Ves al contingut principal

Les expectatives del conseller Nadal

M'explicaven l'altre dia que, quan el conseller Joaquim Nadal i Farreres, fill d'una de les famílies social i econòmicament més poderoses de Girona, desembarcà a l'Autònoma per llançar la seva carrera com a docent universitari (arribaria a guanyar càtedra d'història), anuncià a bombo i plateret que ell només tornaria a Girona per la porta gran. Qüestió d'expectatives. La possibilitat de tornar a la seva ciutat com a alcalde era la més atractiva: per això, abandonà la seva original militància al PSUC per passar a una opció (no m'ho invento, alguna vegada ho ha explicat ell mateix amb aquestes mateixes desvergonyides paraules) amb la qual les possibilitats de triomf augmentaven considerablement. No es tractava, doncs, de portar un projecte a l'alcaldia, sinó d'arribar-hi ell, encara que fos amb una nova jaqueta. Qüestió d'expectatives.

El conseller Nadal, doncs, en sap molt i molt, de gestionar expectatives personals. El que no tinc gens clar és que sàpiga tant de fer-ho amb les expectatives col·lectives, les esperances del nostre país. No em refereixo només als seus reiterats fracassos a nivell nacional. El passat diumenge es va declarar del tot en contra de la Consulta sobre la Independència celebrada a Girona. Va dir que aixeca "expectatives errònies". Afirmà que el que cal són "projectes clars, sortir de la crisi i un lideratge ferm que condueixi Catalunya a un horitzó de futur i no a un horitzó sense sortida".
Quan sentia aquestes paraules pensava que devia haver-me tornat boig, que no era possible que quan es referia a projectes clars, a un horitzó de futur i no sense sortida, no podia referir-se al "projecte federal" del PSC (només acceptable ja en un estat d'intoxicació etílica notable) i que quan pensava en un lideratge ferm no podia estar pensant en José Montilla (ídem d'ídem). Parlant d'expectatives errònies, aquestes dues si són dos veritables expectatives errònies. Dues veritables presses de pèl. Règim autonomista i president Montilla, game over.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…