Elogi del patrici optimista

Vivim molt a prop i alguns dies, quan entro més tard a treballar, em trobo amb el Ramon. Vaig atrafegat en direcció als Catalans i ell, jubilat, torna tranquil·lament de comprar el pa. És un plaer fet petar la xerrada, ni qui sigui un moment. D'entrada, la seva expressió traspua bonhomia, però alhora una sana inquietud. Cos petit, ulls vius, parlar ràpid, és pur nervi. Amb mil batalles a l'esquena, va militar en els anys més foscos al Front Nacional de Catalunya. Ara continua a Esquerra: diu que espera temps millors (que, crec, trigaran a venir).

L'experiència dels anys li ha donat el punt de repòs necessari per fer gairebé sempre el judici encertat. Ha viscut les divisions caïnites de l'independentisme, però manté la il·lusió enmig del desencís i la permanent cremor d'estòmac de tants dels nostres. És constructiu i contagia optimisme: som més que mai i tothom ja sap que el nostre és l'únic projecte viable per portar a la plenitud aquest país i servir la seva gent. Al carrer i en l'esperit de lluita, sempre em retrobaré amb gent com el Ramon, a l'espera del dia gran de la victòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas