Ves al contingut principal

Contemplar com ens destrueixen

Boluda Corporación Marítima, empresa d'aquell famós expresident del Real Madrid del "chorreo", ha decidit traslladar les històriques drassanes de la Unión Naval Barcelona del Moll Catalunya del port de la capital catalana al Port de València. Es tracta de l'empresa hereva dels mítics Talleres Nuevo Vulcano creats el 1836 (constructors del segon submarí experimental de Narcís Monturiol), nascuts quan emergia amb tota la seva força l'economia industrial al nostre país.

Era la darrera drassana de reparació de grans bucs mercants que quedava al Port de Barcelona. Ara, segons sembla, es tracta de projectar per al futur un port dedicat sobretot a l'oci, on només hi tindran cabuda les drassanes dedicades a la reparació de iots. És la proposta del nostre establishment: veure com ens dessagnem lentament.

Entretant fa via el Port de València, concebut no pas com a una part important de l'eix mediterrani, sinó com a veritable port de la capital espanyola. Madrid, amb la decadència catalana, el nou gran centre econòmic peninsular que ajudem a consolidar i a créixer any rere any amb el nostre salvatge espoli fiscal, concentrant-hi l'activitat de més pes econòmic i industrial també d'aquesta riba de la Mediterrània. De la mateixa manera que el Prat no pot competir amb Barajas, el Port de Barcelona tampoc no farà competència al dels amics valencians. Nosaltres hem de deixar fer. Deu ser la nova fase de cooperació de que parla el nostre flamant president Zapatero.

Comentaris

  1. el port de Madrid és Algesires. A València s'espaviles sols

    ResponElimina
  2. Salutacions.

    M'agradiria parlar d'economia e independentisme amb vos, no es per treu-vos les ganes simplement es per tenir les dades mes acord amb la realitat.

    Primer de tot el defici no arriba a 20.000 milions.

    Segon has mirat qualque vegada els presupostos de la Generalitat? son 13 vegades mes grans que per exemple el de les Illes Balears i qusi 2 vegades mes grans que el de la CA de Madrid i el seu ajuntament.

    Tercera, la economia no hauria de ser com un pilota de futbol, que arriben 20.000 milions (es podria dir actiu) no vol dir que la economia millori a mitja termini. Sense especialitzacio, exportacions etc no hi ha futur. El pasiu dels 20.000 milions seria la Independencia. La independencia seria la baixada de les exportacions a hispanistan de +/- 35%, sen optimistes. Tenim en compte que una gran majoria de empreses catalanes es dediquen mes del 80% del seu negoci a les exportacions a Ejjjpanya. significaria el tancament de un 10% de tot el teixit empresariat catala en uns anys. Aixo portaria a Catalunya a una tasa de atur mes elevada.

    Els 20.000 milions (suposats) al any següent serien 10.000 i al altre 5.000 fins arribar a 0. Per que? la cifra de negoci aniria baixant.

    Es veritat que aumentaria l'obra publica, cosa que a curt termini seria positiu, pero el % de poblacion visquent de les AAPP pujaria, per tant faria a la economia catalana mes fetble.

    Per altre banda no tens en compte el repartiment de Pasius i Actius amb espanya. Catalunya te una gran cantitat de personas majors, per tant haurien de estalviar molt doblers per poder mantenir el sistema ponzi. Els pasius que tindria catalunya seria un % del deute de Espanya, aquest % seria mes o manco un 30% mes de 200.000 milions d'euros. La resposta facil seria dir "be aixo que es quedi espanya que ja ens a fotut bastant", be aixo esta be dir-ho tomant unes birras. Pero els mercats no entenen de birras, i si esjjpanya se ha endeudat ha sigut per pagar pensions tambe de catalunya... Es a dir en cas que Catalunya digues NO, els CDS pujarian fins arribar al limits de Grecia, cap mercat es podria fiar de un pais que no paga els seu deutes, per molt que tingui un argument per no pagar-les.

    Els CDS pujarien i el spread amb el bund alemany tambe, es a dir ni Catalunya ni el seus bancs es podrien financiar amb l'exterior sense interesos abusios.

    Be si el seny digues que SI, ens repartim tambe els pasius, als 200.000 milions de deute haurien de sumar els 40.000 milions de la CA, els 15.000 milions i probablement uns altres 200.000 de deute "oculte", que a Esjjjpanya algun dia tambe ho treura.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…