Ves al contingut principal

El 30 de maig, Sabadell decidirà

Poc a poc, amb pas ferm, camina endavant l'organització de la Consulta sobre la Independència de Catalunya a Sabadell. El passat dijous, una vuitantena de bons patricis ens reunirem al Centre Cívic de la Creu Alta per assistir a la presentació de la Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell al meu barri. Durant els darrers mesos, els dubtes hi han estat presents. L'alçada del repte és molt considerable: Sabadell serà la ciutat més poblada que haurà convocat la consulta quan se celebri el proper 30 de maig. El temor a un percentatge fluix de participació ha fet refredar l'ànim d'alguns.

Penso, però, que l'esforç paga i molt la pena. D'entre tots els arguments que he sentit hi ha un que he viscut i crec irrebatible. La meva vinculació personal em va portar a participar el passat 13-D a l'organització de la consulta a Sant Cugat del Vallès. Al centre de votació de Valldoreix hi van dipositar la seva papereta fins a 2.100 persones. La satisfacció a les cares de molts resultava contagiosa. Al llarg del dia, l'alegria i la percepció de la seriositat del procés van convocar cada vegada més i més gent: algun actor famós, algun catedràtic universitari, tanta i tanta gent anònima. Però només per un bon patrici va valer la pena la jornada: veure un ex comandament de l'Exèrcit republicà, exiliat, amb més de noranta anys, entrar acompanyat de la seva filla amb una tremolor d'emoció incontenible, només això va compensar tots els esforços. La gent gran d'aquest país, la que va patir una guerra i quaranta anys de foscor, de resistència i de lluita s'ho mereix. Encara que sigui la darrera acció políticament responsable que puguin exercir. Només per ells val molt la pena. Endavant amb les consultes!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…