Testimoni de compromís i d'esperança en la victòria

Aquest primer post serveix per retre homenatge a tots els bons patricis que, al llarg de segles d'història, han lluitat per la llibertat del nostre país. El passat 3 de març vaig assistir a l'Acte d'Estat que va aplegar al Teatre de la Faràndula de Sabadell a alguns dels principals líders de l'independentisme. En la seva intervenció, l'Oriol Junqueras ens va recordar que els patriotes d'avui no estem disposats a sacrificar ni l'1 per cent del que han anat comprometent tants milers i milers de catalans en el passat. Recordava això mentre llegia el "Diario del Sitio y Defensa de Barcelona (1713-1714)" que acaba de publicar a Tres i Quatre Mireia Campabadal (amb prefaci d'Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí). En la seva primera part, l'obra aplega 42 números de la "Gaceta de Barcelona" veritable full de premsa dels darrers mesos del setge sobre la capital catalana entre 1713 i 1714. La darrera gazeta es publicà el 23 d'agost i contenia, entre altres coses, una carta d'agraïment dels consellers per l'inesgotable esforç que els defensors desplegaven en defensa de la ciutat, traduïda en el diari del català original a l'espanyol. Emociona llegir-la en les seves primeres paraules:

"Habiendo tan repetidamente enseñado la experiencia cuán vinculada se halla en todos los habitantes y moradores que se encuentran dentro de esta capital la más singular constancia, inimitable valor y ciego deseo por lograr el fin de conseguir la más heroica defensa, que se hallará grabada en los anales del tiempo; y mirando con tan acorde unión a la nobleza, Coronela, naturales y forasteros, que se hallan comprehendidos en la gloria de que se consiga triunfar de la violencia enemiga, generosament hermanados a porfía de noble competencia, manifestaron tan patentemente al señal de la campana, la noche del día primero, el deseo de rubricar con el sacrificio de sus vidas el más glorioso triunfo que, mediante la asistencia divina, se ha de conseguir para libertar esta capital y Principado, como el principal origen de donde ha de resultar el redimirse de violenta esclavitud que padece el continente de toda la monarquía de España; y, habiendo su divina majestad, que tan visiblemente nos manifiesta su asistencia, dispuesto esta general armonía, que en la unión de naturales y forasteros se ve practicada para la fatiga y para el esfuerzo, se ve precisada la ciudad a dar a todos en general las mayores gracias, que son correspondientes a a acciones tan heroicas, tan dignas y de tanto esfuerzo, que han de perpetuar a lo venidero el mayor timbre que ha sido capaz de dar mayor renombre a la fama de nación alguna en el orbe."

Comentaris

  1. Felicitats, Miquel, per aquest nou bloc, que de ben segur ens aproparà la nostra història, l'assignatura pendent, encara, per a massa ciutadans.
    Gràcies, també, per l'esforç!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas