Ves al contingut principal

2.571,24 vegades gràcies

Ahir va tocar dia d'ensurt. És allò que ho saps, però que fins que no veus els números negre sobre blanc no t'acabes de fer a la idea. Els de Comissions Obreres ens van enviar a tots els de la feina un document Excel en el qual, introduint la teva categoria, l'antiguitat i els complements podies calcular exactament la magnitud de la catàstrofe, és a dir, la quantitat exacta de la retallada del salari dels treballadors públics aprovada ahir pel Congrés espanyol i mimèticament traslladada aquí pel nostre govern autònom (he dit autònom!?).

A mi, treballador públic mitjanet, em correspon deixar de cobrar el 2011 la interessant xifra de 2.571,24 €. I no és que no vulgui col·laborar, no (tot i que amb el dèficit fiscal ja ho faig prou cada any), però és que tinc la percepció que si tots els treballadors en actiu contribuïssin igual que un servidor, nosaltres sols arreglaríem no només el dèficit espanyol, sinó el de mitja Unió Europea (a raó de 23 milions de treballadors, una xifra total de 59.138, 5 milions d'euros), així que, tendeixo a creure que els de dalt, com de costum, se'n lliuraran de la retallada i els de sempre (les classes mitjanes que penquem) l'acabarem pagant.

Fetes les xifres, el personal del meu entorn va reaccionar amb humor càustic i lògica indignació. A mi, passat el primer ensurt, m'envaí un sentiment de profundíssim agraïment envers el president del govern, l'ínclit i mai prou ponderat José Luis Rodríguez Zapatero. Perquè, us imagineu que en comptes de negar la crisi durant tot el període preelectoral i d'haver passat del seu ministre d'economia fins a fer-lo fora, hagués admès, per exemple, un any abans l'existència del daltabaix econòmic que patim. Si així hagués estat, hauria deixat de guanyar també aquest 2010 altres 2.571,24 €! Així que, gràcies, moltes gràcies, president. 2571,24 vegades gràcies. Si podré marxar aquest any de vacances amb la família serà gràcies a vostè. I l'any vinent Déu dirà. Tocarà aprimar-se.

Comentaris

  1. O sigui, que cobres de l'ordre de 2.700 euros al mes o 37.000 euros l'any (dos cops l'any t'emportes la també bonica suma de 5.400 euros per passar unes bones vacances). I quins beneficis aportes a la societat per aquesta bonica, m'ha agradat la teva parauleta, quantitat que TOTS els treballadors (dels de veritat), autònoms, jubilats i aturats ens sembla escandalosa? Apa, després de llegit ja pots esborrar el comentari, gamarús!

    ResponElimina
  2. Benvolgut Anònim. M'agradaria guanyar cada mes el que m'atribueixes (són uns mil euros menys) i encara més tenir aquestes pagues extres. Després d'ingressar durant molts anys el mateix que el personal de neteja amb un doctorat, fa poc, després de superar una oposició, contribueixo a la conservació del Patrimoni Cultural del país. Aquesta és la meva aportació a la comunitat. Amb molta menys dedicació i formació que un servidor molts (en l'època de les vaques grasses) han estat guanyant durant anys molt més i mai no m'he queixat. Pel que fa a esborrar el comentari, encara no ho he fet en cap cas i espero mantenir-ho així mentre es guardin les mínimes formes dins aquest bloc. I gràcies per dir-me gamarús: ho trobo fins i tot entranyable.

    ResponElimina
  3. Això no t'ho creus ni tu.

    ResponElimina
  4. Jo tampoc soc economista, però crec que a l'anònim que ens vol fer por de reclamar la nostre independència si se l'hi pot dir quelcom, que ell com suposat entenedor ho bé ho desconeix o ha obviat interesadament.
    Si bé és veritat que encara espanya representa un mercat important, també és veritat que Catalunya és el mercat més gran d'espanya, el que vol dir que el que és perdés de mercat és compensaria amb el mercat intern, ja que també és reduiria les importacions provinents d'espanya, ja entenc que això és pot veure com una opinió especulativa, però no menys especulativa que dir que els espanyols no ens comprarien res.
    Quan parlem de l'expoliació fiscal, sempre ens quedem curts, doncs nomes parlem de la diferencia del que paguem i del que rebem,els susodits 22.000 mil·lions, però ben poques vegades és mencionen els impostos que és paguen i és generen a Catalunya ( IVA - Imp. de societats) i que és recapten a Madrid, m'explico Catalunya és el 18-19% del PIB i recauda el 23-24% d'impostos, Madrid és el 18-19% del PIB però recapta el 45-47% d'impostos, això vol dir que Madrid recapta un 22-23% d'impostos que no son fruit del seu treball sino que son fruit de tenir les seus fiscals a Madrid, això vol dir que cada cop que paguem les bencines, seguros, bancs, telecomunicacions i etc, paguem un IVA i una part proporcional del Imp. de societats que no s'imputa als catalans, però que en realitat també paguem, per tant el dia que tinguem estat aquests impostos s'haurien de sumar als abans esmentats, és dir fins i tot el banc santander liquidaria els seus impostos a Catalunya.
    Dir-li al anònim que la independència no és un mer objectiu, sinó qué és una eina, una eina que ara mateix té l'estat espanyol i que la utilitza per expoliar-nos, afavorir els mercats espanyols en detriment dels mercats catalans, exemples,
    prohibeix a més de vint paissos utilitzar l'aeroport del Prat ( i ens diu que que és el mercat)
    això en economia s'en diu cost d'oportunitat, vol dir que perdem riqueza al no poder competir amb igualtat de condicion que altres aeroports ( aqui en benefici del de madrid)
    Relacions amb la UE, un altre exemple on el govern espanyols ens perjudica fent servir la seva eina de ser estat.
    L'any pasat la UE va otorgar ajudes directes als pagesos del cereal, hi va subvencionar a espanya amb 144 mil·lions d euros per a les explotacions que el seu rendiment estaba per sota dels 2.900Kg per hectarea, a la pagesia catalana li corresponien un 6-7% d'aquest diners, però com la UE va donar els diners al estat, aquest va utilitzar la seva eina per territorialtzar la subvenció, va fer el promig per territoris i oh, quina casualitat, Catalunya estaba per sobra d'aquests 2.900Kg. de promig per hectarea, així que els pagesos catalan no van veure ni un euro, però la resta de espanya si que va estar un 6-7%sobre subvencionada.
    Simplement vull dir que ja podeu parlar de pasius, però el que és absolutament veritat és que l'expoliació de 22.000 mi·lions és quedan curts, la magnitud de la tràgedia de dependre d'espanya és inmensa

    perdoneu per haver-me estés masa, però no he sabut resumir-ho

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…