Ves al contingut principal

Més sobre el Constitucional (que dóna per a molt)

En valorar els fets de divendres, un company de feina em va fer veure la llum: els grans partits espanyols no renoven la composició del Tribunal Constitucional perquè estan pendents de la sentència de l'Estatut i no volen que es trenqui l'equilibri de forces existent. El novembre de 2010, quan encara no s'haurà publicat, ja només quedaran dos jutges sense el mandat caducat. La sospita és clara, per què renunciar a xofer, dinars de treball de tres hores i sou de primera autoritat de l'Estat? És molt senzill d'entendre: si no acorden la sentència mai, podran arribar ocupant el càrrec fins a la jubilació.

Continuant en la línia surrealista. Ara es constata que el nou ponent de la sentència pertany al sector conservador del tribunal. És a dir, que aquesta serà encara més restrictiva que la prevista fins ara. Això obligarà als partits del nostre establishment a afinar la seva capacitat transformista. De pensar-hi m'ha vingut al cap aquella família que, fa uns dies, va acudir a l'aeroport de Liverpool portant l'avi en una cadira de rodes. Els parents van dir que dormia, però, en passar els controls de seguretat, va estranyar als treballadors de l'aeroport el fet que l'ancià portes ulleres de sol, així com la seva total immobilitat. En realitat, l'home era mort i la família intentava estalviar-se despeses. De seguida vaig veure en aquell avi l'Estatutet de la Moncloa i en la seva família em va semblar reconèixer la sociovergència tan acostumada a donar gat per llebre al país.

Comentaris

  1. Hola,
    Fa uns dies vaig llegir que Azaña a l'any 1932 va dirigir-se al Congreso referint-se a Catalunya indicant que nosaltres abans del 1700 erem Estat independent.
    Si es pogués trobar el document estaria bé fer-lo arribar a l'actual Congreso.
    Salut
    A3

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.