Ves al contingut principal

Separadors que ens ajuden

Fa algunes setmanes el "El Periódico" va publicar una enquesta sobre diverses qüestions de l'actualitat política i social diferenciant les respostes en cada cas a Catalunya i Espanya. La mateixa anàlisi del diari posava l'accent en el fet que les respostes a un i altre lloc no eren coincidents ni una sola vegada. L'abisme en la diferència pel que fa a sensibilitats i posicionaments de fons entre la majoria dels catalans i dels espanyols és un dels elements que fa pensar (és cert, també n'hi d'altres en sentit contrari, per desgràcia, encara prou poderosos) que el procés cap a la independència de Catalunya es troba ja en una fase de no retorn.

El debat sobre les curses de braus a Catalunya m'ha fet pensar en això. Realment, és un tema que toca la fibra més sensible de bona part dels espanyols. I ja se sap, de vegades, la majoria, les emocions no deixen treballar el cervell a ple rendiment. En bona lògica, algú que encara cregui en la viabilitat política de l'Espanya actual hauria de pensar: fem que les qüestions simbòliques i culturals es trobin el més harmonitzades possibles arreu del país. Però ells no, enfervorits en defensa de la Fiesta Nacional. Si a Catalunya és possible que arribin a prohibir-se les curses de braus, a Madrid, Múrcia, Navarra i el País Valencià és converteixen paral·lelament en Bé d'Interès Cultural, digne de ser protegit i defensat. Aneu fent, aneu fent. Jo m'ho miro amb agraïment: tenint en compte com som de porucs els catalans, si els espanyols ens fan la feina de separació, molt millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…