diumenge, 25 abril de 2010

Els autonomistes i l'urbà de Piazza Venezia

Fa alguns anys, a Roma, vaig tenir l'oportunitat de contemplar encuriosit les gesticulacions mecàniques, gairebé ridícules, de l'urbà de la Piazza Venezia. Un policia tot de blanc, ben empolainat, sembla de gala, amb un barret tipus colonial anglès, amb aquella passió pels uniformes que sempre que tenen ocasió manifesten els italians. Constituïa aleshores (em penso que encara avui) un autèntic pol d'atenció per als turistes; els romans, però, a força de costum, suposo que ni el veuen.

En aquella figura, a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional que esbudellarà l'Estatutet de la Moncloa, hi trobo reflectits els partits polítics catalans de l'establishment autonomista. Com l'urbà de la ciutat eterna se situen al bell mig de l'escenari, sempre a la recerca de la centralitat, però alhora, pujats a sobre d'un pedestal ben alt que els separa de la realitat. Gesticulen i gesticulen. Res més. En realitat, com tothom sap, els conductors italians fan exactament el que volen, passant absolutament d'aquella mena de ninot.

Ben bé com aquí, on els veritables amos del carrer deixen als dirigents autonomistes fer la seva política de joguina mentre ells mantenen a les seves mans les regnes veritables del poder. Aquí, els conductors, els ciutadans, també passen cada dia més de les seves indicacions, perquè saben que, encara que no s'aturen mai en els seus rítmics moviments (sempre la tàctica, el regat curt de mires) les seves decisions, en realitat, no serveixen de res. I així continuen, gesticulant i gesticulant. Absolutament ridículs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada