Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (coi, que és dur)

Ahir vaig anar als Serveis Territorials armat no pas amb un, ni amb dos, sinó amb tres escrits. La funcionària que atén el registre a la tarda em comença a mirar amb la mateixa estimació que dispensa a la planta mústia de l'entrada. Atesa l'hora i la tronada (semblava ben bé d'estiu), no he trobat gairebé ningú davant. Una darrera repassada a la meva obra: tres fulls ben bons per cadascun, almenys que llegeixin això. Li he donat el primer recurs. Aquest pel nou Director dels Serveis... i clac clac, registrat. Després el segon: aquest per a la Directora General... i clac clac. Finalment, el tercer: aquest també per al Director dels Serveis. Cara d'angoixa en la funcionària; resposta immediata: ep, és per un altre tema diferent del primer. Aaahh..., clac, clac. Feina feta i salutació a la planta abans de sortir.

I així portem un any: jo demano i ells no contesten al que demano sinó una altra cosa diferent que no demano, però així van marejant la perdiu. Fan veure que no m'entenen. Però, crec que no (encara que de vegades sóc una mica ingenu), que es una estratègia de desgast. Acostumats al ramat ple de xais que porten a l'escorxador sense badar boca, ara, han topat amb un cabró. Sóc dur en el combat cos a cos. En algun moment he arribat a superar les xifres d'ahir pel que fa a nombre d'escrits presentats per setmana. No saben que sóc d'origen aragonès. Que em costarà guanyar, potser anys, però que la meva constància és pacient i m'atansarà a la victòria. I els meus fills podran anar finalment a l'escola que els pares els hem triat. I així continuo, picant i picant el mur. He de reconèixer, però, que la seva closca és dura, dura...

Comentaris

  1. És que vas anar al Tribunal Constitucional?? Pregunto, eh, pregunto. S'hi pot anar amb el TGV-AVE entre feina i feina .... Vull dir entre treball i nanos .... D'acord?
    T'ho pregunto perquè a la Constipació Nacional, la malaltia els té entretinguts i no poden despatxar amb la rapidesa habitual com, per exemple, anar a dinar ....
    (massa punts suspensius ....!)
    Deu ser també l'hàbit de suspens habitual del mal estat espanyol ...

    Dic jo, els d'esquerres + o - , no poden anar a Estrasburg a denunciar la legalitat de l'Estatut i, posats a aprofitar el temps, denunciar també la il·legalitat del Constipacional?
    Ep, pregunto, eh, pregunto!

    Salutacions i visca lo Barça!
    A3

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…