Ves al contingut principal

Identificar l'autèntic objectiu

Dins la catosfera, un grapat de bons patricis van construir fa temps la marca "Blogs against Tripartit". Alguns, han fet gairebé un leit motiv de la seva lluita contra els dos darrers Governs de la Generalitat. Mai he compartit aquesta estratègia intel·lectual. No és que m'agradi el president ni el Govern actual (a qualsevol bon patrici li cau la cara de vergonya), però és que sempre m'acabo plantejant si no estem disparant contra una diana equivocada, errant l'objectiu. Dit d'una altra manera, veig una greu contradicció originària en el seu plantejament.

M'explico. Els bons patricis volem un estat propi per a Catalunya perquè som conscients que l'autonomia actual ens condueix a un absolut desastre pel que fa a la preservació de la nostra cultura, del nostre benestar social, de la nostra capacitat econòmica i tantes altres coses (la llista seria gairebé infinita). Aleshores, si l'autonomia actual es greument perjudicial per a la nostra salut (molt més que el tabac), per què gastem tantes i tantes energies en dir qui ha d'ocupar el Govern de la Generalitat? A mi, francament, com que crec que el seu poder és de fireta, m'importa un rave qui governi l'autonomia i acabi aplicant les coses importants que es decideixen a Madrid (el darrer exemple, la Llei de Dependència).

L'autèntic objectiu de la lluita dels bons patricis, crec, ha de ser el de denunciar permanentment els estralls que provoca l'autonomisme (només cal analitzar la crisi de les darreres nevades per avaluar quines infraestructures tenim) i no pas entrar en la discussió de si serà millor l'autonomisme gestionat pels d'aquí d'aquí o pels d'aquí que depenen d'allà. Avui, la veritable frontera que cal traçar separa els sobiranistes dels unionistes, els indepedentistes dels autonomistes. La resta, sincerament, pèrdues de temps i energies desviades del veritable objectiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…