Els desastres de la guerra contra Catalunya (II)

Tal i com ens explica el professor Josep Maria Torras i Ribé ("La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714), Dalmau, 1999), la tardor del 1707 les tropes franco-espanyoles iniciaren la primera gran operació de la darrera fase de la guerra d'ocupació de Catalunya: la conquesta de Lleida. A la devastadora preparació dels encontorns i al setge, seguí una repressió acarnissada de molts dels habitants de la capital de ponent i les poblacions properes. Després de les capitulacions se succeïren execucions sumàries al carrer dels més significats austriacistes.

La ciutat de Lleida fou lliurada al "saqueig indiscriminat de la soldadesca, sense respectar els temples i els edificis religiosos, on s'havien refugiat molts habitants per fugir dels combats, molts dels quals foren passats per les armes com a represàlia". Les mateixes tècniques de terrorisme militar foren aplicades poc després a la ciutat de Tortosa i els seus voltants. Testimonis borbònics afirmaran aleshores sobre Catalunya: "para volverla a recobrar es precisso un grandíssimo poder que lo vença, y supere todo por la absoluta y última ley de la guerra, o bien en caso de no elegir el medio del summo poder, sino de una conquista más regular, parece será preciso discurrir y aplicar los medios proporcionados para antídoto del veneno que los sediciosos han esparcido". Encara que ni el Memorial Democràtic ni l'actual alcalde radical-monàrquic de Lleida no en vulguin saber res, aquests bons patricis també mereixen memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas