dimarts, 6 abril de 2010

La batalla de les paraules (I)

Imposar en el debat públic uns conceptes, una terminologia, en definitiva, un llenguatge, és una manera efectiva de fer prevaldre una identitat nacional. Durant la celebració de l’Aberri Eguna d’aquest any l’encarregat i portaveu del PSOE al País Basc, el tal Juan Antonio Pastor, ha defensat el govern basc dient que és un govern per a tots i no només per als nacionalistes, com l’anterior del PNB, Eusko Alkartasuna i Esquerra Unida. L’ús del llenguatge que el nacionalisme espanyol fa a Euskadi i que, per exemple, els mitjans de comunicació catalans (de TV3 a “La Vanguardia”) reprodueixen tal qual, demostra el seu èxit en la batalla pel control de les paraules.

M’explico. Essent, com és, que el concepte de nacionalisme pateix d’una càrrega pejorativa prou forta, els espanyols han aconseguit transferir-lo completament als seus enemics nacionals, fins al punt que els ciutadans de les nacions perifèriques han assumit aquest joc de mans amb total naturalitat. D’aquesta manera, un govern, com el basc actual, gairebé únic al món, d’autèntica “salvación nacional”, configurat pels dos partits més oposats en l’eix esquerra-dreta amb l’objectiu fonamental de desallotjar els abertzales del poder; un govern que té en el nacionalisme el seu element essencial, l'únic ciment real, acusa els nacionalistes bascos de governar només pels bascos nacionalistes. Perquè ells són els no nacionalistes. És la pera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada