dijous, 1 abril de 2010

Els desastres de la guerra contra Catalunya (I)

La tardor de 1640, una vegada el diàleg amb la monarquia lliscava definitivament pel pendent del conflicte, l'exèrcit reial del marquès de los Vélez inicià (en paraules de l'època, "a sanch y foch") la campanya d'ocupació del país des de les fronteres dels regnes germans d'Aragó i València. El comandat era convençut que calia aplicar greus escarments per facilitar l'avanç de les tropes. El 13 de desembre l'exèrcit espanyol ocupà Cambrils. Obligà els civils i milicians rendits a abandonar les muralles de la vila i acte seguit la cavalleria del contingent s'abraonà sabre en sobre ells, fent-ne 600 morts. El militar portugués Francisco Manuel de Melo, al servei de l'exèrcit espanyol, aporta el següent esgarrifós testimoni: "no se oían sino quejas, voces y llantos de los que sin razón se veían despedazar; no se miraban sino cabezas partidas, brazos rotos, entrañas palpitantes, todo el suelo era sangre, todo el aire clamores".

Un mes després les tropes espanyoles es lliuraren al saqueig i la crema de Martorell, executant sense pietat altres 300 persones. L'autor de la crònica de la catedral de Barcelona en féu la següent relació: "usà tanta inumanitat en ella que degollà tots quants trobà en lo poble fins a dones i a criatures, entrant com rompent-los lo cap en aquelles roques, los precipitaren al riu per lo pont del diable, i encara algunes dones ab sos fills en los brassos, cremant a l'últim quantes casas i avia en Martorell, dexant desolada una vila i donant demostració de la saña y ràbia portaven los de aquell exèrcit contra Cathalunya". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bon patricis també mereixen memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada