Ves al contingut principal

Que vénen els populistes!

Davant la possibilitat que noves forces polítiques entrin al proper Parlament de Catalunya, de fa mesos sentim la següent cantarella: aneu amb compte, que vénen els populistes! En els articles d'espanyolisme meliflu d'en Puigverd, per exemple, aquest tema ha estat una constant. Els partits que ara ocupen els escons del Parlament fan zero autocrítica i van al recurs fàcil, sense pensar que si hi ha possibilitat que els nous facin forat és perquè els vells l'han deixat ben obert amb la seva insubstancialitat permanent i la seva incoherència.

Al programa d'en Cuní d'ahir en varem tenir una mostra. El nostre gran intel·lectual Raimon Obiols va ser entrevistat a primera hora. Entre les perles que va deixar anar, que l'independentisme va contra la història (òndia, encara no ens han donat prou canya! volem més i més) i que l'Espanya plurinacional arribarà en 5, 10, 15 anys (i no semblava haver fumat res). A més, va dedicar una part de la seva prèdica també a clamar contra el populisme que ve.

Un dels tertulians del programa va donar en el blanc en comentar la intervenció de n'Obiols en preguntar-se si els 400 euros regalats abans de les darreres eleccions espanyoles ho havien estat per obra i gràcia dels populismes que venien o dels que fa molts i molts anys que governen i ens han deixat en el desori actual. Per que la realitat és aquesta, si hi ha possibilitats que entrin nous partits al Parlament és precisament perquè si alguna cosa han fet els partits fins ara presents és pur populisme tacticista de curta volada.

Comentaris

  1. Quan algú desenmascara la partitocràcia actual se l'acusa de demagogia i populisme. I precisament ho fan els demagogs que juguen amb paraules i els populistes que utilitzen el poble.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…