Ves al contingut principal

La batalla de les paraules (I)

Imposar en el debat públic uns conceptes, una terminologia, en definitiva, un llenguatge, és una manera efectiva de fer prevaldre una identitat nacional. Durant la celebració de l’Aberri Eguna d’aquest any l’encarregat i portaveu del PSOE al País Basc, el tal Juan Antonio Pastor, ha defensat el govern basc dient que és un govern per a tots i no només per als nacionalistes, com l’anterior del PNB, Eusko Alkartasuna i Esquerra Unida. L’ús del llenguatge que el nacionalisme espanyol fa a Euskadi i que, per exemple, els mitjans de comunicació catalans (de TV3 a “La Vanguardia”) reprodueixen tal qual, demostra el seu èxit en la batalla pel control de les paraules.

M’explico. Essent, com és, que el concepte de nacionalisme pateix d’una càrrega pejorativa prou forta, els espanyols han aconseguit transferir-lo completament als seus enemics nacionals, fins al punt que els ciutadans de les nacions perifèriques han assumit aquest joc de mans amb total naturalitat. D’aquesta manera, un govern, com el basc actual, gairebé únic al món, d’autèntica “salvación nacional”, configurat pels dos partits més oposats en l’eix esquerra-dreta amb l’objectiu fonamental de desallotjar els abertzales del poder; un govern que té en el nacionalisme el seu element essencial, l'únic ciment real, acusa els nacionalistes bascos de governar només pels bascos nacionalistes. Perquè ells són els no nacionalistes. És la pera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…