Ves al contingut principal

L'esquerra i les lleialtats nacionals

Encara que els sociates d'aquí no ho admetran mai (els hi va el negoci), l'experiència Zapatero (aquell home simpàtic que sempre saps que t'està enganyant) ha acabat de soca-rel amb la tradicional cantarella de molts progres catalans que amb l'esquerra espanyola ens podem entendre millor. No, no, l'esquerra espanyola continua essent molt més espanyola que esquerra. En els moments clau sempre ha estat així. Fins i tot quan, com ara durant la Guerra Civil espanyola, calia un sentit de solidaritat ibèric més fort en la lluita contra el feixisme, la realitat era la que era. Llegiu si no un fragment de la duríssima carta que el soldat badaloní al servei de la República espanyola i bon patrici Francesc Padrós escrivia al seu amic Josep Maria Riera i Milà, des d'Aranjuez, en la rereguarda immediata del front de Madrid, el 12 de febrer de 1938:

"Avui que em trobo lluny de Catalunya, que convisc amb analfabets d'altres regions que es molesten al oir la nostra parla, que comparo l'abundància de la nostra terra amb aquestes terres ermes, que no observo indústria, un comerç distint del nostre, que faig un parangó amb els caràcters, amb les voluntats, amb el tracte, inclús, sempre, sempre, se'm col·loca Catalunya al devant dels meus ulls, sempre, sempre, s'apoderen de mi els mateixos desitjos de retornar a la meva estimada pàtria i oblidar-me de tots aquests rencors mals dissimulats que senten per nosaltres, catalans. Em subleva la sang al sentir un crit de "catalán!" al demanar la presència d'un de nosaltres. Em produeix una sensació de ràbia irreprimible el constatar la diferència que denoten els castellans "intel·ligents" envers nosaltres quan es planteja qualque qüestió intranscendent entre els artillers. No sé explicar les meves sensacions al oir, en boca d'un analfabet, les sentencioses paraules "Hablad claro!". La rèplica, obvi, dir que és contundent. A voltes, fins i tot se'ns escapa un mal gest irreprimible [...]. Tot l'expressat reforça més i més el meu criteri. Veig una poca comprensió, una enveja, una antipatia, una incultura, que cada dia em sento més català i estimo més la meva terra".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…