Ves al contingut principal

Per què el federalisme és inviable en termes històrics

Els catalans que encara es resisteixen a l'evidència que la responsabilitat més bàsica dels ciutadans que vivim aquí ens exigeix apostar per la plena sobirania i la constitució d'un estat propi, acostumen a arrepenjar-se darrerament en la idea federalista. És allò de, va vinga, no siguem tan dràstics, encara es possible una entesa. En un món happy flower, potser sí. El problema és que això, ara i aquí, és completament inviable. I de totes les causes que impedeixen que es faci realitat el projecte federal espanyol hi ha una de ben bàsica: la història de la construcció política d'Espanya ho fa impossible. Perquè, encara que molts no ho vulguin veure, la història condiciona poderosament el present.

Anem a pams. Castella va segrestar des de la baixa edat mitjana (encara abans de la unió dinàstica dels reis catòlics) la idea d'arrel romana d'una Espanya com a comunitat política oberta. Castella identificà l'antic tot amb la seva part i bastí des d'aleshores un projecte sistemàtic d'ocupació i anihilament de les altres realitats polítiques peninsulars (Granada, Galícia, les Canàries, Navarra, Portugal, Aragó i, finalment el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears), sotmetent-les al seu dictat basat en la superioritat demogràfica i militar. Aquesta assimilació, executada de manera violenta, ha consolidat durant segles un substrat, compartit generació rera generació pels habitants de la major part de la península, que Castella, com a veritable Espanya, marcava les regles del joc i imposava les normes.

És en bona part per això que els federalistes espanyols que viuen a Catalunya no troben ningú a l'altra banda del fil telefònic. I si l'exemple hispànic encara no els convenç, és molt senzill: que pensin si existeix algun estat al món que hagi estat construït mitjançant el sotmetiment sistemàtic de les pròpies minories i que hagi aconseguit d'assimilar-les gairebé del tot amb un profund esperit centralista, però que finalment, conscient de l'error i cercant la lliure adhesió de tothom, hagi evolucionat en sentit federal. Cap ni un. Tots els estats federals que existeixen al món s'han creat originalment com a tals. Són constitutivament federals. Perquè en la construcció històrica dels estats, l'esperit federal no és un punt d'arribada, sinó un punt de partida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…