Un país ocupat

El doctor en drets Rafael Casanova i Bosc, fill del conseller en cap heroi de la resistència barcelonina del 1713-1714, encara adolescent, fou alferes del regiment de la Concepció que defensà el castell de Cardona. Va morir el 1768 a la seva casa de Sant Boi de Llobregat. Durant els trenta dies posteriors al seu òbit, el seu hereu, d'acord amb les disposicions encara vigents del dret civil català, es disposà a fer l'inventari post mortem dels béns mobles i immobles del difunt. El notari responsable va recórrer, com era habitual, totes i cadascuna de les estances de la casa, fins a arribar a una que la mateixa família anomenava "lo quarto del soldat".

Tal era la presència de l'exèrcit d'ocupació a la Catalunya del segle XVIII, que a les cases dels privilegiats hi havia ja reservat un espai per a allotjar els soldats. Quines penalitats haurien d'afrontar les famílies amb recursos escassos, de mera subsistència, obligades a proveir els soldats i els seus animals de menjar i llit! Tal i com ens recorda el professor Lluís Roure a "Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta" (Eumo Editorial, 2006), al llarg de tot el segle foren presents a Catalunya contingents militars d'entre 20.000 i 30.000 soldats, el que representava un mínim d'un soldat per cada trenta habitants, mentre a la resta de la Monarquia la proporció era d'un per cada vuitanta. El 1715 hi havia probablement més soldats ocupants a Catalunya que habitants a la desfeta ciutat de Barcelona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas