Ves al contingut principal

Quan es perd la dignitat

Quan, a finals de gener de 2006, l'amic Zapatero i el líder de CiU Artur Mas van pactar l'Estatut de la Moncloa, van certificar la defunció de l'ambiciós text del 30 de setembre anterior. Un projecte avalat per gairebé el 90% dels escons del Parlament català va ser substituït per un altre d'irreconeixeble, on van decaure els elements clau per fer un salt endavant. La sociovergència defensà el sí amb el suport de tots els poders de l'establishment. Tot i així, no aconseguí arrossegar al vot afirmatiu més que a 1.881.765 vots (pels 2.297.042 vots a CiU, PSC i ICV a les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya el 2003), amb un lamentable 49,42% de participació.

Però el més important és que, acceptant una rebaixa de plantejaments que frustrava les motivacions profundes que havien fet inajornable la revisió de l'Estatut de 1979 (sobretot, pel que feia al finançament, com hem pogut comprovar aquest mateix any), la sociovergència impulsà el país a renunciar a la seva pròpia dignitat, escarnit pel ribot d'Alfonso Guerra. Per això, ara, a ningú no pot sorprendre que el Tribunal Constitucional es vegi amb cor de procedir a una nova amputació del text estatutari. La nostra classe dirigent ha deixat ben clar que és capaç de vendre's per no res. Per això, a Madrid no tenen cap dubte que l'stablishment català tornarà a entomar el que calgui. Ja podem preparar-nos a sentir les noves crides a la responsabilitat de la sociovergència. Serà difícil portar aquest país més avall.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…