Ves al contingut principal

Encara no toca

L'entrevista a Artur Mas d'ahir a TV3 confirma les pitjors expectatives per al futur del nostre país. Amb la famosa metàfora del transatlàntic (aquella que diu, no podem girar de cop, que podríem acabar contra les roques), el president de CiU ha tornat a diferir sine die la lluita per la consecució d'un Estat propi per al nostre país. Com és que les enquestes situen Mas com el proper president de la Generalitat, està clar que tindrem quatre anys més d'immobilisme nacional.

I el pitjor no és que insisteixi a parlar de demanar el concert econòmic a Madrid (però, bon home, si ens acaben de donar com a màxim un finançament de riure!). Allò que resulta realment sorprenent és que, per negar-se a donar suport a la convocatòria d'una consulta als catalans (referèndum, per cert, la legalitat del qual el seu company de partit Alfons López Tena ha certificat fa poc amb la seva brillantor habitual) el candidat Artur Mas utilitzi exactament el mateix argument que els Ciudadanos del senyor Rivera: que el que preocupa ara mateix és la crisi i només la crisi.

Però, com pensa lluitar el senyor Mas contra la crisi sense els instruments d'un Estat. Ho confiem tot als "bons" serveis d'en Duran Lleida a la capital del Regne? Per combatre la crisi necessitem estat. Dissociar-ho es fer trampes. És més, és una absoluta irresponsabilitat. Perquè, tornant a la metàfora, el capità Mas potser no portarà el vaixell contra les roques, però veurà com s'enfonsa, ple de vies d'aigua, a tocar mateix de la platja de la llibertat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…