Ves al contingut principal

Brindis al sol o com continuar fent bullir l'olla

La cosa ha anat així. Des de fa un parell d'anys, a la sala de màquines de CiU són conscients que més de la meitat del seu electorat ja seria partidari del sí en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. Aleshores van i pensen: quina carnassa caldria llançar-los per a que no se'ns escapin? I va l'Artur Mas i s'empesca la brillant idea de defensar l'anomenat dret de decidir. Però que ells, com a força moderada que són, només l'aplicaran a aquells temes que gaudeixin d'ampli consens. I així (no sé si amb la sempre brillant imaginació d'en Colomines i la Catdem) arriben a la conclusió que aquests dos àmbits exclusius on s'aplicarà aquest principi seran el del concert econòmic i el de les grans infraestructures. I en això estan. I potser els hi sortirà bé, principalment, perquè la catàstrofe del tripartit els hi ha posat en safata. Però, que quedi clar, aquesta actitud és vergonyosa ideològicament i moral.

Em pregunto per què els autonomistes catalans, en comptes d'assumir la seva malaltia i la seva nul·la voluntat de guariment, actuen tan sovint com si el nostre país no depengués d'Espanya. Acabem d'arribar, després de sis anys de lluita i escarni (i amb la dalla del Constitucional encara al clatell), a entomar un pèssim sistema de finançament que mantindrà en termes molt semblants el tradicional dèficit fiscal, posant en situació insostenible les finances de la Generalitat (que ha triplicat el seu deute en els mateix període de la negociació). És tot el que l'Espanya amiga d'en Zapatero ha estat disposada a donar.

Però no, ara l'Artur Mas diu que demanarà el concert econòmic per Catalunya: a Madrid encara es recuperen de l'atac... de riure. I a més, proposarà la construcció de grans infraestructures (amb quins diners?) i la gestió de les que també ens han negat fins ara (amb quina delegació de competències i amb quins recursos?). Ell i quants més? El dret de decidir no és pot aplicar parcel·lat perquè ara, sota la Constitució del Regne d'Espanya, els qui decideixen són ells. Si algun dia, de veritat, i no per guanyar les properes eleccions, volen impulsar el dret de decidir, hauran de fer-ho lluitant per la Constitució de la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…