L'esquerra i les lleialtats nacionals

Encara que els sociates d'aquí no ho admetran mai (els hi va el negoci), l'experiència Zapatero (aquell home simpàtic que sempre saps que t'està enganyant) ha acabat de soca-rel amb la tradicional cantarella de molts progres catalans que amb l'esquerra espanyola ens podem entendre millor. No, no, l'esquerra espanyola continua essent molt més espanyola que esquerra. En els moments clau sempre ha estat així. Fins i tot quan, com ara durant la Guerra Civil espanyola, calia un sentit de solidaritat ibèric més fort en la lluita contra el feixisme, la realitat era la que era. Llegiu si no un fragment de la duríssima carta que el soldat badaloní al servei de la República espanyola i bon patrici Francesc Padrós escrivia al seu amic Josep Maria Riera i Milà, des d'Aranjuez, en la rereguarda immediata del front de Madrid, el 12 de febrer de 1938:

"Avui que em trobo lluny de Catalunya, que convisc amb analfabets d'altres regions que es molesten al oir la nostra parla, que comparo l'abundància de la nostra terra amb aquestes terres ermes, que no observo indústria, un comerç distint del nostre, que faig un parangó amb els caràcters, amb les voluntats, amb el tracte, inclús, sempre, sempre, se'm col·loca Catalunya al devant dels meus ulls, sempre, sempre, s'apoderen de mi els mateixos desitjos de retornar a la meva estimada pàtria i oblidar-me de tots aquests rencors mals dissimulats que senten per nosaltres, catalans. Em subleva la sang al sentir un crit de "catalán!" al demanar la presència d'un de nosaltres. Em produeix una sensació de ràbia irreprimible el constatar la diferència que denoten els castellans "intel·ligents" envers nosaltres quan es planteja qualque qüestió intranscendent entre els artillers. No sé explicar les meves sensacions al oir, en boca d'un analfabet, les sentencioses paraules "Hablad claro!". La rèplica, obvi, dir que és contundent. A voltes, fins i tot se'ns escapa un mal gest irreprimible [...]. Tot l'expressat reforça més i més el meu criteri. Veig una poca comprensió, una enveja, una antipatia, una incultura, que cada dia em sento més català i estimo més la meva terra".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)