Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (I)

La tardor de 1640, una vegada el diàleg amb la monarquia lliscava definitivament pel pendent del conflicte, l'exèrcit reial del marquès de los Vélez inicià (en paraules de l'època, "a sanch y foch") la campanya d'ocupació del país des de les fronteres dels regnes germans d'Aragó i València. El comandat era convençut que calia aplicar greus escarments per facilitar l'avanç de les tropes. El 13 de desembre l'exèrcit espanyol ocupà Cambrils. Obligà els civils i milicians rendits a abandonar les muralles de la vila i acte seguit la cavalleria del contingent s'abraonà sabre en sobre ells, fent-ne 600 morts. El militar portugués Francisco Manuel de Melo, al servei de l'exèrcit espanyol, aporta el següent esgarrifós testimoni: "no se oían sino quejas, voces y llantos de los que sin razón se veían despedazar; no se miraban sino cabezas partidas, brazos rotos, entrañas palpitantes, todo el suelo era sangre, todo el aire clamores".

Un mes després les tropes espanyoles es lliuraren al saqueig i la crema de Martorell, executant sense pietat altres 300 persones. L'autor de la crònica de la catedral de Barcelona en féu la següent relació: "usà tanta inumanitat en ella que degollà tots quants trobà en lo poble fins a dones i a criatures, entrant com rompent-los lo cap en aquelles roques, los precipitaren al riu per lo pont del diable, i encara algunes dones ab sos fills en los brassos, cremant a l'últim quantes casas i avia en Martorell, dexant desolada una vila i donant demostració de la saña y ràbia portaven los de aquell exèrcit contra Cathalunya". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bon patricis també mereixen memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.