Ves al contingut principal

1,79%


Un dels líders del sector més fervorosament espanyolista i monàrquic del PSC, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha obtingut un sorollós èxit amb l'organització de la seva consulta particular d'àmbit municipal sobre el futur d'una de les principals artèries de la capital catalana. Ells sí que saben tocar els temes que preocupen a la gent. Després del primer dia de votacions, amb tots els mitjans públics fent propaganda, amb tots els opinadors de l'establishment comentant la jugada, amb tres milions d'euros invertits en l'organització, amb 108 punts físics de votació i amb la possibilitat de participar a través del web municipal, l'alcalde ha aconseguit la prodigiosa, l'estratosfèrica, la descomunal xifra de participació d'1,79%. Sí, sí, un 1,79%. Brutal. Un èxit, brutal.

Els mitjans de la Corporació anunciaven ahir a la tarda les dades en els seus butlletins informatius amb un eufòric, "després del primer dia, ja (observi's el ja) ha votat un 1,79%". To de gesta èpica. Impressionant. Suposo que en Bolaño jutjarà els nivells de participació d'històrics i la iniciativa d'èxit socialista sense precedents. Realment, comparat amb aquesta orgia de participació, el 8,23% de vots a la Consulta sobre la Independència en les mateixes hores a Lleida són un fracàs estrepitós, per no parlar del 21,39% de Girona, i que hem de dir del 25,68% de Sant Cugat del Vallès o del 42,45% de Vic. Aconseguit, a més, amb l'aportació voluntària, en diners i temps, no pas de milers de funcionaris municipals, sinó de gent del carrer implicada en el futur del seu país. De bons patricis.

Quin èxit el de la consulta de la Diagonal i quin fracàs el de les successives onades de Consultes sobre la Independència. Apa, els de la brigada de narcòtics, comenceu a treballar. Teniu una feinada de por. El núvol de confusió que heu de aixecar aquesta vegada ha de ser dens, molt més dens, que el del famós volcà islandès que ens està fent la vida impossible.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…