El Memorial Democràtic i la memòria del combat per la llibertat de Catalunya

La Llei del Memorial Democràtic estableix que la seva acció se centrarà en el període 1931-1980, tot i que la mateixa exposició de motius de la norma, en les seves primeres paraules, afirma que "la preservació de la memòria històrica d'un país és una expressió de la seva llibertat" i que "el compromís polític de la ciutadania per la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica". Més enllà del fet que la direcció del Memorial hagi de recaure a mans precisament d'aquells que, durant la major part del període 1931-1980, no es van distingir exactament per la defensa de la llibertat (per als quals la "democràcia soviètica" era el model a seguir), l'organisme que ha de dirigir les polítiques de memòria del Govern autonòmic del Principat ha decidit deixar de banda segles de lluita per la llibertat de les generacions i generacions de catalans que van precedir l'adveniment de la Segona República.

Sí, sí, encara que sovint al nostre país no ho sembli, abans de 1931 va existir vida a Catalunya, fins i tot vida intel·ligent. Fins i tot vida lliure (amb els condicionaments culturals, polítics, socials i econòmics de l'època) abans de l'ocupació el 1714. Fer memòria d'aquelles centúries de sobirania, d'esplendor polític i de resistència contra l'absolutisme, però, no interessa. Recordar que milers i milers de catalans han mort, han estat humiliats, repressaliats i exiliats d'aquest racó de la península com a conseqüència de l'aplicació violenta del projecte històric espanyol avui encara vigent, no agrada. Des d'aquest bloc, els recordarem amb la secció "Els desastres de la guerra contra Catalunya". S'ho mereixen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas