Ves al contingut principal

L'administració com a mur

Des de fa un any mantinc un litigi amb el Departament d'Educació. Els meus fills no van a l'escola o escoles (fins a sis) que vaig proposar, sinó a la que l'administració ha decidit que cal omplir. Amb l'experiència acumulada a través d'una dotzena de recursos, escrits i contestacions, un parell de coses em criden especialment l'atenció. En primer lloc, la desídia amb que actuen. Més enllà que el termini habitual de contestació es mogui entre els dos i els quatre mesos, mai ho fan respectant la forma jurídica i administrativa que estableix la llei: es despatxen amb una simple i lacònica carta i adéu. Fins i tot, abans d'ahir una Inspectora em va dir, gairebé es va vantar, que ella de dret administratiu no hi entenia gens: doncs, torna a fer classe, xata!

Encara sobta més, però, el seu menysteniment absolut pel ciutadà-súbdit. Les seves comunicacions traspuen aquell esperit de: estem molt ocupats organitzant el país i no necessitem que vingui ningú a posar-nos pals a les rodes. La nostra missió és tan important que, si ens cal, mentim. Diem que un article d'un decret o d'una disposició diu una cosa, encara que no sigui sinó una interpretació nostra o, simplement, sigui mentida. El ciutadà, després d'estavellar el cap deu vegades contra el nostre mur impenetrable ja es cansarà. Volem ciutadans cansats i que abandonin la defensa dels seus drets. Ciutadans que no molestin. El més sorprenent és que després els polítics que dirigeixen aquesta administració es sorprenguin de l'existència d'una profundíssima desafecció política. Què volen?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…