Ves al contingut principal

Un país ocupat

El doctor en drets Rafael Casanova i Bosc, fill del conseller en cap heroi de la resistència barcelonina del 1713-1714, encara adolescent, fou alferes del regiment de la Concepció que defensà el castell de Cardona. Va morir el 1768 a la seva casa de Sant Boi de Llobregat. Durant els trenta dies posteriors al seu òbit, el seu hereu, d'acord amb les disposicions encara vigents del dret civil català, es disposà a fer l'inventari post mortem dels béns mobles i immobles del difunt. El notari responsable va recórrer, com era habitual, totes i cadascuna de les estances de la casa, fins a arribar a una que la mateixa família anomenava "lo quarto del soldat".

Tal era la presència de l'exèrcit d'ocupació a la Catalunya del segle XVIII, que a les cases dels privilegiats hi havia ja reservat un espai per a allotjar els soldats. Quines penalitats haurien d'afrontar les famílies amb recursos escassos, de mera subsistència, obligades a proveir els soldats i els seus animals de menjar i llit! Tal i com ens recorda el professor Lluís Roure a "Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta" (Eumo Editorial, 2006), al llarg de tot el segle foren presents a Catalunya contingents militars d'entre 20.000 i 30.000 soldats, el que representava un mínim d'un soldat per cada trenta habitants, mentre a la resta de la Monarquia la proporció era d'un per cada vuitanta. El 1715 hi havia probablement més soldats ocupants a Catalunya que habitants a la desfeta ciutat de Barcelona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…