Ves al contingut principal

Identificar l'autèntic objectiu

Dins la catosfera, un grapat de bons patricis van construir fa temps la marca "Blogs against Tripartit". Alguns, han fet gairebé un leit motiv de la seva lluita contra els dos darrers Governs de la Generalitat. Mai he compartit aquesta estratègia intel·lectual. No és que m'agradi el president ni el Govern actual (a qualsevol bon patrici li cau la cara de vergonya), però és que sempre m'acabo plantejant si no estem disparant contra una diana equivocada, errant l'objectiu. Dit d'una altra manera, veig una greu contradicció originària en el seu plantejament.

M'explico. Els bons patricis volem un estat propi per a Catalunya perquè som conscients que l'autonomia actual ens condueix a un absolut desastre pel que fa a la preservació de la nostra cultura, del nostre benestar social, de la nostra capacitat econòmica i tantes altres coses (la llista seria gairebé infinita). Aleshores, si l'autonomia actual es greument perjudicial per a la nostra salut (molt més que el tabac), per què gastem tantes i tantes energies en dir qui ha d'ocupar el Govern de la Generalitat? A mi, francament, com que crec que el seu poder és de fireta, m'importa un rave qui governi l'autonomia i acabi aplicant les coses importants que es decideixen a Madrid (el darrer exemple, la Llei de Dependència).

L'autèntic objectiu de la lluita dels bons patricis, crec, ha de ser el de denunciar permanentment els estralls que provoca l'autonomisme (només cal analitzar la crisi de les darreres nevades per avaluar quines infraestructures tenim) i no pas entrar en la discussió de si serà millor l'autonomisme gestionat pels d'aquí d'aquí o pels d'aquí que depenen d'allà. Avui, la veritable frontera que cal traçar separa els sobiranistes dels unionistes, els indepedentistes dels autonomistes. La resta, sincerament, pèrdues de temps i energies desviades del veritable objectiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…