Ves al contingut principal

El Memorial Democràtic i la memòria del combat per la llibertat de Catalunya

La Llei del Memorial Democràtic estableix que la seva acció se centrarà en el període 1931-1980, tot i que la mateixa exposició de motius de la norma, en les seves primeres paraules, afirma que "la preservació de la memòria històrica d'un país és una expressió de la seva llibertat" i que "el compromís polític de la ciutadania per la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica". Més enllà del fet que la direcció del Memorial hagi de recaure a mans precisament d'aquells que, durant la major part del període 1931-1980, no es van distingir exactament per la defensa de la llibertat (per als quals la "democràcia soviètica" era el model a seguir), l'organisme que ha de dirigir les polítiques de memòria del Govern autonòmic del Principat ha decidit deixar de banda segles de lluita per la llibertat de les generacions i generacions de catalans que van precedir l'adveniment de la Segona República.

Sí, sí, encara que sovint al nostre país no ho sembli, abans de 1931 va existir vida a Catalunya, fins i tot vida intel·ligent. Fins i tot vida lliure (amb els condicionaments culturals, polítics, socials i econòmics de l'època) abans de l'ocupació el 1714. Fer memòria d'aquelles centúries de sobirania, d'esplendor polític i de resistència contra l'absolutisme, però, no interessa. Recordar que milers i milers de catalans han mort, han estat humiliats, repressaliats i exiliats d'aquest racó de la península com a conseqüència de l'aplicació violenta del projecte històric espanyol avui encara vigent, no agrada. Des d'aquest bloc, els recordarem amb la secció "Els desastres de la guerra contra Catalunya". S'ho mereixen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…