Parlar dels Borbons

Algun lector d'aquest bloc és pot plantejar el perquè de tanta insistència en aportar testimonis de la repressió borbònica sobre aquest país. La resposta és molt senzilla: cal que almenys alguns ho fem, encara que sigui amb mitjans esquifits, de sabata i espardenya, com les d'aquells catalans que fa gairebé tres-cents anys van plantar-los cara fins a morir o marxar a l'exili. Cal fer-ho perquè els mitjans potents, els que paguem tots, censuren qualsevol referència negativa a la dinastia reial espanyola. No cal recordar l'expulsió de Miquel Calçada de TV3 arran d'un comentari de les corprenedores llàgrimes de l'elefanta Elena. El darrer exemple és el de la retirada de la nostra televisió d'un reportatge ja editat i fins i tot anunciat de Montserrat Armengou i Ricard Belis, periodistes prou reconeguts, sobre la disjuntiva (?) entre monarquia i República.

Certament, el poder dels Borbons, encara que ja no absolut, és enorme. El seu blindatge constitucional actual els fa pràcticament intocables (caldria que PSOE i PP es posessin d'acord a fer-los fora, quelcom impossible). No només disposen de lacais als grans mitjans de comunicació, sinó que fins i tot són capaços de fer censurar un espai d'informació a una televisió dirigida per una periodista amb personalitat, en la qual, per cert, fins ara pensàvem que calia dipositar-hi confiança. Des d'aquí, continuarem lluitant per desenmascarar-los, però no parlant dels seus afers de llit, sinó del dolor, la mort i la destrucció provocada als catalans per gaudir la posició de privilegi que ocupen avui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas