Encara no toca

L'entrevista a Artur Mas d'ahir a TV3 confirma les pitjors expectatives per al futur del nostre país. Amb la famosa metàfora del transatlàntic (aquella que diu, no podem girar de cop, que podríem acabar contra les roques), el president de CiU ha tornat a diferir sine die la lluita per la consecució d'un Estat propi per al nostre país. Com és que les enquestes situen Mas com el proper president de la Generalitat, està clar que tindrem quatre anys més d'immobilisme nacional.

I el pitjor no és que insisteixi a parlar de demanar el concert econòmic a Madrid (però, bon home, si ens acaben de donar com a màxim un finançament de riure!). Allò que resulta realment sorprenent és que, per negar-se a donar suport a la convocatòria d'una consulta als catalans (referèndum, per cert, la legalitat del qual el seu company de partit Alfons López Tena ha certificat fa poc amb la seva brillantor habitual) el candidat Artur Mas utilitzi exactament el mateix argument que els Ciudadanos del senyor Rivera: que el que preocupa ara mateix és la crisi i només la crisi.

Però, com pensa lluitar el senyor Mas contra la crisi sense els instruments d'un Estat. Ho confiem tot als "bons" serveis d'en Duran Lleida a la capital del Regne? Per combatre la crisi necessitem estat. Dissociar-ho es fer trampes. És més, és una absoluta irresponsabilitat. Perquè, tornant a la metàfora, el capità Mas potser no portarà el vaixell contra les roques, però veurà com s'enfonsa, ple de vies d'aigua, a tocar mateix de la platja de la llibertat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas