciudadanos a Catalunya. Inés Arrimadas hi va exhibir un nivell d’infantilisme argumental revelador del seu escàs bagatge. Certament, centrar el debat polític en els tuits de l’adversari denota una profunditat de pensament esfereïdora. El contrast amb la intel·ligència i l’eficiència contra el procés d’un Miquel Iceta, capaç de mentir amb molta més gràcia, va reflectir fins a quin punt tenim sort que els espais mediàtics i parlamentaris cedits al Cap de l’Oposició els ocupi l’Arrimadas. Després, les seves primeres passes han estat una acumulació d’errors, una benedicció: des de carregar contra els seus imitadors a l’estil Duran i Lleida fins a menystenir el propi país (sí, no?) a compte de justificar les contradiccions que suposa la col·laboració del seu partit amb altres governs autonòmics. Inés, sobretot, sobretot, no pleguis.

VOTAR. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha assenyalat com a un dels objectius de la legislatura (com sempre!) la redacció d’una llei electoral pròpia. També en aquest cas, per normalitzar-nos, segons sembla, caldrà arribar a la independència. Del contrari no serà possible salvar l’obstacle estatutari de l’exigència d’una majoria de dos terços, completament inabastable (com demostrarà aviat a nivell espanyol la reforma fallida de la Constitució). Tant o més important que una nova llei, però, serà aconseguir el control del cens electoral (amb les condicions necessàries per exercir el dret a vot) i que la participació electoral dels catalans a l’exterior, mitjançant el vot electrònic, arribi a nivells de simple normalitat democràtica: molt probablement, el resultat del 27-S hagués estat substancialment diferent amb una participació del 50% dels gairebé 200.000 catalans de l’exterior. I només així el referèndum de ratificació de la nova República Catalana es disputarà en condicions de veritable igualtat.

dijous, 4 de febrer de 2016

Intoxicació i tropa de xoc

INTOXICACIÓ. Els mitjans de Mordor continuen la seva tasca incansable al servei de la desinformació. Els cal emboirar el mal que ens provoca cada dia del món la dependència. Anestèsic en vena contra la percepció acurada del terrible perjudici que ens suposa que les decisions que més afecten les nostres vides es prenguin, contra els nostres interessos, a 600 km de distància. No n’hem de deixar passar ni una. No us perdeu la resposta de Roger Fatjó, del Cercle Català de Negocis, al penúltim article intoxicador del professor Josep Oliver, un catàleg de mentides pel boc gros i mitges veritats que denota que, davant del camí de llibertat que ha emprès la majoria del nostre poble, molts estan disposats vendre’s qualsevol vestigi de rigor professional. Comptabilitzar dues vegades el deute de la Generalitat és només la més barroera de les maniobres argumentals per justificar el manteniment de l’espoli que ens nega un futur digne.

TROPA DE XOC. Covard com és, a més de cec i sord, el govern espanyol va decidir limitar el cas català a un conflicte de legalitat i, per tant, confiar al poder judicial i al Tribunal Constitucional l’acció penal contra el procés cap a la independència. Dos milions de bojos que haurem de canviar d’anhels a cop de vara i punyetes. El nomenament, per part del Consell Superior del Poder Judicial que controlen els populars, de l’ultraconservador José María Barrientos com a nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entra dins aquesta línia d’acció. Mà dura. Els poders menys reformats de l’Espanya postfranquista es preparen per entrar en guerra contra les institucions del país. Se sumen a una densa tradició històrica: l’Audiència com a instrument per imposar els designis de la Monarquia a Catalunya, ja abans de 1714 i, encara molt més, “manu militari”, després.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Esperpent i estafa

ESPERPENT. Les primeres passes del ball negociador espanyol són d’allò més divertides. Anem a pams. Ciudadanos, el partit estrella de la nova política platocràtica, quinta essència de la regeneració, ha passat de no voler pactar de cap manera amb el bipartidisme (ecs) a promoure el gran pacte dels 253 espanyolistes; Podemos amaga la seva poc estètica voluntat de no pactar amb la impúdica exhibició d’una proposta amical pensada per a humiliar als qui han de ser els seus socis (a veure si rebenten per dins); Mariano Rajoy anuncia que ara mateix no vol passar pel tràmit de la investidura però que continua essent el candidat del PP; i el PSOE ho remata insistint en què els populars passin a davant i que el cap de l’estat els torni a encarregar la formació de Govern. I a tot això, els dos mesos de termini no comencen a comptar mai. Mare meva com riurem.

ESTAFA. Potser n’hauríem de dir estafarèndum. S’albira ja una pressa de pèl de dimensions estratosfèriques. De Colau a Domènech, passant per Coscubiela (a Rabell fa mandra fins i tot mencionar-lo). Probablement, mai una formació política s’havia ventilat en menys temps tots els seus compromisos de campanya. Deu ser allò que anomenen nova política. D’entre tots els enganys sobresurt amb llum pròpia el del referèndum. De primer, havia de ser un referèndum amb pregunta clara i resposta binària sobre la independència. Després del 20-D va mutar en referèndum amb més de dues respostes possibles; després, amb més preguntes (sobre què?). I davant l’inici possible d’una negociació amb el PSOE ha passat a ser un referèndum no sobre una reforma constitucional concreta (impossible perquè el PP té i tindrà minoria de bloqueig tota la legislatura), sinó només sobre si d’aquí quatre anys voldrem que es faci una reforma constitucional. Senzillament espectacular.

dilluns, 1 de febrer de 2016

Embogits i emergència

EMBOGITS. El Govern espanyol en funcions va anunciar ahir que s’abraonarà sobre la comissió d’estudi del Procés Constituent creada aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya. Repetim-ho, comissió d’estudi. Un fòrum de debat sobre la futura República Catalana que (després de recordar de sobte la seva promesa en campanya electoral al voltant d’un procés constituent no subordinat) fins i tot han defensat els QWERTY. El procés constituent, en efecte, ha de ser el veritable nucli creador de la nova república: no només en els continguts, sinó també en la consolidació i eixamplament (volem anar més enllà del 55 a 45 actual) de la majoria social que necessitem per a fer una Catalunya independent. L’atac de les institucions espanyoles contra el Parlament, contra la paraula i el debat, ens farà invencibles. Cal triar sempre l’escenari més favorable per lliurar la batalla i aquest n’és un que ens fa baixada.

EMERGÈNCIA. Bé, per ser més exactes, emergència ducal. Se sembla a la social, però no és ben bé el mateix. De fet és just tot el contrari. Resulta que no fa gaire el germà del nou duc d’Alba es planyia amargament a la contra del diari comtal de la seva manca de liquiditat. El patrimoni descomunal de la primera casa nobiliària castellana com una llosa. Vés quins drames. I tal i com succeeix des de fa temps, la nissaga ha posat en el mercat una nova peça artística del seu fons d’armari amb l’objectiu indissimulat de fer caixa. Fins aquí, perfecte. El problema és que és l’Estat espanyol qui ha sortit a socórrer l’emergència ducal posant 18 milions d’euros damunt la taula per una obra de fra Angelico. Exactament, nou vegades el valor de l’aportació estatal al sosteniment del Museu Nacional d’Art de Catalunya prevista per al 2016. Qüestió de prioritats.

diumenge, 31 de gener de 2016

Data i deute

DATA. Sí, data o res. Així de clar. Durant mesos molts vàrem defensar la denominada Via Claver, és a dir deixar, passar el tren de Podemos cap a la Moncloa a través d’una abstenció massiva a les eleccions espanyoles. Per desgràcia, després, la no conformació d’un Govern a Catalunya, amb la possibilitat que anéssim a noves eleccions i la voluntat clara de Convergència (i potser també d’ERC) de concórrer, va fer que (tret de la CUP) l’independentisme acabés per participar el 20-D. L’argument que va fer més fortuna per justificar-ho va ser clau: que posava en les nostres mans la possibilitat de bloquejar la conformació de qualsevol govern espanyol. Per això resulta incomprensible que ara alguns defensin una segona Via Claver, consistent a abstenir-nos en la votació d’investidura d’un govern espanyol d’esquerra. Ni parlar-ne. El preu del vot indepe ha de quedar ben clar d’entrada: data del referèndum o No.

DEUTE. És imprescindible matar quan abans el bonisme, el llirisme exacerbat de tants i tants opinadors. El món no ens espera amb els braços oberts i Espanya mai facilitarà la sortida de la seva gallina dels ous d’or. Pensar el contrari és de babaus. Per això mai tindrem un referèndum acordat ni la Unió Europea intervindrà en defensa dels nostres drets polítics fonamentals. Per això la via unilateral, dificilíssima, i tant, és l’única possible. Per això, també, la intervenció aquests dies del vicepresident econòmic del Govern català des de les pàgines del Financial Times ha estat tan adequada que fins i tot l’han lloada des de les files convergents: el deute, la bomba del deute, l’interès propi dels creditors d’Espanya, és la nostra gran arma i hem d’exhibir-la sense pudor davant dels mercats internacionals. Només nosaltres serem un soci fiable. Ells i tothom ho sap.

dissabte, 30 de gener de 2016

Alternativa i darrere

ALTERNATIVA. Dilluns, l’alcaldessa de Barcelona compareixia per anunciar la formació d’un nou partit. L’abraçada de l’ós a Iniciativa, Esquerra Unida i Podemos s’accelera. O serà Podemos qui es menjarà als altres? La confluència en la confusió sembla notable. Tant, com la indefinició en matèria nacional: fiar-ho tot a un referèndum impossible no se sap si és la millor estratègia a divuit mesos vista. Ja sabeu, en principi, es pot enganyar molta gent poc temps o molt de temps a no gaire. L’aparició de Colau, superba en vuit graus a l’escala de Richter, suposa, a més a més, un doble menyspreu: s’ofereix com a partit nuclear de l’esquerra transformadora ignorant l’existència del PSC, Esquerra i la CUP; i com a alternativa esquerrana de govern sense comptar que l’actual executiu de la Generalitat compta entre els seus consellers gent com ara Oriol Junqueras, Toni Comín, Dolors Bassa o Raül Romeva.

DARRERE. Sempre al darrere. Falcant-los. El 27-S, tan atonyinat pels nostres adversaris i (de manera prou sorprenent) també pels nostres, ens va atorgar per dret una realitat incontestable: la primera majoria parlamentària independentista de la història. Serà el motor de la recuperació de la nostra sobirania. Durant massa temps va semblar que aquesta majoria no seria capaç de fer Govern: finalment, va imposar-se el seny (i els lògics interessos de les parts). Ara toca desplegar amb intel·ligència el programa compromès amb els ciutadans. I toca fer-ho amb el seu suport. La jornada tècnica convocada avui per l’Assemblea a Cornellà de Llobregat va en la bona direcció. El Govern Puigdemont ha de posar la cara i afrontar les agressions d’Espanya en primera línia, però ha de saber i notar amb el seu escalf, que som molts i molts els catalans que serem sempre al darrere seu, per evitar que defalleixin.

dissabte, 16 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Toca à mi soberanía establecer govierno en él”

El Decret de Nova Planta, cínicament, tal i com farien la major part de les disposicions reials de l’absolutisme borbònic durant més d’un segle, començava amb la invocació divina (que també faria seva temps a venir el franquisme) i la intitulació reial llarga. Amb ella s’omplia de prestigi la nissaga mitjançant l’ostentació del patrimoni acumulat, encara que, a la pràctica, el títol de rei de Castella era el qui empara el seu domini damunt l’Imperi americà i el nou “Imperi contigu” dels antics territoris de la Corona d’Aragó. El primer punt del Decret, sense manies, fixava el dret de conquesta com a fonament del nou govern borbònic i al monarca com a única font de sobirania. Es tractava d’una regressió política indubtable respecte al parlamentarisme o constitucionalisme antic propi del Principat de Catalunya durant cinc segles. La pau imposada als bons i la necessitat de càstig als dolents era l’aparent objectiu del nou règim de govern. I calia, com ara mateix, imposar una completa rectificació als rebels.

***

Don Phelipe, por la gracia de Dios, Rey de Castilla, de León, de Aragón, de las dos Sicilias, de Jerusalén, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdova, de Córcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las Indias Orientales, y Occidentales, Islas y Tierra firme del Mar Occéano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Bravante y Milán, Conde de Abspurg, de Flandes, Tirol y Barcelona, Señor de Vizcaya, y de Molina, etc.

Marqués de Castel-Rodrigo, primo, cavallero del insigne orden del toysón de oro, de mi Consejo de Guerra, governador, y capitán general del Exército y Principado de Cataluña, regente y oidores de mi Real Audiencia de la ciudad de Barcelona.

1. Por quanto, por Decreto de nueve de octubre del año próximo passado señalado de mi real mano, he sido servido de dezir, que haviendo con la assistencia divina y justicia de mi causa, pacificado enteramente mis armas esse Principado, toca a mi soberanía establecer govierno en él, y a mi paternal dignidad dar para en adelante, las más saludables providencias, para que sus moradores vivan con paz, sosiego, y abundancia, enmendando en los malos la opressión que se ha experimentado (en las turbaciones passadas) de los buenos. Para cuyo fin, haviendo precedido madura deliberación y consulta de ministros de mi mayor satisfaccion y confianza.

divendres, 15 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia” (falta 1 dia)

El llenguatge del Decret no gasta tacticismes. “He resuelto”. Felip V organitza una Audiència reial presidida per un governador-capità general, que substitueix l’antiga lloctinència dels Àustria, per remarcar l’absolut predomini militar de la nova estructura de govern. La discrecionalitat del capità general el convertirà en un veritable factòtum del govern reial a la província. És el comandant suprem de l’exèrcit d’ocupació, amb carta blanca per a servir-se dels ressorts militars establerts per a la pau pública. La Nova Planta suprimeix totes les institucions representatives, tant locals com nacionals: els qui ocupen les institucions passen de representants de la terra a simples agents del rei. Desapareix qualsevol terreny de joc compartit, de conformació de voluntats conjuntes, el rei és la llei i el seu poder es desplega en una organització política totalment jeràrquica, en l’ordre polític, militar i fiscal.

***

2. He resuelto que en el referido Principado se forme una Audiencia, en la qual presidáis vos, el governador, capitán general o comandante general de mis armas que aí huviere, de manera que los despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre; el qual capitán general o comandante ha de tener solamente voto en las cosas de govierno, y esto hallándose presente en la Audiencia, deviendo en nominaciones de oficios y cosas graves, el regente avisarle un día antes de lo que se ha de tratar, con papel firmado de su mano o de palabra, con el escrivano principal de la Audiencia. Y si el negocio pidiere pronta deliberación se avisará con más anticipación.

dijous, 14 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “La Audiencia se ha de juntar en las Casas que antes estavan destinadas para la Diputacion” (falten 2 dies)

El 15 de setembre de 1714 les autoritats d’ocupació, acudiren a l’anomenada Casa de la Diputació per dissoldre la institució fiscal de Catalunya, que avui considerem precedent de la Generalitat. En un acte d’humiliació obligaren a fer de manera solemne l’entrega dels senyals i símbols propis. Es tractava d’una institució que, a més de ser la hisenda pròpia del país, actuava també en defensa de les Constitucions i com a tal representava el país. Per aixafar el seu fort paper simbòlic i esborrar-lo de la memòria dels catalans, l’Audiència, el nou màxim òrgan de govern i justícia dels Borbons a Catalunya, s’establí precisament a l’actual Palau de la Generalitat. 

***

3. La Audiencia se ha de juntar en las Casas que antes estavan destinadas para la Diputación, y se ha de componer de un regente y diez ministros para lo civil y cinco para lo criminal, dos fiscales, y un aguazil mayor. El regente, con seiscientos doblones de salario; los ministros y fiscales, con trescientos cada uno; y el alguazil mayor, ducientos. Los de lo civil han de formar dos salas y en ellas se han de distribuir los pleytos por turno, de manera que todos los escrivanos de una y otra sala se igualen en el trabajo y emolumentos, y que las dudas que sobre esto se ofrecieren las decida el regente, sin recurso y sin la menor retardación del curso de la justicia.

dimecres, 13 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Tiene el incoveniente de mayor dilación” (falten 3 dies)

Una de les principals xacres de l’Audiència reial de l’època dels Àustria era la denominada “immortalitat de les causes”: molts dels plets s’allargaven durant dècades sense sentència definitiva. Les Corts catalanes modernes van dedicar una part molt rellevant de la seva legislació aprovada a aplicar mesures de caràcter pràctic per fomentar un funcionament més àgil de la màxima magistratura. Amb l’arribada dels borbons s’insistí en aquesta mena de disposicions, però ara no pas per l’impuls legislatiu de la terra, sinó com a resultat del dirigisme reial. Els jutges de l’Audiència abandonaren el seu perfil jurídic més elevat, que els portava sovint a argumentar amb criteri sòlid i independència, per esdevenir simples instruments al servei del monarca absolut.

***

4. Haviendo considerado que la suplicación que antiguamente se interponía, de una sala a otra, tiene el incoveniente de mayor dilación, por haver la sala de informarse nuevamente del pleyto, mando que las suplicaciones se interpongan a la misma sala donde se ha dado la sentencia, y en el caso de ser contrario la primera a la segunda, para la tercera deverá assistir el regente con un ministro de la otra sala, que intervendrá por turno, u dos o más si huviere alguno o algunos enfermos, de manera que sean los votos siete, cuyo medio se ha considerado mas fácil y conveniente que el de la tercera sala que antes havía.

dimarts, 12 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Las causas en la Real Audiencia, se substanciarán en lengua castellana” (falten 4 dies)

Amb l’adveniment dels borbons la llengua catalana comença a ser immediatament postergada a les institucions. D’un ús absolut en la vida pública i en el treball intern de les institucions es passa a la prohibició directa allí on és viable (com ara a la Real Audiència) i a la seva erosió progressiva en aquelles esferes en les quals, a conseqüència del desconeixement generalitzat del castellà, és encara impossible encara aplicar un canvi tan sobtat. De fet, no serà fins a la segona meitat del segle XIX quan serà possible imposar la llengua de l’ocupant en la documentació notarial i en l’ensenyament. Amb el Decret de Nova Planta comença, en paraules de Francesc Ferrer i Gironès, l’assimilació lingüística programada, que culmina amb la Constitució espanyola de 1978, que declara obligatori el coneixement del castellà.

***

5. Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana, y para que por la mayor satisfación de las partes los incidentes de las causas se traten con mayor deliberación, mando que todas las peticiones, presentaciones de instrumentos y lo demás que se ofreciere se haga en las salas. Para lo corriente y publico se tenga audiencia pública lunes, miércoles y viernes de cada semana, en una de ellas, por turno de meses. 

6. Pero las peticiones y presentaciones de instrumentos se podrán hacer en otros días ante los escrivanos, y se dará cuenta en audiencia pública, para que no se passen los términos de las causas, si los huviere señalado. 

7. Y porque puede la malicia de los litigantes procurar la dilación de los pleytos, mando que los términos de prueba y otros puedan limitarse o ceñirse, según cada una de las salas juzgare ser justo, porque su fin ha de ser evitar las calumnias y administrar justicia, con la mayor brevedad y la satisfacción de las partes.

dilluns, 11 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Y los eligirá la Audiencia, con intervención del comandante general” (falten 5 dies)

Una de les principals mancances del govern reial dels Àustria a Catalunya fou l’escàs control efectiu sobre als alts funcionaris a través de les denominades visites, procediments de retre comptes i d’inspecció a l’acabament de l’ofici que, en canvi, anaven consolidant-se a la Generalitat i a les institucions municipals. Amb l’aplicació de la Nova Planta de govern a Catalunya, l’administració del rei absolut a Catalunya romangué blindada a qualsevol mena d’exigència pública, en un organigrama caracteritzat pel desplegament jeràrquic on tots els funcionaris depenien exclusivament d’un beneplàcit reial més basat en la fidelitat que en la netedat o l’eficiència. Seria en aquest marc on naixeria el que avui es coneix com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en realitat, una agregació de fons històrics d’institucions liquidades més o menys violentament i basada en l’antic Arxiu Reial de Barcelona.

***

8. Por embarazar mucho a los ministros la relación de los pleytos para el más pronto expediente de las causas, aunque las partes por lo pasado tenían la satisfacción de verse y relatarse por uno de los que havían de votar, por ocurrir a uno, y otro, he resuelto, que para cada sala haya dos relatores letrados, graduados de doctores o licenciados en universidad aprovada, y que hayan practicado quatro años con abogado o, si no assessores de algún juez ordinario, los quales hayan de tener el primer assiento en el banco de abogados y hazer la relación, presentes las partes; y como antes se pagava el derecho de sentencia, que se aplicava a los ministros, aora deverá aplicarse a los relatores y se cobrará de la manera que antes, para que no reciban cosa alguna de manos de las partes, y dichos derechos de sentencia se reducirán a cantidad que, poco más o menos, tenga al año seiscientas libras de vellón de Cataluña cada relator; y estos han de entregar sumarios o memoriales ajustados si lo mandare una de las salas para que se impriman, o con su citación sin otro salario que el dicho, teniéndose entendido que los referidos relatores han de ser prácticos y expertos en los negocios de Cataluña, para poder comprehender bien los processos y escrituras antiguas, y los eligirá la Audiencia, con intervención del comandante general, si quisiese concurrir.

9. El fiscal civil, assistirá en las salas, y tendrá un procurador, o agente fiscal, con salario de quatrocientas libras de vellón de Cataluña en cada un año, y se observará lo mismo en lo criminal.

10. Ha de haver seis escrivanos en la Audiencia civil, tres para cada sala, y el uno de ellos ha de ser el principal y que despache todas las cosas de govierno y lo demás que la Audiencia le ordenare, y éste tendrá a su cargo el cuidado del archivo, de que el ministro mas moderno ha de tener la llave de lo que pareciere a la Audiencia deve estar mas guardado.

11. A ella assistirán los ministros tres horas por la mañana, todos los días que no fueren feriados, y los lunes y jueves por la tarde, juntándose todos en una sala para tratar cosas de govierno o votar pleytos, y el regente assistirá en una de las dos salas civiles y también por las tardes, o en la sala criminal, y votará en las causas en que assitiere en la relación. 

12. Me dará cuenta la Audiencia de los dias feriados que havía en la antigua de Cataluña para establecer los que ha de haver, y mientras no se resolviese observará los de antes, menos los que llaman estivales.

diumenge, 10 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Se han de poder imponer penas pecunarias y la de confiscacion” (falten 6 dies)

Catalunya hostatja i paga fins, al almenys mitjans de segle, un descomunal exèrcit d’ocupació, que actua amb la supèrbia i la manca d’escrúpols d’una tropa en territori enemic. Cal posar-se en situació: molt probablement, durant les primeres dècades del segle XVIII, Catalunya fou el territori amb més soldats per habitants de tota Europa (1 soldat per cada 25/30 habitants). La pressió que suposa l’ocupació en tots els terrenys disminueix molt lentament: el 1750 encara hi ha més soldats espanyols als 33 mil quilòmetres del Principat que a tot l’imperi colonial americà. Certament, alguns grans proveïdors militars se n’aprofiten, però la immensa majoria del país pateix les conseqüències.

***

13. Y si en alguna causa huviere paridad de votos en alguna sala, pasará un ministro de la otra por turno, y concurriendo éste (a quien se le hará relación) se bolverá a votar la causa.

14. Los abogados y procuradores serán admitidos por la Audiencia, y sin esta circunstancia, no podrán patrocinar causas.

15. Los cinco ministros togados de lo criminal han de assistir tres horas por la mañana, todos los días que no fueren feriados, para substanciar, como se ha dicho, en las salas civiles las causas, teniendo Audiencia pública martes, jueves y sábado, y si ocurriere algún caso prompto a otras horas o en otro día, se juntarán en casa del regente, o en casa del más antiguo si el regente estuviere ausente o impedido. 

16. En las causas criminales se ha de poder proceder en la Audiencia y demás juzgados de Cataluña de oficio, a instancia de parte o del fiscal. Se ha de hazer seqüestro o embargo de bienes del reo después que sea decreatada su prisión. Los términos de prueba y otros se han de poder limitar, a arbitrio del juez. Se han de poder imponer penas pecunarias, y la de confiscación en los casos y como precediere de derecho. Y todo lo referido aquí y demás que se expressare, se ha de entender con todo género de personas, de qualquiera estado, grado, o condición que sean, sin que haya lugar profano exempto para las prisiones y demás que ocurriere, deviendo administrarse la justicia criminal sin embarazo alguno, de qualquiera calidad que sea.

dissabte, 9 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Lo que tanto importa para la quietud de esta Provincia, castigo de los malos y seguridad de los buenos” (falten 7 dies)

El cas del general Moragues simbolitza la crueltat extrema aplicada als catalans, fins i tot, amb l’incompliment de les condicions de la capitulació de Barcelona i Cardona, que establien la immunitat dels soldats i comandaments fins al lloc del seu embarcament i exili. Ocupat el país, es construïren centenars de patíbuls a les places de moltes poblacions que s’empraren per penjar de forma sumària els sospitosos, en una política que no s’atenuà fins a mitjans de 1716, substituïda per les deportacions als presidis africans i les condemnes a galeres. Enmig d’un clima fomentat de delació sistemàtica, tots els caps militars no executats havien estat conduïts a les presons d’Hondarríbia, Pamplona i la Corunya, on romandrien, els qui poguessin sobreviure a les duríssimes condicions que se’ls aplicaren, fins a la Pau de Viena de 1725.

***

17. Y para que esto se execute asi en todo el Principado y porque puede haver algunos lugares en los quales pertenezca el nombramiento de justicias a algunas comunidades o personas particulares (sobre lo qual harán las instancias que convengan los fiscales y la Audiencia me consultará), mando que la sala criminal esté muy a la vista de todas las ciudades, villas y lugares y de sus Justicias, castigue a los que fueren delinqüentes o negligentes, avoque las causas que le pareciere convenir, reconozcan si están o no como deven, y las retenga o debuelva, y haga sobre esto todo quanto fuese justo y conveniente, para que en todas partes se esté con el cuidado que se deve en lo que tanto importa para la quietud de esta Provincia, castigo de los malos y seguridad de los buenos. 

18. En las causas criminales havrá suplicación y apelación de la sentencia de los juezes ordinarios a la misma sala; pero si los problemas fueren claros y en delitos graves convendrá no dilatar el castigo, y en la sentencia de tormento se observará lo dispuesto por derecho. Pero las justicias de las ciudades, villas y lugares no podrán passar à la execución sin consultar la sentencia y processo con la sala a quien deverán remitir uno y otro. 

19. Cada uno de los ministros criminales podrá recibir información sobre los delitos de que tuvieren noticia y substanciar la causa hasta hallarse en estado de tomar la confessión. 

20. Ha de assistir en dicha sala, en las horas que los ministros, el fiscal y ha de substituir en caso de vacante, ausencia, o impedimento del fiscal civil y éste para lo criminal.

divendres, 8 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “El qual ha de rondar y dar cuenta a uno de los ministros” (falten 8 dies)

Se segresten els patrimonis i les rendes dels austriacistes més significats, se suprimeixen tots els títols i privilegis atorgats per l’arxiduc i es basteix una política específica de desmemòria adreçada a esborrar dels catalans fins i tot el record del seu sistema polític: crema pública de Constitucions i cròniques coetànies i destrucció de la campana Honorata de la catedral de Barcelona. Es tanquen les universitats i es concentren en una única a Cervera; el català és progressivament prohibit i bandejat de la vida pública. Es prohibeixen i confisquen les armes (se’n recullen més de 70.000 només el 1715) sots pena de mort pública, es censura la correspondència, l’exèrcit ocupa els edificis més emblemàtics i es construeix a Barcelona (1716-1719) una ciutadella militar que obliga a la destrucció de 1.200 habitatges (1/5 part de la ciutat): és la destrucció que ara ens recorda el Born.

***

21. También ha de assistir a las mismas horas el aguazil mayor, en los días que no estuviere legítimamente ocupado, el qual ha de rondar y dar cuenta a uno de los Ministros luego que executare alguna prisión y ha de hacer lo que se le encargare por las salas.

22. Porque los ministros de la sala criminal han de assistir à rondas, hacer sumarias, recibir Informaciones y examinar testigos, y podría retardarse la expedición de las causas si se huviessen de hacer relación de ellas, mando que haya dos relatores para las causas criminales, los quales tengan el salario de quinientas libras de vellón de Cataluña cada uno, y que no puedan recibir cosa alguna de las partes, directa, ni indirectamente; y tengan las mismas calidades que los del civil, y el mismo asiento en la sala, y la elección de estos se ha de hacer por ella misma, assistiendo el regente y el comandante general, si quisiere.

23. Ha de haver dos escrivanos para substanciar las causas en la sala criminal, los quales percibirán los derechos conforme al aranzel; y seis escrivanos para que assistan a los ministros criminales y aguazil mayor en las rondas y sumarias, a los quales se les señalan también sus derechos en el aranzel. Y en caso de vacante, ausencia o impedimento de alguno de los dos escrivanos de la sala, entrará uno de los seis por su turno a substanciar las causas. Y si en los emolumentos u otra cosa se ofreciere alguna duda sobre esto se me consultará, porque mi real ánimo e intención es que la justicia se administre sin retardación y con satisfacción y mayor alivio de las partes.

24. Ha de haver ocho aguaziles, y porque se considera que los derechos que se les señalaren en el aranzel no serán bastantes, y para que puedan elegirse personas con mucha satisfacción, se les darán trescientas libras de vellón de Cataluña por salario a cada uno. 

25. Un abogado de pobres con trescientas y un procurador de pobres con duscientas.

dijous, 7 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Se dispondrá que en todas las ciudades, villas y lugares haya cárceles seguras” (falten 9 dies)

El Decret de Nova Planta, recolzat en l’ocupació militar del país, té per objectiu l’organització d’una estructura repressora ordinària el més eficient possible. El seu articulat traspua una autèntica obsessió per controlar tota l’estructura jeràrquica de l’administració. Tot i que el model francès teòricament inspirador acostuma a presentar-se (de manera incomprensible) com un exemple de modernitat, la nova organització es basa en realitat, sobretot, en dos principis no gaire de progrés: la militarització, que significa el control territorial del poder mitjançant un estat d’excepció permanent; i l’aristocratització: als nous governs locals, afeblits i no representatius, que prenen el nom castellà (que encara conservem en la majoria dels casos, tret d’algunes paeries) d’ajuntaments.

***

26. Assímismo, ha de haver quatro porteros con duscientas libras de salario de la misma moneda a cada uno, para que assistan a la sala civil y criminal. 

27. Se han de hacer visitas de cárceles todos los sábados por dos ministros de la Audiencia civil y dos de la criminal por turno, con assistencia del fiscal criminal; y en la de la Audiencia el aguazil mayor; y los martes por toda la sala criminal, con assistencia también del fiscal y aguazil mayor; y si dichos días fueren feriados los precedentes; y generales assistiendo el comandante general y toda la Audiencia las vísperas de Navidad, de Pasqua de Resurreccion y de Pentecostes.

28. Se impondrán las penas y se estimarán las probanzas según las Constituciones y práctica que havía antes en Cataluña, y si sobre esto ocurriere a la sala criminal alguna cosa que necessite de reformación, se me consultará. Se proseguirán las causas contra reos ausentes, y sobre el modo de substanciarlas y execución de las penas, si tuviere algun reparo, la sala me consultará.

29. Los presos de la Audiencia y los del corregidor de Barcelona han de estar con separación, y se han de disponer distintas cárceles para unos y otros; y me reservo la nominación de alcaydes de ellas, y se dispondrá que en todas las ciudades, villas y Lugares haya cárceles seguras, singularmente en las cabezas de partido. 

30. Luego que estuviere formada la Audiencia, hará aranzel de los derechos de ministros y escrivanos, teniendo presente el antiguo de Cataluña, y me lo consultará, y mientras no se publique el nuevo, se observará el antiguo.

dimecres, 6 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Ha de haver en Cataluña corregidor” (falten 10 dies)

Com els regnes, conquerits abans, de València i d’Aragó, Catalunya fou també organitzada en corregiments. Es prengué com a base les antigues vegueries, les estructures del govern reial al territori pròpies dels temps dels Àustria, però limitant-ne considerablement el nombre en una mena de readaptació funcional, atès que el manteniment del seu personal polític havia de córrer exclusivament a càrrec dels béns propis i comunals dels ajuntaments afectats, entenent com a tals els pobles de directa jurisdicció reial (els de senyor, continuaven al marge), els senyorius confiscats als rebels i els de jurisdicció mixta, a prorrata del nombre de veïns. Fou la divisió territorial vigent fins a la introducció de les províncies més d’un segle més tard, el 1833, de les quals encara no hem aconseguit desempallegar-nos.

***

31. Ha de haver en Cataluña corregidor en las ciudades y villas siguientes:

32. Barcelona, con el distrito de su veguerío, desde Mongat hasta Castel de Fels, y los lugares desde Lobregat hasta Martorel; su corregidor en Barcelona con dos tenientes letrados.

33. Mataró, que cogerá del veguerío de Barcelona, desde Montgat hasta que encuentre el veguerío de Girona y el sotsveguerío del Vallés; su corregidor en Mataró con un teniente letrado, y otro teniente en Granollers, cabeza del Vallés.

34. Girona su veguerío, con el Sotsveguerío de Besalú; su corregidor en Girona con un teniente, y otro que resida en Besalú o Figueras.

35. Los vegueríos de Vique y de Campredon otro corregimiento; su corregidor en Vique con un teniente, y otro que resida en Olot o Campredón.

36. El veguerío de Puigcerdá, con el sotsveguerío de Ribas, otro corregimiento; su corregidor residente en Puigcerdá, Pallás y Conca de Tremp; es un sotsveguerío dependiente de Lérida, pero la distancia, quebrado y montuoso del terreno pide que de este sotsveguerío se forme un corregimiento, residiendo su corregidor en Talarn.

37. Los vegueríos de Lérida, Balaguer y Tárraga, un corregimiento con tres tenientes, uno que con el corregidor resida en Lérida, otro en Balaguer y otro en Tárraga.

38. Tortosa, Castellanía de Amposta y Ribera de Ebro, otro corregimiento; su corregidor y un alcalde mayor en Tortosa.

39. El veguerío de Tarragona y el de Montblanch, un corregimiento con dos Tenientes; el uno, con el corregidor de Tarragona y el otro en Montblanch.

40. Villafranca con su veguerío nombrado del Panadés y sotsveguerío de Igualada, un corregimiento; su corregidor y un teniente en Villafranca, y otro teniente en Igualada.

41. Cervera con su veguerío, y el de Agramunt y sotsveguerío de Prats de Rey, otro corregimiento; su corregidor con un teniente en Cervera y otro en Agramunt.

42. Veguerío de Manresa y los sotsvegueríos de Berga, Lussanés y Moyá, un corregimiento; su corregidor con un teniente en Manresa y otro teniente en Berga.

dimarts, 5 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “De todos los expressados corregimientos me reservo la nominacion” (falten 11 dies)

A partir del Decret de Nova Planta, el rei nomena directament els corregidors (distribuïts en dotze demarcacions) que són els seus veritables representants al territori: fidels a l’estil que el nou monarca vol atribuir a la seva administració a Catalunya, són militars amb comandament superior de plaça (anomenats més tard governadors militars i polítics) amb una barreja gens moderna de funcions judicials, de govern i de policia: de fet, els corregidors són l’eina bàsica per a la construcció del nou ordre borbònic a Catalunya. Tot i els informes previs, que parlaven de la possibilitat de nomenar corregidors dits de capa i espasa i de lletres (nobles i juristes, principalment), el rei es decantarà per nomenar com a corregidors els mateixos militars que governaven les places fortes del Principat.

***

43. De todos los expressados corregimientos me reservo la nominacion; y en los demás lugares havrá bayles que nombrará la Audiencia, de dos en dos años; y sobre los salarios que han de haver y residencia que se les ha de tomar, consultará la audiencia con relacion de lo que antiguamente havia en Cataluña.

44. Los Corregidores han de tener un aguazil mayor, y en las causas criminales nombrarán un fiscal, y en los lugares de su distrito podrán hacer causas y prisiones, a prevención con los bayles.

dilluns, 4 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “En la ciudad de Barcelona, ha de haver veinte y quatro regidores” (falten 12 dies)

El Decret de Nova Planta traspua un afany de control exagerat: després de la insaculació de l’estructura virregnal dels Àustria ve una administració colonial. El Decret de Nova Planta és, de fet, el tret de sortida de la destitució del règim municipal català, arrodonida més de dos anys després amb un nou decret de 13 d’octubre de 1718, que n’abolirà les restes amb un capteniment humiliant. Els funcionaris municipals restaran desposseïts de qualsevol privilegi i es prohibirà als nous “alcaldes” y “regidores”, imposada la terminologia castellana, l’ús de roba amb coll, barret i gramalla o toga consular i s’imposarà l’ús de “traje moderno español” i la banda de color carmesí que encara s’utilitza amb notable desmemòria avui; les antigues gramalles, el vestit cerimonial distintiu del poder local català, es deixa només, de manera humiliant, per a l’ús dels uixers o porters.

***

45. En la ciudad de Barcelona ha de haver veinte y quatro regidores, y en las demás ocho, cuya nominación me reservo, y en los demás lugares se nombrarán por la Audiencia y en el numero que pareciere, y se me dará cuenta y los que nombrare la Audiencia han de servir un año.

46. Los regidores tendrán a su cargo el govierno politico de las ciudades, villas y lugares, y la administracion de sus propios y rentas, con que no puedan hacer enagenacion, ni cargar censos, si no es con licencia mía u del tribunal a quien lo cometiéremos, y los que entraren nuevos recibirán las cuentas de los que acaban con assistencia del corregidor o bayle, el qual hará execuciones sobre alcances sin retardación.

diumenge, 3 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “Los regidores no podrán juntarse sin assistencia del corregidor o bayle” (falten 13 dies)

Si bé els Àustries havien introduït mecanismes d’un cert control polític (com ara la insaculació o extracció a sorts dels governs municipals), els municipis o universitats gaudien d’un poder notable en l’ordenació de la vida social, que anava, en els casos més desenvolupats, de l’exercici d’una justícia pròpia a l’organització de la defensa militar, passant per la seva primera obligació: l’assegurament del proveïment i la subsistència de tots els habitants. El Decret de Nova Planta introdueix una malfiança radical envers els poders locals i faculta els òrgans de govern del rei al Principat per fiscalitzar-los. En l’extrem, obliga totes les corporacions locals a reunir-se en presència d’un representant del rei: el batlle tradicional es consolida com un agent de control del comú, fins i tot, per al cas dels gremis o altres corporacions professionals.

***

47. Los corregidores en los lugares de su distrito y los bayles en los de su jurisdicción, teniendo noticia de que algunos regidores han faltado a su obligación en el oficio, harán sumaria secreta y, sin passar a prisión ni embargo, lo reimitirán al fiscal civil, a cuya instancia u de la parte interesada se podrá proceder contra los regidores en lo que huvieren faltado a sus oficios, y los juezes serán los ministros de la Audiencia civil, los quales podrán también proceder sobre esto de oficio. 

48. Los regidores no podrán juntarse sin assistencia del corregidor o bayle, y los gremios de artesanos o mercaderes y qualesquiera otros deverán para juntarse avisar al corregidor o bayle para que assista o embíe ministro suyo a la junta, a fin que se eviten discensiones y todo se trate con la quietud que es justo.

dissabte, 2 de gener de 2016

#NovaPlanta300 “No se hará novedad alguna, por parte de mi Real Jurisdicion” (falten 14 dies)

A desgrat d’allò que els qui avalen l’aplicació del dret de conquesta s’esforcen a adduir, la imposició de la nova administració borbònica a Catalunya no comportà cap mena de limitació a les romanalles feudals en l’exercici del dret públic, ni als poders privilegiats de l’Església catòlica. Tot i subvertir de dalt a baix l’organització política del país i tenir a l’abast la possibilitat d’aplicar una veritable reforma de l’administració, el nou règim actuà més aviat com garant dels privilegis dels sectors socials dominants, cercant una aliança amb ells per tal de mantenir una subjecció eficient de la majoria dels catalans, de la gent comú del país. Amb la revolta de les quintes de 1773, però, el govern borbònic descobriria a contracor fins a quin punt (tot i la massiva presència d’un exèrcit d’ocupació al país) la seva estratègia anava errada.

***

49. Hallándome informado de la legalidad y pericia de los notarios del número de la ciudad de Barcelona, mando que se mantenga su col·legio, y si sobre sus ordenanzas y lo demás huviere algo que prevenir se me consultará por la Audiencia. Y ordeno que uno de los ministros de la Audiencia civil sea protector y assista en todas las Juntas del Colegio, y se le avisará antes de tenerlas. 

50. En el canciller de competencias y Juez llamado del Breve, ni en sus juzgados, no se hará novedad alguna por parte de mi real jurisdicción, como ni tampoco en los recursos que en materias eclesiasticas se practican en Cataluña.