Nervis a can PSC

La desaforada reacció dels caps pensants socialistes contra la Mònica Terribas és només una mostra més dels fantasmes (en sentit figurat?) que recorren els passadissos de la seu del carrer Nicaragua. De veritat pensen que el president no s'explica bé perquè l'entrevistadora el talla? Encara que la sang no arribarà mai al riu (perquè no convé ni als uns ni als altres), el cert és que la perspectiva d'una inevitable derrota electoral i la inviabilitat (per falta de possibilitat aritmètica) d'un tercer tripartit està fent estralls en l'ànim de can PSC.

És en aquest context que cal entendre les batalles internes de les darreres setmanes. Amb la victòria de CiU en les properes eleccions de la tardor, és ben probable que el número dos del PSC per Barcelona es converteixi, de facto, en la cara visible del partit. Probablement, és aquesta (encara que no l'única) una de les claus de l'atzagaiada del conseller Maragall de no fa gaire. En 2006 Castells va ocupar aquesta posició a la llista, fet que, en cas de repetir ara el deixaria en primer lloc, una vegada el cadàver del president Montilla desfilés davant seu. Ho permetran els capitans? L'apagada progressiva de les seva estrella a Madrid i la desaparició de la ministra Chacón de les travesses per succeir Zapatero ha revifat les possibilitats que la brigada paracaidista que dirigeix acabi llançant-la sobre Barcelona. Serà això?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas