Ves al contingut principal

Nervis a can PSC

La desaforada reacció dels caps pensants socialistes contra la Mònica Terribas és només una mostra més dels fantasmes (en sentit figurat?) que recorren els passadissos de la seu del carrer Nicaragua. De veritat pensen que el president no s'explica bé perquè l'entrevistadora el talla? Encara que la sang no arribarà mai al riu (perquè no convé ni als uns ni als altres), el cert és que la perspectiva d'una inevitable derrota electoral i la inviabilitat (per falta de possibilitat aritmètica) d'un tercer tripartit està fent estralls en l'ànim de can PSC.

És en aquest context que cal entendre les batalles internes de les darreres setmanes. Amb la victòria de CiU en les properes eleccions de la tardor, és ben probable que el número dos del PSC per Barcelona es converteixi, de facto, en la cara visible del partit. Probablement, és aquesta (encara que no l'única) una de les claus de l'atzagaiada del conseller Maragall de no fa gaire. En 2006 Castells va ocupar aquesta posició a la llista, fet que, en cas de repetir ara el deixaria en primer lloc, una vegada el cadàver del president Montilla desfilés davant seu. Ho permetran els capitans? L'apagada progressiva de les seva estrella a Madrid i la desaparició de la ministra Chacón de les travesses per succeir Zapatero ha revifat les possibilitats que la brigada paracaidista que dirigeix acabi llançant-la sobre Barcelona. Serà això?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…