I ara va la consellera Tura

En onades successives, durant els dies posteriors a la seva celebració, els sociates s'han llançat contra les Consultes sobre la Independència de Catalunya. No parlo ja del menyspreu habitual que mostra, per exemple, en Bolaño, que considera més representativa la Fira d'Abril. Sinó fins i tot d'anàlisis fetes des de l'anomenat sector catalanista del PSC. Ahir la consellera Tura va deixar anar que la convocatòria de les plataformes locals no havia sabut concitar més adhesions perquè no planteja totes les possibles preguntes sobre el futur polític de Catalunya.

Resulta, però, que la societat civil o, si més no, la part d'aquella que s'ha implicat en l'organització de les Consultes actua amb la responsabilitat dels bons patricis. És una diferència important respecte al que fan la majoria (per no dir tots) els partits polítics al nostre país. A hores d'ara, la consellera Tura sap perfectament que, després de més de trenta anys de democràcia (encara que a la espanyola, amb tot el que això suposa), Catalunya només té ja dues opcions: continuar com fins ara, arrossegant-se en el desastre autonomista, o agafar amb les pròpies mans la seva llibertat plena i definitiva.

Les vies del mig que la consellera Tura demana per a la Consulta, simplement no existeixen. Són fum en estat pur. Ganes de continuar marejant la perdiu. El federalisme va fracassar a l'Estat espanyol fa gairebé 150 anys i no a hores d'ara no té cap mena de futur. La via del pacte amb Espanya és intransitable, com és impossible el diàleg amb un maltractador. Qui es creu amb el dret innat a posseir-te, difícilment et preguntarà si et trobes a gust amb ell. Els espanyols no senten cap necessitat de seduir-nos, ens claven una bufetada i hem d'acotar el cap. Però els temps canvien i cada vegada més catalans estan disposats a denunciar la seva situació. Per això voten.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas