Ves al contingut principal

Nervis a can PSC

La desaforada reacció dels caps pensants socialistes contra la Mònica Terribas és només una mostra més dels fantasmes (en sentit figurat?) que recorren els passadissos de la seu del carrer Nicaragua. De veritat pensen que el president no s'explica bé perquè l'entrevistadora el talla? Encara que la sang no arribarà mai al riu (perquè no convé ni als uns ni als altres), el cert és que la perspectiva d'una inevitable derrota electoral i la inviabilitat (per falta de possibilitat aritmètica) d'un tercer tripartit està fent estralls en l'ànim de can PSC.

És en aquest context que cal entendre les batalles internes de les darreres setmanes. Amb la victòria de CiU en les properes eleccions de la tardor, és ben probable que el número dos del PSC per Barcelona es converteixi, de facto, en la cara visible del partit. Probablement, és aquesta (encara que no l'única) una de les claus de l'atzagaiada del conseller Maragall de no fa gaire. En 2006 Castells va ocupar aquesta posició a la llista, fet que, en cas de repetir ara el deixaria en primer lloc, una vegada el cadàver del president Montilla desfilés davant seu. Ho permetran els capitans? L'apagada progressiva de les seva estrella a Madrid i la desaparició de la ministra Chacón de les travesses per succeir Zapatero ha revifat les possibilitats que la brigada paracaidista que dirigeix acabi llançant-la sobre Barcelona. Serà això?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…