Esquerra, la coherència i la dignitat

Les enquestes auguren a Esquerra un pèssim resultat a les properes eleccions autonòmiques. Encara que la fase aguda de la conflictivitat interna sembla momentàniament superada (amb les faccions de Carod i Uriel Bertran, però, olorant ja la sang del seu enemic abatut), no sembla que les expectatives electorals hagin aturat la caiguda darrerament. Més enllà de les enquestes, les convocatòries electorals realitzades amb posterioritat a la conformació del segon Tripartit (municipals, generals i europees) han estat un veritable via crucis per als republicans, amb caigudes d'entre el 40 i el 50% dels seus suports. El cert és que, des de que Artur Mas i Zapatero sortiren de la mà per la porta de la Moncloa, aquell dia del llunyà mes de gener de 2006, la direcció d'Esquerra ha anat sempre a remolc dels esdeveniments. Després de l'aposta estratègica de l'aliança d'esquerres bastida en 2003 ha mostrat una nul·la capacitat d'adaptació als esdeveniments.

I és que traïció socialista d'aquell pacte exigia una resposta immediata de dignitat. Esquerra no va saber trobar-la i la seva desorientació continua gairebé quatre anys més tard. Aquella ganivetada per l'esquena demanava la sortida immediata del Govern (no pas una vergonyant expulsió) i l'obertura d'una nova etapa d'oposició frontal al nou Estatut i als autonomistes des de l'oposició. Tot i que els militants van forçar la direcció a defensar el no en el referèndum estatutuari, la direcció d'Esquerra va reaccionar el dia següent assumint el text escapçat contra el qual havia fet campanya i es va afegir immediatament al bloc autonomista. D'aquest pecat ve la conformació d'un segon tripartit. Ingenu de mi (que no penso en cadires ni beneficis personals), sempre m'he preguntat com va ser possible que Esquerra tornés a fer Govern, com si res no hagués passat, amb aquells que l'havien expulsat del primer Tripartit només tres mesos abans just després d'assestar-los una punyalada per l'esquena?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas