Ves al contingut principal

Acte d'Estat: entre la il·lusió i la impotència

El passat 3 de març vaig tenir la fortuna d'assistir a l'Acte d'Estat organitzat per bons patricis al Teatre de la Faràndula de Sabadell. En van prendre part alguns dels principals referents independentistes. Ple fins a la darrera butaca (mil cent persones), es respirava un magnífic ambient. El curt de l'Àlex Fenoll va ser una excel·lent entrada per a uns discursos, breus i dinàmics, alguns més al gra, altres més circulars. En tot cas, una bona festa.

Com es tractava d'un acte que, tot i la seva estructura, s'adreçava més a l'emoció que al raonament (prou convençuts que semblàvem els mil cent, encara que potser no prou animats!), la vetllada de la Faràndula va aixecar en mi dos sentiments, no sé quin amb més força.

D'una banda, alegria per la gentada i pel compromís de persones tan diverses, procedents de totes les tendències del sobiranisme i de partits i associacions que se'n reclamen o no. Una autèntica alenada d'unitat. Però, potser precisament en el mateix moment de percebre aquesta possibilitat de fer pinya, una pregunta que cau com una llosa i consumeix les il·lusions: per què resulta impossible concretar políticament aquesta força i aquesta unitat en quelcom constructiu i decisiu per a conduir el nostre país a la llibertat. Per què aquesta força que s'ha manifestat tantes vegades en els darrers tres anys (manifestacions, Consultes, actes patriòtics diversos) s'evapora amb la mateixa facilitat amb la què es fa visible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…