Ves al contingut principal

Encara no toca

L'entrevista a Artur Mas d'ahir a TV3 confirma les pitjors expectatives per al futur del nostre país. Amb la famosa metàfora del transatlàntic (aquella que diu, no podem girar de cop, que podríem acabar contra les roques), el president de CiU ha tornat a diferir sine die la lluita per la consecució d'un Estat propi per al nostre país. Com és que les enquestes situen Mas com el proper president de la Generalitat, està clar que tindrem quatre anys més d'immobilisme nacional.

I el pitjor no és que insisteixi a parlar de demanar el concert econòmic a Madrid (però, bon home, si ens acaben de donar com a màxim un finançament de riure!). Allò que resulta realment sorprenent és que, per negar-se a donar suport a la convocatòria d'una consulta als catalans (referèndum, per cert, la legalitat del qual el seu company de partit Alfons López Tena ha certificat fa poc amb la seva brillantor habitual) el candidat Artur Mas utilitzi exactament el mateix argument que els Ciudadanos del senyor Rivera: que el que preocupa ara mateix és la crisi i només la crisi.

Però, com pensa lluitar el senyor Mas contra la crisi sense els instruments d'un Estat. Ho confiem tot als "bons" serveis d'en Duran Lleida a la capital del Regne? Per combatre la crisi necessitem estat. Dissociar-ho es fer trampes. És més, és una absoluta irresponsabilitat. Perquè, tornant a la metàfora, el capità Mas potser no portarà el vaixell contra les roques, però veurà com s'enfonsa, ple de vies d'aigua, a tocar mateix de la platja de la llibertat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…