Separadors que ens ajuden

Fa algunes setmanes el "El Periódico" va publicar una enquesta sobre diverses qüestions de l'actualitat política i social diferenciant les respostes en cada cas a Catalunya i Espanya. La mateixa anàlisi del diari posava l'accent en el fet que les respostes a un i altre lloc no eren coincidents ni una sola vegada. L'abisme en la diferència pel que fa a sensibilitats i posicionaments de fons entre la majoria dels catalans i dels espanyols és un dels elements que fa pensar (és cert, també n'hi d'altres en sentit contrari, per desgràcia, encara prou poderosos) que el procés cap a la independència de Catalunya es troba ja en una fase de no retorn.

El debat sobre les curses de braus a Catalunya m'ha fet pensar en això. Realment, és un tema que toca la fibra més sensible de bona part dels espanyols. I ja se sap, de vegades, la majoria, les emocions no deixen treballar el cervell a ple rendiment. En bona lògica, algú que encara cregui en la viabilitat política de l'Espanya actual hauria de pensar: fem que les qüestions simbòliques i culturals es trobin el més harmonitzades possibles arreu del país. Però ells no, enfervorits en defensa de la Fiesta Nacional. Si a Catalunya és possible que arribin a prohibir-se les curses de braus, a Madrid, Múrcia, Navarra i el País Valencià és converteixen paral·lelament en Bé d'Interès Cultural, digne de ser protegit i defensat. Aneu fent, aneu fent. Jo m'ho miro amb agraïment: tenint en compte com som de porucs els catalans, si els espanyols ens fan la feina de separació, molt millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)