Ves al contingut principal

I ara va la consellera Tura

En onades successives, durant els dies posteriors a la seva celebració, els sociates s'han llançat contra les Consultes sobre la Independència de Catalunya. No parlo ja del menyspreu habitual que mostra, per exemple, en Bolaño, que considera més representativa la Fira d'Abril. Sinó fins i tot d'anàlisis fetes des de l'anomenat sector catalanista del PSC. Ahir la consellera Tura va deixar anar que la convocatòria de les plataformes locals no havia sabut concitar més adhesions perquè no planteja totes les possibles preguntes sobre el futur polític de Catalunya.

Resulta, però, que la societat civil o, si més no, la part d'aquella que s'ha implicat en l'organització de les Consultes actua amb la responsabilitat dels bons patricis. És una diferència important respecte al que fan la majoria (per no dir tots) els partits polítics al nostre país. A hores d'ara, la consellera Tura sap perfectament que, després de més de trenta anys de democràcia (encara que a la espanyola, amb tot el que això suposa), Catalunya només té ja dues opcions: continuar com fins ara, arrossegant-se en el desastre autonomista, o agafar amb les pròpies mans la seva llibertat plena i definitiva.

Les vies del mig que la consellera Tura demana per a la Consulta, simplement no existeixen. Són fum en estat pur. Ganes de continuar marejant la perdiu. El federalisme va fracassar a l'Estat espanyol fa gairebé 150 anys i no a hores d'ara no té cap mena de futur. La via del pacte amb Espanya és intransitable, com és impossible el diàleg amb un maltractador. Qui es creu amb el dret innat a posseir-te, difícilment et preguntarà si et trobes a gust amb ell. Els espanyols no senten cap necessitat de seduir-nos, ens claven una bufetada i hem d'acotar el cap. Però els temps canvien i cada vegada més catalans estan disposats a denunciar la seva situació. Per això voten.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…