Ves al contingut principal

S'allarga l'agonia: oxigen per a l'autonomisme

Tot i que toca dissimular, estan contents. La derrota d'ahir, dins del Tribunal Constitucional espanyol, del sector partidari d'una retallada substancial però no definitiva de l'Estatut de Catalunya suposa una excel·lent notícia per a l'autonomisme que impulsa l'stablishment. No tant per l'aparent canvi de tendència en l'equilibri de forces intern dins el tribunal, sinó sobretot perquè suposa demorar fins després de les eleccions l'esperada sentència i, per tant, endarrerir el debat al si de la societat catalana sobre la qüestió clau per resoldre els problemes creixents del país: que l'enfonsament definitiu de la via estatutària fa ara inajornable l'assoliment d'un estat propi, capaç de vetllar pels nostres interessos i de començar a lluitar amb eficiència contra la crisi, de tot ordre, que ens afecta.

Una sentència ahir, a més d'impulsar la participació a les consultes del 25 d'abril i el 30 de juny, hauria situat el dret a decidir en el primer pla del debat públic durant els propers mesos. Ara, en canvi, durant la llarga campanya electoral que ens espera, els partits de l'establishment podran continuar com fins ara amb l'estratègia de fer veure que no passa res, que l'artefacte autonòmic creat ara fa trenta anys no és mort i és encara capaç d'oferir una resposta eficient als nostres problemes. El dia després de les eleccions, quan el sector conservador del Constitucional escorxi definitivament el text estatutari, els de sempre, els catalans de la submissió, tindran quatre anys per davant per adoptar les estratègies necessàries per continuar fent bullir l'olla del conformisme. Quatre anys més per amagar el cap sota l'ala. I així anem fent. Agònics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…