Temps d'incerteses, mirada endavant

Deixar la ciutat i tornar al poble on hi ha una part de les arrels familiars. Reviure el color de les muntanyes i el rerefons del riu. Retrobar no només sons, llums, olors (aulors, en diuen aquí) i paisatges fixats en la memòria dels sentits, sinó també el record de persones que ja no hi són i que sempre hi restaran associades. Tornar en temps d’arrencada de la primavera, en època de canvi. Les restes de la poda es confonen amb els primers brots verds (els de veritat, no els de Zapatero). Tornar quan el bon temps ja permet fer una capcinada al sol del migdia però encara ve de gust la vora del foc al capvespre.

Retrobar amics que no veus prou perquè els compromisos de la vida urbanita no ho permeten, però que saps que hi són i hi seran per sempre, senzills i autèntics. Sempre és bo tornar als punts de referència. Aquest país en té i de molt sòlids. Per això, tot i la violència desfermada durant segles per tal d’esborrar-lo del mapa continua ben viu. Ells no han pogut amb nosaltres. Han fracassat i ho saben. Aquests dies, en les converses amb els amics retrobats, hi torna la pregunta: i ara què? Per al país és temps d’incerteses, de canvi, com la primavera. Hem superat un hivern molt cru i cal saber canalitzar les energies rebrotades de la manera més intel·ligent. Per construir. Sempre endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas