Canviar les cartes, sortir del joc

El comentari anònim d'un lector d'aquest bloc m'anima a contestar-lo amb un nou apunt sobre la submissió econòmica del nostre país. Em critica que parli de 20.000 milions de dèficit fiscal: vaig fer una mitjana entre els 17.000 que admet el mateix Estat espanyol i els 23.000 de què parlen alguns economistes catalans. Trobo que vaig ser prou equilibrat. En tot cas, no sembla existir comparació possible entre el dèficit fiscal que suporten els tres territoris dels Països Catalans i el de qualsevol altre europeu. Sobre les altres prospeccions de futur del comentari relatives a l'evolució hipotètica d'actius i passius, de les exportacions i del deute públic suposo que es poden llançar teories de tota mena i que només la realitat ens acabarà demostrant el resultat.

D'economia no hi entenc gaire. Per això prefereixo analitzar la qüestió amb una perspectiva històrica. En resum, veig les coses així. El projecte històric espanyol impulsat per Castella, poc interessat a la construcció d'una economia productiva, va posar en primer terme la construcció d'un Estat capaç d'obtenir la subjecció política de tot el territori peninsular. La imposició militar (basada en la superioritat demogràfica) va acabar amb les sobiranies perifèriques. A Catalunya, una vegada confirmada la inevitable submissió política, les classes dirigents van optar per l'acceptació d'aquest fet a canvi d'una expansió econòmica basada en l'assegurament del mercat peninsular.

Aquesta fou la base de la industrialització catalana i del repartiment de cartes entre centre i perifèria peninsular durant bona part de l'època contemporània. Des de fa uns anys, però, el projecte històric espanyol ha canviat els naips: se sent fort, modern i democràtic (encara que no ho sigui prou) i ara vol no només la submissió política, sinó també l'econòmica. El projecte de l'Espanya radial, compartit per la dreta i l'esquerra n'és la seva principal manifestació. I des de 1986, amb l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea, Catalunya ja no disposa de cap mercat captiu: competeix en igualtat de condicions als aparadors amb la resta dels productes europeus. Ven si és competitiva i si no, no. I quan algú canvia les cartes, el més raonable és abandonar el joc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas