Ves al contingut principal

Esborrar la memòria de les nostres llibertats

Ahir vaig ser afortunat de tenir entre les mans un document emotiu. Es tracta del rebut, signat en data 7 d'abril de 1716 per Salvador de Prats i Mates (secretari de la Junta de Justícia i Govern implantada pels borbònics en ocupar Barcelona), del lliurament per part del doctor Rafael Casanova i Comes, conseller en cap de la capital catalana el 1714, del títol de ciutadà honrat de Barcelona que aquell havia rebut de mans de l'arxiduc Carles. Casanova lliurà també, segons acredita el document, un exemplar de les Constitucions de Catalunya i un altre dels Capítols del Redreç, és a dir, la legislació específica que regia el funcionament de l'antiga Diputació del General o Generalitat, dissolta pels ocupants.

En efecte, gairebé un any abans, el 15 de maig de 1715, les autoritats borbòniques havien ordenat la confiscació de tots els títols nobiliaris atorgats per l'arxiduc, ordre executiva que refermaren el març de l'any següent. Tots els documents aplegats foren cremats a la Sala de l'Audiència reial, probablement quatre dies més tard del lliurament del títol de Casanova, l'11 d'abril de 1716. Encara que, si hem de creure Rafael Bruguera, el privilegi de l'antic conseller en cap escapà a la foguera i encara es conservava a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a mitjans del segle XIX. Tal i com exposaria un dels membres del Consell de Castella en debatre la conveniència o no de mantenir el nom d'Audiència per al màxim tribunal reial a Catalunya, calia actuar "borrándoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas Constituciones, ussáticos, fueros y costumbres [...], porque de otra forma se seguirá que les irrite el ánimo siempre que les acuerden el nombre [de] sus primitivas libertades [...], por lo cual aún parece conveniente, que ni el nombre se conserve".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…