Ves al contingut principal

S'allarga l'agonia: oxigen per a l'autonomisme

Tot i que toca dissimular, estan contents. La derrota d'ahir, dins del Tribunal Constitucional espanyol, del sector partidari d'una retallada substancial però no definitiva de l'Estatut de Catalunya suposa una excel·lent notícia per a l'autonomisme que impulsa l'stablishment. No tant per l'aparent canvi de tendència en l'equilibri de forces intern dins el tribunal, sinó sobretot perquè suposa demorar fins després de les eleccions l'esperada sentència i, per tant, endarrerir el debat al si de la societat catalana sobre la qüestió clau per resoldre els problemes creixents del país: que l'enfonsament definitiu de la via estatutària fa ara inajornable l'assoliment d'un estat propi, capaç de vetllar pels nostres interessos i de començar a lluitar amb eficiència contra la crisi, de tot ordre, que ens afecta.

Una sentència ahir, a més d'impulsar la participació a les consultes del 25 d'abril i el 30 de juny, hauria situat el dret a decidir en el primer pla del debat públic durant els propers mesos. Ara, en canvi, durant la llarga campanya electoral que ens espera, els partits de l'establishment podran continuar com fins ara amb l'estratègia de fer veure que no passa res, que l'artefacte autonòmic creat ara fa trenta anys no és mort i és encara capaç d'oferir una resposta eficient als nostres problemes. El dia després de les eleccions, quan el sector conservador del Constitucional escorxi definitivament el text estatutari, els de sempre, els catalans de la submissió, tindran quatre anys per davant per adoptar les estratègies necessàries per continuar fent bullir l'olla del conformisme. Quatre anys més per amagar el cap sota l'ala. I així anem fent. Agònics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…