Els desastres de la Guerra contra Catalunya (III)

Totes les guerres viuen excessos militars. No cal ni dir-ho. Criden l'atenció, però, aquells episodis en els quals la iniciativa dels crims no corre de part de soldats enfollits fora del control dels seus comandaments, sinó que parteix d'autoritats que planifiquen els crims i els ordenen als seus subordinats. Al nostre país en tenim experiència, encara que la memòria flaquegi enmig del bonrotllisme oficial.

El 3 d'abril de 1713, l'escenari internacional, amb la retirada anglesa i l'armistici de fet entre les tropes imperials i borbòniques, deixava les mans lliures a Felip V per ordenar l'avanç definitiu sobre Catalunya. Paga la pena recordar ni que sigui un fragment de les minucioses instruccions lliurades pel mateix monarca al comandant en cap de l'exercit ocupant, el duc de Pòpuli. Avui servirien per portar-lo, sota l'acusació de genocidi, davant els tribunals internacionals:

"Si algunos miqueletes u otra gente tubiere el bárbaro arrojo y osadía de querer defenderse [...] contra mis armas, daréis orden al comandante de el cuerpo de las tropas [...] para que les haga intimar, y si no se rinden en el término de dos horas, se les pasará a todos a cuchillo, [y] se haga ahorcar a los que se defendieren, pues además de merecer este castigo como rebeldes obstinados y ladrones, convendrá se execute assí para escarmiento de los otros". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis, assassinats en aplicació de les directrius del primer Borbó, també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Em deia un metge no fa gaire que si denunciessim a nivell internacional l'espoli que se'ns va fer de Colom, i en fessin demanda per danys i perjudicis, potser encara guanyariem. Almenys, guanyariem en dignitat.
    I, pregunto jo, no serà que des de la Descuberta d'Amèrica fins 1700, Catalunya reclamava i reclamava els seus drets de propietat d'Amèrica? Que a partir de 1700, els castellans van esgotar el "bon talante" i van decidir eliminar-nos? Per què, a què els venia tanta ràbia contra nosaltres?
    Per què aquell afany d'esborrar qualsevol rastre d'en Colom si no era per finalitats delictives?

    Salutacions
    A3

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas