Ves al contingut principal

Parlar dels Borbons

Algun lector d'aquest bloc és pot plantejar el perquè de tanta insistència en aportar testimonis de la repressió borbònica sobre aquest país. La resposta és molt senzilla: cal que almenys alguns ho fem, encara que sigui amb mitjans esquifits, de sabata i espardenya, com les d'aquells catalans que fa gairebé tres-cents anys van plantar-los cara fins a morir o marxar a l'exili. Cal fer-ho perquè els mitjans potents, els que paguem tots, censuren qualsevol referència negativa a la dinastia reial espanyola. No cal recordar l'expulsió de Miquel Calçada de TV3 arran d'un comentari de les corprenedores llàgrimes de l'elefanta Elena. El darrer exemple és el de la retirada de la nostra televisió d'un reportatge ja editat i fins i tot anunciat de Montserrat Armengou i Ricard Belis, periodistes prou reconeguts, sobre la disjuntiva (?) entre monarquia i República.

Certament, el poder dels Borbons, encara que ja no absolut, és enorme. El seu blindatge constitucional actual els fa pràcticament intocables (caldria que PSOE i PP es posessin d'acord a fer-los fora, quelcom impossible). No només disposen de lacais als grans mitjans de comunicació, sinó que fins i tot són capaços de fer censurar un espai d'informació a una televisió dirigida per una periodista amb personalitat, en la qual, per cert, fins ara pensàvem que calia dipositar-hi confiança. Des d'aquí, continuarem lluitant per desenmascarar-los, però no parlant dels seus afers de llit, sinó del dolor, la mort i la destrucció provocada als catalans per gaudir la posició de privilegi que ocupen avui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…