Ves al contingut principal

1,79%


Un dels líders del sector més fervorosament espanyolista i monàrquic del PSC, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha obtingut un sorollós èxit amb l'organització de la seva consulta particular d'àmbit municipal sobre el futur d'una de les principals artèries de la capital catalana. Ells sí que saben tocar els temes que preocupen a la gent. Després del primer dia de votacions, amb tots els mitjans públics fent propaganda, amb tots els opinadors de l'establishment comentant la jugada, amb tres milions d'euros invertits en l'organització, amb 108 punts físics de votació i amb la possibilitat de participar a través del web municipal, l'alcalde ha aconseguit la prodigiosa, l'estratosfèrica, la descomunal xifra de participació d'1,79%. Sí, sí, un 1,79%. Brutal. Un èxit, brutal.

Els mitjans de la Corporació anunciaven ahir a la tarda les dades en els seus butlletins informatius amb un eufòric, "després del primer dia, ja (observi's el ja) ha votat un 1,79%". To de gesta èpica. Impressionant. Suposo que en Bolaño jutjarà els nivells de participació d'històrics i la iniciativa d'èxit socialista sense precedents. Realment, comparat amb aquesta orgia de participació, el 8,23% de vots a la Consulta sobre la Independència en les mateixes hores a Lleida són un fracàs estrepitós, per no parlar del 21,39% de Girona, i que hem de dir del 25,68% de Sant Cugat del Vallès o del 42,45% de Vic. Aconseguit, a més, amb l'aportació voluntària, en diners i temps, no pas de milers de funcionaris municipals, sinó de gent del carrer implicada en el futur del seu país. De bons patricis.

Quin èxit el de la consulta de la Diagonal i quin fracàs el de les successives onades de Consultes sobre la Independència. Apa, els de la brigada de narcòtics, comenceu a treballar. Teniu una feinada de por. El núvol de confusió que heu de aixecar aquesta vegada ha de ser dens, molt més dens, que el del famós volcà islandès que ens està fent la vida impossible.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.