Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (I)

La tardor de 1640, una vegada el diàleg amb la monarquia lliscava definitivament pel pendent del conflicte, l'exèrcit reial del marquès de los Vélez inicià (en paraules de l'època, "a sanch y foch") la campanya d'ocupació del país des de les fronteres dels regnes germans d'Aragó i València. El comandat era convençut que calia aplicar greus escarments per facilitar l'avanç de les tropes. El 13 de desembre l'exèrcit espanyol ocupà Cambrils. Obligà els civils i milicians rendits a abandonar les muralles de la vila i acte seguit la cavalleria del contingent s'abraonà sabre en sobre ells, fent-ne 600 morts. El militar portugués Francisco Manuel de Melo, al servei de l'exèrcit espanyol, aporta el següent esgarrifós testimoni: "no se oían sino quejas, voces y llantos de los que sin razón se veían despedazar; no se miraban sino cabezas partidas, brazos rotos, entrañas palpitantes, todo el suelo era sangre, todo el aire clamores".

Un mes després les tropes espanyoles es lliuraren al saqueig i la crema de Martorell, executant sense pietat altres 300 persones. L'autor de la crònica de la catedral de Barcelona en féu la següent relació: "usà tanta inumanitat en ella que degollà tots quants trobà en lo poble fins a dones i a criatures, entrant com rompent-los lo cap en aquelles roques, los precipitaren al riu per lo pont del diable, i encara algunes dones ab sos fills en los brassos, cremant a l'últim quantes casas i avia en Martorell, dexant desolada una vila i donant demostració de la saña y ràbia portaven los de aquell exèrcit contra Cathalunya". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bon patricis també mereixen memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…