Donar la cara també per Samaranch

La casualitat ha volgut que poc després de conèixer la notícia de la mort de Juan Antonio Samaranch, tingués una reunió al Parlament de Catalunya. Qüestions d'edició de textos històrics, no penseu malament. Mentre esperava l'arribada de tots els citats, pensava en la realitat, més que previsible, que cap ni un dels 135 diputats acreditats a l'hemicicle parlin dels veritables "mèrits" del Samarach falangista. Curiosament, qui va sortir del Palau de la Generalitat com a president de la Diputació provincial franquista, ha tornat per rebre el darrer adéu de la classe política autonomista (els seus companys d'establishment) sense haver renegat mai, mai, mai del seu passat polític. És una altra de les estafes de l'autonomisme: haver assumit l'herència del franquisme en tants àmbits i persones sense la més mínima acritud.

Als autonomistes ja els coneixem prou. Es retraten cada dia. El més difícil d'acceptar és que tampoc ni un sol dels diputats independentistes presents al Parlament alçarà la veu. Encara menys els qui són al Govern. Una vegada més, als membres d'ERC amb càrrec al Tripartit els correspon donar la cara pels autonomistes. Sentir l'Anna Pruna ponderant les virtuts del personatge feia veritable angúnia, per no parlar de les excuses ridícules d'en Carod davant l'acte indigne de cedir el Palau de la Generalitat. Quin escarni per a tants militants de l'Esquerra d'en Macià i Companys morts i exiliats!

No és només que Samaranch fos un agent actiu mai penedit al servei del règim franquista a Catalunya, és que, encara després, va treballar amb eficàcia per dissipar la catalanitat dels Jocs de Barcelona '92 i arrodoní la seva tasca al capdavant del COI forçant una reforma de la mateixa Carta Olímpica per tal d'aconseguir que els atletes catalans mai puguin competir en representació del seu país. Aquest també és el seu pestilent llegat. Tot això, els càrrecs d'ERC en l'àmbit esportiu (i els altres sembla que també) han decidit oblidar-ho. Amnèsia i engany. Desvergonyiment i indignitat moral. Pena, molta pena.

Comentaris

  1. Imatge per a la història: un vicepresident i un conseller de la Generalitat del partit republicà que va trair Francisco Franco amb qui va col.laborar Samaranch, retrent honors al falangista mort, en un minut de silenci al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
    O s'han tornat bojos, o el partit repblicà és amnèsic, o realment no és que no els quedi un gram de vergonya, sinó que mai han sabut el què és.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)