L'administració com a mur

Des de fa un any mantinc un litigi amb el Departament d'Educació. Els meus fills no van a l'escola o escoles (fins a sis) que vaig proposar, sinó a la que l'administració ha decidit que cal omplir. Amb l'experiència acumulada a través d'una dotzena de recursos, escrits i contestacions, un parell de coses em criden especialment l'atenció. En primer lloc, la desídia amb que actuen. Més enllà que el termini habitual de contestació es mogui entre els dos i els quatre mesos, mai ho fan respectant la forma jurídica i administrativa que estableix la llei: es despatxen amb una simple i lacònica carta i adéu. Fins i tot, abans d'ahir una Inspectora em va dir, gairebé es va vantar, que ella de dret administratiu no hi entenia gens: doncs, torna a fer classe, xata!

Encara sobta més, però, el seu menysteniment absolut pel ciutadà-súbdit. Les seves comunicacions traspuen aquell esperit de: estem molt ocupats organitzant el país i no necessitem que vingui ningú a posar-nos pals a les rodes. La nostra missió és tan important que, si ens cal, mentim. Diem que un article d'un decret o d'una disposició diu una cosa, encara que no sigui sinó una interpretació nostra o, simplement, sigui mentida. El ciutadà, després d'estavellar el cap deu vegades contra el nostre mur impenetrable ja es cansarà. Volem ciutadans cansats i que abandonin la defensa dels seus drets. Ciutadans que no molestin. El més sorprenent és que després els polítics que dirigeixen aquesta administració es sorprenguin de l'existència d'una profundíssima desafecció política. Què volen?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)