Ves al contingut principal

El Grup Godó, enfollit a l'atac

El febrer de 1960, algunes de les organitzacions catalanes a l'exili, com ara el Front Nacional de Catalunya, l'Estat Català o el Consell Nacional a Mèxic, s'afegiren a la campanya interior contra el director del diari "La Vanguardia" Luis de Galinsoga, qui finalment hagué de plegar. Sota el títol "Todos los catalanes son una mierda", fulls volanders encapçalats amb aquella divisa circularen per Londres en senyal de reprovació d'una actitud fatxenda, pròpia del funcionari colonial, que, per desgràcia, gent com l'actual subdirector Alfredo Abián continua compartint cinquanta anys més tard.

"La Vanguardia" ha canviat des d'aleshores: ara només és espanyola d'estil i convicció, no cal que ho digui al subtítol de la seva portada. Durant dècades ha estat el diari del poder, fos quin fos. Sempre a la centralitat, sempre amb la majoria, que el senyor Comte no és tonto i cal fer negoci. Darrerament ha emprés una campanya per terra, mar i aire contra el Tripartit. Senyal que fins i tot l'establishment ja ha dit prou. En aquest combat no se sotmet a cap convenció internacional. Utilitza tota mena d'armes convencionals i no convencionals. Si convé fer muntatges d'aficionat com el del vídeo de l'incendi d'Horta, els fa.

Darrerament li ha tocat el rebre a TV3, segurament per allò de la competència del Grup Godó amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sigui a les ones de ràdio o a les de televisió. Fer dia si dia també la gara gara als de CiU els convé a hores d'ara, però voleu dir que els convergents seran tan suïcides de retornar-los la jugada desmantellant els mitjans públics de la Generalitat de Catalunya a benefici privat del senyor Comte? Estic convençut que no. Probablement, ells també, així que deuen estar molt desesperats davant la situació econòmica del Grup.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…