Ves al contingut principal

El Grup Godó, enfollit a l'atac

El febrer de 1960, algunes de les organitzacions catalanes a l'exili, com ara el Front Nacional de Catalunya, l'Estat Català o el Consell Nacional a Mèxic, s'afegiren a la campanya interior contra el director del diari "La Vanguardia" Luis de Galinsoga, qui finalment hagué de plegar. Sota el títol "Todos los catalanes son una mierda", fulls volanders encapçalats amb aquella divisa circularen per Londres en senyal de reprovació d'una actitud fatxenda, pròpia del funcionari colonial, que, per desgràcia, gent com l'actual subdirector Alfredo Abián continua compartint cinquanta anys més tard.

"La Vanguardia" ha canviat des d'aleshores: ara només és espanyola d'estil i convicció, no cal que ho digui al subtítol de la seva portada. Durant dècades ha estat el diari del poder, fos quin fos. Sempre a la centralitat, sempre amb la majoria, que el senyor Comte no és tonto i cal fer negoci. Darrerament ha emprés una campanya per terra, mar i aire contra el Tripartit. Senyal que fins i tot l'establishment ja ha dit prou. En aquest combat no se sotmet a cap convenció internacional. Utilitza tota mena d'armes convencionals i no convencionals. Si convé fer muntatges d'aficionat com el del vídeo de l'incendi d'Horta, els fa.

Darrerament li ha tocat el rebre a TV3, segurament per allò de la competència del Grup Godó amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sigui a les ones de ràdio o a les de televisió. Fer dia si dia també la gara gara als de CiU els convé a hores d'ara, però voleu dir que els convergents seran tan suïcides de retornar-los la jugada desmantellant els mitjans públics de la Generalitat de Catalunya a benefici privat del senyor Comte? Estic convençut que no. Probablement, ells també, així que deuen estar molt desesperats davant la situació econòmica del Grup.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…