Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (II)

Tal i com ens explica el professor Josep Maria Torras i Ribé ("La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714), Dalmau, 1999), la tardor del 1707 les tropes franco-espanyoles iniciaren la primera gran operació de la darrera fase de la guerra d'ocupació de Catalunya: la conquesta de Lleida. A la devastadora preparació dels encontorns i al setge, seguí una repressió acarnissada de molts dels habitants de la capital de ponent i les poblacions properes. Després de les capitulacions se succeïren execucions sumàries al carrer dels més significats austriacistes.

La ciutat de Lleida fou lliurada al "saqueig indiscriminat de la soldadesca, sense respectar els temples i els edificis religiosos, on s'havien refugiat molts habitants per fugir dels combats, molts dels quals foren passats per les armes com a represàlia". Les mateixes tècniques de terrorisme militar foren aplicades poc després a la ciutat de Tortosa i els seus voltants. Testimonis borbònics afirmaran aleshores sobre Catalunya: "para volverla a recobrar es precisso un grandíssimo poder que lo vença, y supere todo por la absoluta y última ley de la guerra, o bien en caso de no elegir el medio del summo poder, sino de una conquista más regular, parece será preciso discurrir y aplicar los medios proporcionados para antídoto del veneno que los sediciosos han esparcido". Encara que ni el Memorial Democràtic ni l'actual alcalde radical-monàrquic de Lleida no en vulguin saber res, aquests bons patricis també mereixen memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…