Ves al contingut principal

Testimoni de compromís i d'esperança en la victòria

Aquest primer post serveix per retre homenatge a tots els bons patricis que, al llarg de segles d'història, han lluitat per la llibertat del nostre país. El passat 3 de març vaig assistir a l'Acte d'Estat que va aplegar al Teatre de la Faràndula de Sabadell a alguns dels principals líders de l'independentisme. En la seva intervenció, l'Oriol Junqueras ens va recordar que els patriotes d'avui no estem disposats a sacrificar ni l'1 per cent del que han anat comprometent tants milers i milers de catalans en el passat. Recordava això mentre llegia el "Diario del Sitio y Defensa de Barcelona (1713-1714)" que acaba de publicar a Tres i Quatre Mireia Campabadal (amb prefaci d'Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí). En la seva primera part, l'obra aplega 42 números de la "Gaceta de Barcelona" veritable full de premsa dels darrers mesos del setge sobre la capital catalana entre 1713 i 1714. La darrera gazeta es publicà el 23 d'agost i contenia, entre altres coses, una carta d'agraïment dels consellers per l'inesgotable esforç que els defensors desplegaven en defensa de la ciutat, traduïda en el diari del català original a l'espanyol. Emociona llegir-la en les seves primeres paraules:

"Habiendo tan repetidamente enseñado la experiencia cuán vinculada se halla en todos los habitantes y moradores que se encuentran dentro de esta capital la más singular constancia, inimitable valor y ciego deseo por lograr el fin de conseguir la más heroica defensa, que se hallará grabada en los anales del tiempo; y mirando con tan acorde unión a la nobleza, Coronela, naturales y forasteros, que se hallan comprehendidos en la gloria de que se consiga triunfar de la violencia enemiga, generosament hermanados a porfía de noble competencia, manifestaron tan patentemente al señal de la campana, la noche del día primero, el deseo de rubricar con el sacrificio de sus vidas el más glorioso triunfo que, mediante la asistencia divina, se ha de conseguir para libertar esta capital y Principado, como el principal origen de donde ha de resultar el redimirse de violenta esclavitud que padece el continente de toda la monarquía de España; y, habiendo su divina majestad, que tan visiblemente nos manifiesta su asistencia, dispuesto esta general armonía, que en la unión de naturales y forasteros se ve practicada para la fatiga y para el esfuerzo, se ve precisada la ciudad a dar a todos en general las mayores gracias, que son correspondientes a a acciones tan heroicas, tan dignas y de tanto esfuerzo, que han de perpetuar a lo venidero el mayor timbre que ha sido capaz de dar mayor renombre a la fama de nación alguna en el orbe."

Comentaris

  1. Felicitats, Miquel, per aquest nou bloc, que de ben segur ens aproparà la nostra història, l'assignatura pendent, encara, per a massa ciutadans.
    Gràcies, també, per l'esforç!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…