Votar en blanc: qüestió de prioritats

Els darrers estudis del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya han enfilat el vot en blanc fins a un màxim del 10,2% de les preferències (novembre de 2009), quan no fa ni cinc anys no arribava al 3% (juny de 2005). Si es tractés d’una candidatura seria la tercera en unes eleccions al Parlament de Catalunya, a només cinc punts del PSC. Encara que la realitat electoral el situarà notablement per sota, ens aporta indicis molt clars. El rebuig dels partits actuals creix, doncs, exponencialment, a mesura que es destapen casos de corrupció i les seves encarcarades estructures es fan cada vegada més impermeables a les pulsions de la ciutadania. La crítica per aquesta via al sistema de poder concentrat en els partits, però, presenta resultats molt incerts. Fins ara, del tot ineficaços: el fet que els mateixos interessats hagin de promoure les reformes ens porta a una situació de bloqueig permanent.

Més enllà de la necessitat d’una veritable regeneració democràtica (ep, del tot imprescindible), tots sabem que al nostre país li cal urgentment disposar d’un Estat propi per fer front a les necessitats dels seus ciutadans, perquè el projecte històric espanyol és incompatible amb el nostre benestar. Es com si ens poséssim a organitzar la cua del pa, sense procurar abans, que la mercaderia hagi arribat realment al punt de venda. El vot en blanc està de moda, però de moment no sembla que pugui apropar-nos a una reforma en profunditat del sistema de partits. El vot a les candidatures que proposen, de veritat, sense enganys ni subterfugis, la llibertat per al nostre poble, ha de ser ara mateix prioritari per als bons patricis. Per pragmatisme, encara que ens decebin de vegades. Perquè és qüestió de prioritats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas