Ves al contingut principal

Intervenir sobre el demà

L'ínclit alcalde terrassenc Pere Navarro (la darrera vegada que el vaig veure, remenava la cua per unes Jornades coorganitzades pel seu Ajuntament on havien donat instruccions que no es podien consentir intervencions en català) es va despatxar ahir contra CiU i ERC, afirmant que, en donar suport a les consultes independentistes, es preocupen pel demà i no per l'avui dels ciutadans, que és la lluita contra la crisi. Aquest senyor no sé si és conscient, però resulta difícil dir més amb tan poques paraules.

A veure si ens entenem, la crisi econòmica que ens tenalla, que els catalans patim per partida doble (arran de la desídia dels qui ens han governat les darreres dècades i a causa de l'espoli al qual ens sotmet Espanya) es deu precisament al fet que quan l'olla anava bullint però tothom ja sabia que una economia basada gairebé del tot en el totxo i la tovallola (el sector immobiliari i el turisme) no podia tenir continuïtat en el temps, ningú no va voler intervenir sobre el demà.

I precisament aleshores, polítics com l'alcalde de Terrassa, en comptes d'intervenir sobre el demà per generar les condicions necessàries per assegurar el futur, van optar per l'avui d'anar tirant, amb la típica mirada curta del gestor de fireta. I així hem arribat a la crisi actual. I si volem superar-la necessitem emprendre reformes en profunditat mirant el demà que volem: la primera i imprescindible, la de disposar dels nostres propis recursos per afrontar-la. I això, com ha quedat clar després dels darrers anys de desenganys, només és possible disposant d'un Estat propi que posi per davant els interessos dels nostres ciutadans. Cal, doncs, superar la covardia habitual de molts. Cal que alcaldes com el de Terrassa mirin de fit a fit a la seva gent i els diguin que es deixin de sentimentalismes (del tipus, no pot ser, perquè jo em sento català i espanyol) i afrontin la realitat tal com és: amb Espanya, ens enfonsem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.