Brindis al sol o com continuar fent bullir l'olla

La cosa ha anat així. Des de fa un parell d'anys, a la sala de màquines de CiU són conscients que més de la meitat del seu electorat ja seria partidari del sí en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. Aleshores van i pensen: quina carnassa caldria llançar-los per a que no se'ns escapin? I va l'Artur Mas i s'empesca la brillant idea de defensar l'anomenat dret de decidir. Però que ells, com a força moderada que són, només l'aplicaran a aquells temes que gaudeixin d'ampli consens. I així (no sé si amb la sempre brillant imaginació d'en Colomines i la Catdem) arriben a la conclusió que aquests dos àmbits exclusius on s'aplicarà aquest principi seran el del concert econòmic i el de les grans infraestructures. I en això estan. I potser els hi sortirà bé, principalment, perquè la catàstrofe del tripartit els hi ha posat en safata. Però, que quedi clar, aquesta actitud és vergonyosa ideològicament i moral.

Em pregunto per què els autonomistes catalans, en comptes d'assumir la seva malaltia i la seva nul·la voluntat de guariment, actuen tan sovint com si el nostre país no depengués d'Espanya. Acabem d'arribar, després de sis anys de lluita i escarni (i amb la dalla del Constitucional encara al clatell), a entomar un pèssim sistema de finançament que mantindrà en termes molt semblants el tradicional dèficit fiscal, posant en situació insostenible les finances de la Generalitat (que ha triplicat el seu deute en els mateix període de la negociació). És tot el que l'Espanya amiga d'en Zapatero ha estat disposada a donar.

Però no, ara l'Artur Mas diu que demanarà el concert econòmic per Catalunya: a Madrid encara es recuperen de l'atac... de riure. I a més, proposarà la construcció de grans infraestructures (amb quins diners?) i la gestió de les que també ens han negat fins ara (amb quina delegació de competències i amb quins recursos?). Ell i quants més? El dret de decidir no és pot aplicar parcel·lat perquè ara, sota la Constitució del Regne d'Espanya, els qui decideixen són ells. Si algun dia, de veritat, i no per guanyar les properes eleccions, volen impulsar el dret de decidir, hauran de fer-ho lluitant per la Constitució de la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas