Ves al contingut principal

Bon dia de Sant Patrici!

Irlanda celebra avui la diada del seu patró enmig d'una greu crisi econòmica, que la situa com un dels països més castigats de la zona euro. Nació acostumada als embats més durs de la història, ben segur redreçarà el seu rumb. País admirable, no només per la seva selecció de rugbi, sinó també per la seva tenacitat en la defensa de la identitat pròpia. Agredits per les incursions dels anglonormands des del segle XII, els irlandesos han estat un dels pobles més resistents als embats externs. De fet, hi ha qui ha considerat la colonització d'Irlanda dels segles XVI i XVII com un veritable banc de proves (amb els excessos que tots coneixem contra els pobladors autòctons) de la posterior intervenció anglesa al Nou Món.

La pressió dels nouvinguts sobre les dures terres irlandeses constituí un factor de conflicte, que en temps d'Oliver Cromwell provocà la mort per fam de milers d'irlandesos, sotmesos ferotgement després de successives revoltes al llarg del segle XVI. Però, tot i tractar-se d'una societat on les rígides regles internes dels clans es mantenien amb innegable força, els Governadors anglesos de l'illa lamentaren sempre la capacitat d'absorció i integració dels immigrants anglesos dins la cultura i la societat irlandesa tradicional de manera que, en pocs anys, esdevenien "more irish than the irish".

Bon dia de Sant Patrici, doncs, i que, qui pugui, ho celebri en alguna de les excel·lents tavernes que els amics irlandesos regenten a Catalunya!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.