Ves al contingut principal

Escòcia i les llibertats de Catalunya



Escòcia continua fent passes cap a la seva llibertat. El lideratge polític i la coherència de plantejaments d’un partit independentista, l’Scottish National Party, ho ha fet possible (dirigint amb criteri el govern autònom sense fer de crossa de ningú, aspirant a una autèntica hegemonia independentista, sense falses dreceres). Els lligams d’aquell país amb Catalunya vénen de lluny. Archibald Campbell Argyll, tercer duc d’Argyll (1682-1761), fou primer tresorer d’Escòcia i un dels protagonistes de la unió amb Anglaterra dos anys més tard. Liderà a les acaballes de la Guerra de Successió la facció escocesa, dins el partit whig, partidària de fer valer al Parlament britànic els compromisos contrets amb els catalans el 1705, relatius a la defensa de les nostres Constitucions per la reina Anna d’Anglaterra, fos quin fos el resultat del conflicte.

El març de 1714, Argyll fou defenestrat per la reina, mentre defensava els catalans al Parlament. Mesos després, quan els whigs recuperaren la majoria a la cambra, l’acusació de l'escocès contra els impulsors dels acords entre la reina Anna d’Anglaterra i Felip V (que havien comportat l’abandonament dels catalans), fou prou expressiva i dramàtica (seguim la traducció publicada per A. Muñoz i J. Catà a La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de sobirania catalana (1706-1715), Barcelona: Llibres de l’Índex, 2009): “l’honor de la nació britànica, sempre reconeguda pel seu amor a la llibertat i per protegir els defensors d’aquesta, fou prostituït d’arrel. I un poble lliure i generós, fidel i útil aliat d’aquest regne, fou traït d’una manera sense precedents i condemnat a una esclavitud irrevocable. I com a conseqüència d’aquests deshonrosos i pèrfids consells, es van produir contra aquest poble, en tot el seu territori, les més execrables hostilitats, incendis i saquejos, havent-hi vessament de sang innocent sense distinció d’edat i sexe”.

Comentaris

  1. Emociona poder llegir de manera tan entenedora fets que ens passen de llarg -almenys amb mi-, tant per l'ignorància obligada del franquisme, com per la meva llunyania professional amb les "historietes" dels historiadors.

    De tota manera, avui m'ha quedat clar, per part de l'equip (narcotitzant) d'en Cuní que sóc ase, que només els catalans indep. som els únics culpables de la marginació que patim per part d'Espanya. Ens ho hem buscat amb tant afany que, en lloc de participar, hem espantat tot el potencial econòmic nacional català.
    Ja ho intuïa jo que sóc burro de set soles, però ara ja ho tinc clar! Gràcies, Cuní!

    ResponElimina
  2. Un article excel.lent. I un nom per recordar:
    Archibald Campbell Argyll.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…