Compromís d'unitat per avançar

Als independentistes ens agrada fer-nos mal entre nosaltres. Dediquem una part molt important de les nostres municions a purgar les pròpies files i, clar, d'aquesta manera, no acabem d'avançar en territori enemic. Els adversaris de la llibertat xalen amb la nostra capacitat autodestructiva. És aquest, probablement, un dels resultats de tants anys de sotmetiment, capaços d'esborrar en nosaltres la capacitat de pragmatisme dels qui tenen un objectiu i instruments per fer-lo realitat i, per tant, deixen de banda les minúcies i els personalismes i es posen a treballar mirant només l'objectiu traçat.

Pensava en la nostra dissort actual mentre llegia el jurament personal de fidelitat a la província pronunciat a finals de setembre de 1640, quan l'esclat de la guerra era ja irreversible, pels bons patricis assistents a la Junta General de Braços convocada pel diputat eclesiàstic Pau Claris: "Jo, juro a Déu y als quatra sants Evangelis, per mi corporalment tocats, de que tindré la unió y conformitat ab las demés personas y universitats del present Principat de Cathalunya y Comtat de Rosselló y Cerdanya que ha aparegut als Brassos generals és necessària per a la defensa natural que se està preparant, y conservació de sas Constitucions, privilegis y libertats, y saré fahel y leal a la Província, y no·m apartaré ni dividiré del que per los molt il·lustres senyors diputats o altres persones de que ses senyories tindran poder serà ordenat en las cosas deliberadas per los Brassos, fins haver obtingut de sa magestat (que Déu guarde) la satisfacció dels mals passats y lo remey y reparo del que·ns amanassen y seguretat per a gosar de la justícia, tranquilitat y pau tant desitjada".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas