Ves al contingut principal

Els desastres de la Guerra contra Catalunya (III)

Totes les guerres viuen excessos militars. No cal ni dir-ho. Criden l'atenció, però, aquells episodis en els quals la iniciativa dels crims no corre de part de soldats enfollits fora del control dels seus comandaments, sinó que parteix d'autoritats que planifiquen els crims i els ordenen als seus subordinats. Al nostre país en tenim experiència, encara que la memòria flaquegi enmig del bonrotllisme oficial.

El 3 d'abril de 1713, l'escenari internacional, amb la retirada anglesa i l'armistici de fet entre les tropes imperials i borbòniques, deixava les mans lliures a Felip V per ordenar l'avanç definitiu sobre Catalunya. Paga la pena recordar ni que sigui un fragment de les minucioses instruccions lliurades pel mateix monarca al comandant en cap de l'exercit ocupant, el duc de Pòpuli. Avui servirien per portar-lo, sota l'acusació de genocidi, davant els tribunals internacionals:

"Si algunos miqueletes u otra gente tubiere el bárbaro arrojo y osadía de querer defenderse [...] contra mis armas, daréis orden al comandante de el cuerpo de las tropas [...] para que les haga intimar, y si no se rinden en el término de dos horas, se les pasará a todos a cuchillo, [y] se haga ahorcar a los que se defendieren, pues además de merecer este castigo como rebeldes obstinados y ladrones, convendrá se execute assí para escarmiento de los otros". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis, assassinats en aplicació de les directrius del primer Borbó, també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Em deia un metge no fa gaire que si denunciessim a nivell internacional l'espoli que se'ns va fer de Colom, i en fessin demanda per danys i perjudicis, potser encara guanyariem. Almenys, guanyariem en dignitat.
    I, pregunto jo, no serà que des de la Descuberta d'Amèrica fins 1700, Catalunya reclamava i reclamava els seus drets de propietat d'Amèrica? Que a partir de 1700, els castellans van esgotar el "bon talante" i van decidir eliminar-nos? Per què, a què els venia tanta ràbia contra nosaltres?
    Per què aquell afany d'esborrar qualsevol rastre d'en Colom si no era per finalitats delictives?

    Salutacions
    A3

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…