Ves al contingut principal

Parlar dels Borbons

Algun lector d'aquest bloc és pot plantejar el perquè de tanta insistència en aportar testimonis de la repressió borbònica sobre aquest país. La resposta és molt senzilla: cal que almenys alguns ho fem, encara que sigui amb mitjans esquifits, de sabata i espardenya, com les d'aquells catalans que fa gairebé tres-cents anys van plantar-los cara fins a morir o marxar a l'exili. Cal fer-ho perquè els mitjans potents, els que paguem tots, censuren qualsevol referència negativa a la dinastia reial espanyola. No cal recordar l'expulsió de Miquel Calçada de TV3 arran d'un comentari de les corprenedores llàgrimes de l'elefanta Elena. El darrer exemple és el de la retirada de la nostra televisió d'un reportatge ja editat i fins i tot anunciat de Montserrat Armengou i Ricard Belis, periodistes prou reconeguts, sobre la disjuntiva (?) entre monarquia i República.

Certament, el poder dels Borbons, encara que ja no absolut, és enorme. El seu blindatge constitucional actual els fa pràcticament intocables (caldria que PSOE i PP es posessin d'acord a fer-los fora, quelcom impossible). No només disposen de lacais als grans mitjans de comunicació, sinó que fins i tot són capaços de fer censurar un espai d'informació a una televisió dirigida per una periodista amb personalitat, en la qual, per cert, fins ara pensàvem que calia dipositar-hi confiança. Des d'aquí, continuarem lluitant per desenmascarar-los, però no parlant dels seus afers de llit, sinó del dolor, la mort i la destrucció provocada als catalans per gaudir la posició de privilegi que ocupen avui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…