Ves al contingut principal

Només ens té a nosaltres

Joan-Daniel Bezsonoff ha novel·lat ("La guerra dels cornuts", Empúries, 2004) la història dels bons patricis que, durant la Primera Guerra Mundial, van considerar que lluitar per França podria afavorir la llibertat de Catalunya. El Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, iniciativa del doctor Joan Solé i Pla, va aplegar recursos per a la causa i l'atenció dels ferits i va fer d'enllaç entre els mobilitzats i les seves famílies. Un miler de catalans del sud s'allistaren com a voluntaris i formaren el Regiment de Marxa de la Legió estrangera-Legió catalana. Alguns moriren com a tropa de xoc als camps de batalla europeus, amb l'esperança que el Principi de les nacionalitats (aquell que diu que totes les nacions tenen dret a constituir-se en Estat) s'aplicaria a Catalunya amb la victòria dels aliats.

La història d'aquells voluntaris tenia sentit en un context de canvi internacional en que calia visibilitzar la causa catalana. L'Espanya d'aleshores deixava poques escletxes per a la lluita per la llibertat i calia aprofitar-les totes. La implicació amb causes internacionals buscava directament la millora de l'estatus polític de Catalunya. Per això costa tant d'entendre certes actituds de bons patricis, entestats a implicar-se en trifulgues on no sé veure exactament què d'essencial ens hi juguem els catalans. A banda i banda, trobem o bé catalanes fent vagues de fam o ridícules xiulades en actes institucionals a favor de la causa palestina, o bé articulistes del nostre lobby sionista anant i venint, dia si, dia també, sobre el dret de l'estat d'Israel a la seva legítima defensa. Parafrasejant, al president Companys, encara que hi ha moltes causes dignes de lluita, aquest país només ens té a nosaltres... No malgastem energies.

Comentaris

  1. Aquí estem.
    Som molts més dels que ells volen i diuen.
    Algun dia, assolirem la llibertat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…