Ves al contingut principal

30-M, minories que construeixen futur

Ahir vaig anar a la darrera reunió de formació de voluntaris i a l'acte de tancament de la campanya de la Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell. Diumenge, jornada emociant amb la Consulta sobre la Independència de Catalunya a Sabadell. Logística impressionant: 41 llocs de votació, prop de 800 voluntaris i una feina impressionant feta fins ara en la recollida del vot anticipat: més de 8.000 vots, apropant-nos al 5% del cens augmentat amb les persones immigrades i els menors de setze anys. A molts dels carrers es viu la Consulta: senyeres i cartells a finestres i balcons, als aparadors de les botigues, propaganda arreu. Els organitzadors han fet una feina espectacular, que es veurà recompensada diumenge amb uns excel·lents resultats.

La mobilització de la gent en aquests temps de desencís no és fàcil. Hi ha qui pensa, aclaparat per la crisi econòmica i de moral social i política, que no servirà de res. Prefereixen quedar-se a casa maleint el destí. No és el cas de tots. M'he trobat el veí al replà de l'escala i no s'ha contingut a manifestar-me que ell i la seva dona ja havien votat anticipadament. Com la seva parella, va néixer fora de Catalunya. S'ha animat en veure que tinc un parell de cartells penjats de la meva façana convidant al vot. Ell, m'ha dit, creu en el paper de les minories socials actives. Laboralment jubilat, veterà de la lluita pels drets socials, sap que les grans accions acostumen a resultar de la mobilització d'uns pocs. I nosaltres ja no som tan pocs. Anem fent camí i dissipant els núvol de confusió de l'establishment autonomista. Guanyarem.

Comentaris

  1. No m'estranya que hi hagi poca participació activa d'entre els passius de mena. Tampoc no tenen motivació que els justifiqui cap benefici. Entre la gran majoria dels conciutadans, no hi ha cultura política ni econòmica. Anar a votar en abstracte requereix un esforç mental que molta gent no en té ni capacitat.
    Per tant, trobo que aquestes baixes participacions des de l'inici ja són de per si un gran èxit pel fet de poder-se arribar a fer.
    Cal afegeix-hi, a més, la gent gran, que encara segueix espantada de la guerra. Vosaltres sabeu que va ser molt més criminal del que sempre s'està dient. El Franco sabia molt bé que una bona dosi de bombes aèries (era novetat!) diàries faria estralls a l'ànim de cada ciutadà. Afegeix-hi els quaranta anys de martiri diari, i ara, fent la suma total, et surt un canguelis de cal Déu.
    Per tant, i en referència amb aquesta votació de Sabadell, crec que sempre serà un gran èxit, i més si ho heu aconseguit animar de debó.
    Salut i força votació!
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…