Ves al contingut principal

Per què el federalisme és inviable en termes històrics

Els catalans que encara es resisteixen a l'evidència que la responsabilitat més bàsica dels ciutadans que vivim aquí ens exigeix apostar per la plena sobirania i la constitució d'un estat propi, acostumen a arrepenjar-se darrerament en la idea federalista. És allò de, va vinga, no siguem tan dràstics, encara es possible una entesa. En un món happy flower, potser sí. El problema és que això, ara i aquí, és completament inviable. I de totes les causes que impedeixen que es faci realitat el projecte federal espanyol hi ha una de ben bàsica: la història de la construcció política d'Espanya ho fa impossible. Perquè, encara que molts no ho vulguin veure, la història condiciona poderosament el present.

Anem a pams. Castella va segrestar des de la baixa edat mitjana (encara abans de la unió dinàstica dels reis catòlics) la idea d'arrel romana d'una Espanya com a comunitat política oberta. Castella identificà l'antic tot amb la seva part i bastí des d'aleshores un projecte sistemàtic d'ocupació i anihilament de les altres realitats polítiques peninsulars (Granada, Galícia, les Canàries, Navarra, Portugal, Aragó i, finalment el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears), sotmetent-les al seu dictat basat en la superioritat demogràfica i militar. Aquesta assimilació, executada de manera violenta, ha consolidat durant segles un substrat, compartit generació rera generació pels habitants de la major part de la península, que Castella, com a veritable Espanya, marcava les regles del joc i imposava les normes.

És en bona part per això que els federalistes espanyols que viuen a Catalunya no troben ningú a l'altra banda del fil telefònic. I si l'exemple hispànic encara no els convenç, és molt senzill: que pensin si existeix algun estat al món que hagi estat construït mitjançant el sotmetiment sistemàtic de les pròpies minories i que hagi aconseguit d'assimilar-les gairebé del tot amb un profund esperit centralista, però que finalment, conscient de l'error i cercant la lliure adhesió de tothom, hagi evolucionat en sentit federal. Cap ni un. Tots els estats federals que existeixen al món s'han creat originalment com a tals. Són constitutivament federals. Perquè en la construcció històrica dels estats, l'esperit federal no és un punt d'arribada, sinó un punt de partida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…