Ves al contingut principal

Brindis al sol o com continuar fent bullir l'olla

La cosa ha anat així. Des de fa un parell d'anys, a la sala de màquines de CiU són conscients que més de la meitat del seu electorat ja seria partidari del sí en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. Aleshores van i pensen: quina carnassa caldria llançar-los per a que no se'ns escapin? I va l'Artur Mas i s'empesca la brillant idea de defensar l'anomenat dret de decidir. Però que ells, com a força moderada que són, només l'aplicaran a aquells temes que gaudeixin d'ampli consens. I així (no sé si amb la sempre brillant imaginació d'en Colomines i la Catdem) arriben a la conclusió que aquests dos àmbits exclusius on s'aplicarà aquest principi seran el del concert econòmic i el de les grans infraestructures. I en això estan. I potser els hi sortirà bé, principalment, perquè la catàstrofe del tripartit els hi ha posat en safata. Però, que quedi clar, aquesta actitud és vergonyosa ideològicament i moral.

Em pregunto per què els autonomistes catalans, en comptes d'assumir la seva malaltia i la seva nul·la voluntat de guariment, actuen tan sovint com si el nostre país no depengués d'Espanya. Acabem d'arribar, després de sis anys de lluita i escarni (i amb la dalla del Constitucional encara al clatell), a entomar un pèssim sistema de finançament que mantindrà en termes molt semblants el tradicional dèficit fiscal, posant en situació insostenible les finances de la Generalitat (que ha triplicat el seu deute en els mateix període de la negociació). És tot el que l'Espanya amiga d'en Zapatero ha estat disposada a donar.

Però no, ara l'Artur Mas diu que demanarà el concert econòmic per Catalunya: a Madrid encara es recuperen de l'atac... de riure. I a més, proposarà la construcció de grans infraestructures (amb quins diners?) i la gestió de les que també ens han negat fins ara (amb quina delegació de competències i amb quins recursos?). Ell i quants més? El dret de decidir no és pot aplicar parcel·lat perquè ara, sota la Constitució del Regne d'Espanya, els qui decideixen són ells. Si algun dia, de veritat, i no per guanyar les properes eleccions, volen impulsar el dret de decidir, hauran de fer-ho lluitant per la Constitució de la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…