Ves al contingut principal

Qui no plora no mama

Sé que em direu ploramiques, però és que és així. Ja sé que la plantilla és curta. Que l'equip va just de forces, que l'Ibra no s'ha adaptat, que l'Iniesta no ha pogut i que l'Henry ha desaparegut. Tot això és cert. Però hi ha una altra realitat per a mi incontestable: les dues eliminacions del Barça d'aquest any (primer a la Copa, després a la Champions) han tingut com a causa número u dues incomprensibles actuacions arbitrals.

Fem memòria. El dia del Sevilla al Camp Nou, amb 1-1 al marcador, l'àrbitre anul·la a Zlatan un gol encara no sabem ben bé per què i acte seguit ens xiula un penal en contra per una agafada de samarreta que havia començat metre i mig fora de l'àrea. Del 2-1 passem en un minut a l'1-2, gràcies a dos errors arbitrals clamorosos. Fa una setmana, tornem-hi. Gol en fora de joc de Milito i poc després penal a Alves de llibre. I del possible 2-2 ens quedem en 3-1. Un resultat massa advers de remuntar per a un equip que va just de benzina.

Ja sé que en Guardiola és molt bon paio i que en Jan Laporta va de bon ídem. Ja sé que és de bon català anar sempre i en tot lloc amb el lliri a la mà (i així hi anem). Però, em pregunto, voleu dir que, després d'un i altre partit, algú de la directiva no hauria d'haver saltat per muntar un pollastre mediàtic descomunal sobre el tema? Si s'hagués fet així (com fa tothom) potser el segon gol de Bojan de dimecres hauria pujat al marcador i ara ens prepararíem il·lusionats per a la final del Bernabéu. Quan l'arbitre és feble, cal presionar-lo: d'això els espanyols en saben molt!

Comentaris

  1. Ja durant el franquisme, el Real Madrid era una forma de fer espanyolisme. Avui continua exactament igual. Intenten fer Espanya i aculturitzar les nacionalitats a través de: la lliga de futbol, en les cadenes de TV espanyoles, les emissores de ràdio la SER i la COPE, els diaris el País, el Mundo, ABC i la Razón. Avui dia 30 d'abril, a les 4 de la matinada estava escoltant la SER, perquè on sóc només puc agafar RN SER i COPE, i s'han burlat barroerament del Barça, de l'himne, d'alguns jugadors insultant-los, a Víctor Valdés li han ficat el malnim del "yoyas" i dia sí dia també insulten Laporta. Tot això al R Madrid la espanyolera cadena SER, al Madrid, no li ho fa. Si no us ho creieu només haveu de sintonitzar la "progre" cadena SER cap a les 5 de la matinada i ho comprovareu. És de vergonya. Insultar aprofitant el haver perdut en semifinals de Champions. INDEPENDÈNCIA O BARBÀRIE

    ResponElimina
  2. Breument:
    1 Un comentarista conegut d'esports va dir, no fa gaire, que hi ha un pacte internacional contra un exacampió de futbol. Aquest pacte d'on provenia?
    2 Respecte de "Muntar un pollastre": La dita real ve de "Montar un poyo", la tarima dels oradors, de l'estil de Londres ...
    3 Podria ser que ben aviat tinguem un Euronews en català a més del turc, xinès àrab, .... Ah, i amb TDT sense codificació ...
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Tiene gracia eso del Real Madrid y el franquismo. Igual que el Barça y el Independentismo.
    Decir que el Madrid ganó en Europa las 6 Copas gracias a Franco, es tan absurdo como cuando dicen que el Barcelona gana por las "excelentes relaciones y servicios prestados" a Villar y demás personajes.
    Mejor no mezclar deporte y politica de tres al cuarto, que si no todos pueden salir escaldados.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…