Ves al contingut principal

Crides a la responsabilitat

Entre els saberuts opinadors de l'establishment i els líders polítics a la recerca de la centralitat, més encara ara en aquests moments de crisi, s'aixeca sempre que es pot la bandera de la responsabilitat. Crides a la seriositat i a la responsabilitat. Sempre, per desqualificar qualsevol proposta sobiranista i als mateixos sobiranistes (Cuní, per exemple, ens diu que no tenim prou preparació). Aquests responsables són els que han construït al llarg de trenta anys, des dels mitjans de comunicació i des dels partits polítics, l'autonomisme eixorc que patim, incapaç de prendre, per manca sobretot de sobirania, de poder real sobre les coses, una sola mesura eficient contra la crisi. Aquests responsables són els que permeten que els recursos que hauríem d'aplicar a solucionar els problemes dels nostres conciutadans siguin espoliats camí del centre peninsular, mentre el deute de la Generalitat creix exponencialment i alguns Departaments comencen a pagar les factures que se'ls presenten fins a vuit mesos.

És, veritablement, el món a l'inrevés. Els homes moderats i responsables que ens han conduït al desastre autonomista actual, es dediquen a donar lliçons a aquells que invoquen la necessitat de reformes profundes, que passen necessàriament per disposar dels nostres propis recursos i del nivell de sobirania precisos per aplicar al malalt les medicines que necessita. Quan la metàstasi del país sigui gairebé definitiva, aquests saberuts opinadors i líders polítics a la recerca de la centralitat, encara apuntaran amb el dit els independentistes, diran que la malaltia es deu als seus excessos i els encolomaran la causa de la mort del pacient. Si us plau, no féu més crides a la responsabilitat mentre blindeu cada dia, des dels càrrecs i des dels mitjans, la dependència del país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…