Lliga europea, horitzons oberts

Avui és el gran dia del clàssic futbolístic entre Barça i Madrid. Aquest any la trajectòria dels dos clubs és del tot espectacular. A falta de vuit partits per a l'acabament del campionat, ja sumen els punts que habitualment són suficients per proclamar-se campió de lliga. Quina és la raó? Més enllà del moment extraordinari dels culés (el millor de la seva història) i de les inversions multimilionàries dels madridistes, cal creure que la crisi impossibilita a la immensa majoria de clubs que militen a la lliga espanyola el manteniment de plantilles competitives, si més no, al nivell d'allò que havien assolit fins ara.

Ara que s'apropen les eleccions a can Barça, una de les propostes de futur que podrien plantejar els candidats hauria de ser la de consolidar definitivament una gran lliga europea, aplicant el model del gegant del bàsquet NBA al continent europeu futbolístic. Algú pensa que, com a espectacle i com a negoci, al Barça l'interessa jugar cada setmana amb l'Almeria, el Ràcing o el Valladolid, abans de fer-ho amb el Bayern, el Liverpool o el Milan? Una gran competició d'aquesta mena aportaria un grau d'emoció amb el qual les lligues estatals ja no poden competir. De pas, a més, acabaria amb un dels tradicionals arguments contra la nostra independència que, mig seriosament, mig en broma, se sent tantes vegades al carrer: que faria el Barça en una Catalunya lliure? Molt senzill, obrir encara més els seus horitzons.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas