Escòcia i les llibertats de Catalunya



Escòcia continua fent passes cap a la seva llibertat. El lideratge polític i la coherència de plantejaments d’un partit independentista, l’Scottish National Party, ho ha fet possible (dirigint amb criteri el govern autònom sense fer de crossa de ningú, aspirant a una autèntica hegemonia independentista, sense falses dreceres). Els lligams d’aquell país amb Catalunya vénen de lluny. Archibald Campbell Argyll, tercer duc d’Argyll (1682-1761), fou primer tresorer d’Escòcia i un dels protagonistes de la unió amb Anglaterra dos anys més tard. Liderà a les acaballes de la Guerra de Successió la facció escocesa, dins el partit whig, partidària de fer valer al Parlament britànic els compromisos contrets amb els catalans el 1705, relatius a la defensa de les nostres Constitucions per la reina Anna d’Anglaterra, fos quin fos el resultat del conflicte.

El març de 1714, Argyll fou defenestrat per la reina, mentre defensava els catalans al Parlament. Mesos després, quan els whigs recuperaren la majoria a la cambra, l’acusació de l'escocès contra els impulsors dels acords entre la reina Anna d’Anglaterra i Felip V (que havien comportat l’abandonament dels catalans), fou prou expressiva i dramàtica (seguim la traducció publicada per A. Muñoz i J. Catà a La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de sobirania catalana (1706-1715), Barcelona: Llibres de l’Índex, 2009): “l’honor de la nació britànica, sempre reconeguda pel seu amor a la llibertat i per protegir els defensors d’aquesta, fou prostituït d’arrel. I un poble lliure i generós, fidel i útil aliat d’aquest regne, fou traït d’una manera sense precedents i condemnat a una esclavitud irrevocable. I com a conseqüència d’aquests deshonrosos i pèrfids consells, es van produir contra aquest poble, en tot el seu territori, les més execrables hostilitats, incendis i saquejos, havent-hi vessament de sang innocent sense distinció d’edat i sexe”.

Comentaris

  1. Emociona poder llegir de manera tan entenedora fets que ens passen de llarg -almenys amb mi-, tant per l'ignorància obligada del franquisme, com per la meva llunyania professional amb les "historietes" dels historiadors.

    De tota manera, avui m'ha quedat clar, per part de l'equip (narcotitzant) d'en Cuní que sóc ase, que només els catalans indep. som els únics culpables de la marginació que patim per part d'Espanya. Ens ho hem buscat amb tant afany que, en lloc de participar, hem espantat tot el potencial econòmic nacional català.
    Ja ho intuïa jo que sóc burro de set soles, però ara ja ho tinc clar! Gràcies, Cuní!

    ResponElimina
  2. Un article excel.lent. I un nom per recordar:
    Archibald Campbell Argyll.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas