Ves al contingut principal

Els autonomistes i l'urbà de Piazza Venezia

Fa alguns anys, a Roma, vaig tenir l'oportunitat de contemplar encuriosit les gesticulacions mecàniques, gairebé ridícules, de l'urbà de la Piazza Venezia. Un policia tot de blanc, ben empolainat, sembla de gala, amb un barret tipus colonial anglès, amb aquella passió pels uniformes que sempre que tenen ocasió manifesten els italians. Constituïa aleshores (em penso que encara avui) un autèntic pol d'atenció per als turistes; els romans, però, a força de costum, suposo que ni el veuen.

En aquella figura, a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional que esbudellarà l'Estatutet de la Moncloa, hi trobo reflectits els partits polítics catalans de l'establishment autonomista. Com l'urbà de la ciutat eterna se situen al bell mig de l'escenari, sempre a la recerca de la centralitat, però alhora, pujats a sobre d'un pedestal ben alt que els separa de la realitat. Gesticulen i gesticulen. Res més. En realitat, com tothom sap, els conductors italians fan exactament el que volen, passant absolutament d'aquella mena de ninot.

Ben bé com aquí, on els veritables amos del carrer deixen als dirigents autonomistes fer la seva política de joguina mentre ells mantenen a les seves mans les regnes veritables del poder. Aquí, els conductors, els ciutadans, també passen cada dia més de les seves indicacions, perquè saben que, encara que no s'aturen mai en els seus rítmics moviments (sempre la tàctica, el regat curt de mires) les seves decisions, en realitat, no serveixen de res. I així continuen, gesticulant i gesticulant. Absolutament ridículs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…