S'allarga l'agonia: oxigen per a l'autonomisme

Tot i que toca dissimular, estan contents. La derrota d'ahir, dins del Tribunal Constitucional espanyol, del sector partidari d'una retallada substancial però no definitiva de l'Estatut de Catalunya suposa una excel·lent notícia per a l'autonomisme que impulsa l'stablishment. No tant per l'aparent canvi de tendència en l'equilibri de forces intern dins el tribunal, sinó sobretot perquè suposa demorar fins després de les eleccions l'esperada sentència i, per tant, endarrerir el debat al si de la societat catalana sobre la qüestió clau per resoldre els problemes creixents del país: que l'enfonsament definitiu de la via estatutària fa ara inajornable l'assoliment d'un estat propi, capaç de vetllar pels nostres interessos i de començar a lluitar amb eficiència contra la crisi, de tot ordre, que ens afecta.

Una sentència ahir, a més d'impulsar la participació a les consultes del 25 d'abril i el 30 de juny, hauria situat el dret a decidir en el primer pla del debat públic durant els propers mesos. Ara, en canvi, durant la llarga campanya electoral que ens espera, els partits de l'establishment podran continuar com fins ara amb l'estratègia de fer veure que no passa res, que l'artefacte autonòmic creat ara fa trenta anys no és mort i és encara capaç d'oferir una resposta eficient als nostres problemes. El dia després de les eleccions, quan el sector conservador del Constitucional escorxi definitivament el text estatutari, els de sempre, els catalans de la submissió, tindran quatre anys per davant per adoptar les estratègies necessàries per continuar fent bullir l'olla del conformisme. Quatre anys més per amagar el cap sota l'ala. I així anem fent. Agònics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas