Ves al contingut principal

Separadors que ens ajuden

Fa algunes setmanes el "El Periódico" va publicar una enquesta sobre diverses qüestions de l'actualitat política i social diferenciant les respostes en cada cas a Catalunya i Espanya. La mateixa anàlisi del diari posava l'accent en el fet que les respostes a un i altre lloc no eren coincidents ni una sola vegada. L'abisme en la diferència pel que fa a sensibilitats i posicionaments de fons entre la majoria dels catalans i dels espanyols és un dels elements que fa pensar (és cert, també n'hi d'altres en sentit contrari, per desgràcia, encara prou poderosos) que el procés cap a la independència de Catalunya es troba ja en una fase de no retorn.

El debat sobre les curses de braus a Catalunya m'ha fet pensar en això. Realment, és un tema que toca la fibra més sensible de bona part dels espanyols. I ja se sap, de vegades, la majoria, les emocions no deixen treballar el cervell a ple rendiment. En bona lògica, algú que encara cregui en la viabilitat política de l'Espanya actual hauria de pensar: fem que les qüestions simbòliques i culturals es trobin el més harmonitzades possibles arreu del país. Però ells no, enfervorits en defensa de la Fiesta Nacional. Si a Catalunya és possible que arribin a prohibir-se les curses de braus, a Madrid, Múrcia, Navarra i el País Valencià és converteixen paral·lelament en Bé d'Interès Cultural, digne de ser protegit i defensat. Aneu fent, aneu fent. Jo m'ho miro amb agraïment: tenint en compte com som de porucs els catalans, si els espanyols ens fan la feina de separació, molt millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…