Identificar l'autèntic objectiu

Dins la catosfera, un grapat de bons patricis van construir fa temps la marca "Blogs against Tripartit". Alguns, han fet gairebé un leit motiv de la seva lluita contra els dos darrers Governs de la Generalitat. Mai he compartit aquesta estratègia intel·lectual. No és que m'agradi el president ni el Govern actual (a qualsevol bon patrici li cau la cara de vergonya), però és que sempre m'acabo plantejant si no estem disparant contra una diana equivocada, errant l'objectiu. Dit d'una altra manera, veig una greu contradicció originària en el seu plantejament.

M'explico. Els bons patricis volem un estat propi per a Catalunya perquè som conscients que l'autonomia actual ens condueix a un absolut desastre pel que fa a la preservació de la nostra cultura, del nostre benestar social, de la nostra capacitat econòmica i tantes altres coses (la llista seria gairebé infinita). Aleshores, si l'autonomia actual es greument perjudicial per a la nostra salut (molt més que el tabac), per què gastem tantes i tantes energies en dir qui ha d'ocupar el Govern de la Generalitat? A mi, francament, com que crec que el seu poder és de fireta, m'importa un rave qui governi l'autonomia i acabi aplicant les coses importants que es decideixen a Madrid (el darrer exemple, la Llei de Dependència).

L'autèntic objectiu de la lluita dels bons patricis, crec, ha de ser el de denunciar permanentment els estralls que provoca l'autonomisme (només cal analitzar la crisi de les darreres nevades per avaluar quines infraestructures tenim) i no pas entrar en la discussió de si serà millor l'autonomisme gestionat pels d'aquí d'aquí o pels d'aquí que depenen d'allà. Avui, la veritable frontera que cal traçar separa els sobiranistes dels unionistes, els indepedentistes dels autonomistes. La resta, sincerament, pèrdues de temps i energies desviades del veritable objectiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas