Ves al contingut principal

Brindis al sol o com continuar fent bullir l'olla

La cosa ha anat així. Des de fa un parell d'anys, a la sala de màquines de CiU són conscients que més de la meitat del seu electorat ja seria partidari del sí en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. Aleshores van i pensen: quina carnassa caldria llançar-los per a que no se'ns escapin? I va l'Artur Mas i s'empesca la brillant idea de defensar l'anomenat dret de decidir. Però que ells, com a força moderada que són, només l'aplicaran a aquells temes que gaudeixin d'ampli consens. I així (no sé si amb la sempre brillant imaginació d'en Colomines i la Catdem) arriben a la conclusió que aquests dos àmbits exclusius on s'aplicarà aquest principi seran el del concert econòmic i el de les grans infraestructures. I en això estan. I potser els hi sortirà bé, principalment, perquè la catàstrofe del tripartit els hi ha posat en safata. Però, que quedi clar, aquesta actitud és vergonyosa ideològicament i moral.

Em pregunto per què els autonomistes catalans, en comptes d'assumir la seva malaltia i la seva nul·la voluntat de guariment, actuen tan sovint com si el nostre país no depengués d'Espanya. Acabem d'arribar, després de sis anys de lluita i escarni (i amb la dalla del Constitucional encara al clatell), a entomar un pèssim sistema de finançament que mantindrà en termes molt semblants el tradicional dèficit fiscal, posant en situació insostenible les finances de la Generalitat (que ha triplicat el seu deute en els mateix període de la negociació). És tot el que l'Espanya amiga d'en Zapatero ha estat disposada a donar.

Però no, ara l'Artur Mas diu que demanarà el concert econòmic per Catalunya: a Madrid encara es recuperen de l'atac... de riure. I a més, proposarà la construcció de grans infraestructures (amb quins diners?) i la gestió de les que també ens han negat fins ara (amb quina delegació de competències i amb quins recursos?). Ell i quants més? El dret de decidir no és pot aplicar parcel·lat perquè ara, sota la Constitució del Regne d'Espanya, els qui decideixen són ells. Si algun dia, de veritat, i no per guanyar les properes eleccions, volen impulsar el dret de decidir, hauran de fer-ho lluitant per la Constitució de la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.