Vés al contingut principal

Crides a la responsabilitat

Entre els saberuts opinadors de l'establishment i els líders polítics a la recerca de la centralitat, més encara ara en aquests moments de crisi, s'aixeca sempre que es pot la bandera de la responsabilitat. Crides a la seriositat i a la responsabilitat. Sempre, per desqualificar qualsevol proposta sobiranista i als mateixos sobiranistes (Cuní, per exemple, ens diu que no tenim prou preparació). Aquests responsables són els que han construït al llarg de trenta anys, des dels mitjans de comunicació i des dels partits polítics, l'autonomisme eixorc que patim, incapaç de prendre, per manca sobretot de sobirania, de poder real sobre les coses, una sola mesura eficient contra la crisi. Aquests responsables són els que permeten que els recursos que hauríem d'aplicar a solucionar els problemes dels nostres conciutadans siguin espoliats camí del centre peninsular, mentre el deute de la Generalitat creix exponencialment i alguns Departaments comencen a pagar les factures que se'ls presenten fins a vuit mesos.

És, veritablement, el món a l'inrevés. Els homes moderats i responsables que ens han conduït al desastre autonomista actual, es dediquen a donar lliçons a aquells que invoquen la necessitat de reformes profundes, que passen necessàriament per disposar dels nostres propis recursos i del nivell de sobirania precisos per aplicar al malalt les medicines que necessita. Quan la metàstasi del país sigui gairebé definitiva, aquests saberuts opinadors i líders polítics a la recerca de la centralitat, encara apuntaran amb el dit els independentistes, diran que la malaltia es deu als seus excessos i els encolomaran la causa de la mort del pacient. Si us plau, no féu més crides a la responsabilitat mentre blindeu cada dia, des dels càrrecs i des dels mitjans, la dependència del país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…