Ves al contingut principal

El país no pot esperar més

Avui és presenta a Barcelona el manifest signat per un bon nombre de personalitats de diversos orígens intel·lectuals i polítics, de diferents tendències, que proposa la celebració d'una Conferència Nacional del Sobiranisme. Hi conflueixen vells lluitadors independentistes amb homes i dones honests i de mentalitat oberta que, tot i procedir d'altres projectes d'articulació del país, han arribat a l'assenyada conclusió (a base de castanyes, de les castanyes que ha anat rebent Catalunya), que no existeix cap sortida responsable que no passi per la consecució d'un Estat per a aquest racó de la Mediterrània.

Els seus noms em renoven l'esperança. Seguir l'estela de les grans manifestacions de 2006 i 2007, en el temps d'iniciatives com les de Brusel·les i Ginebra dels DeuMil.cat, esperonat amb l'ambient combatiu de les Consultes sobre la Independència. Els successius intents, durant l'últim any, d'articular una oferta electoral per als bons patricis que no confien en els partits tradicionals (perquè fins ara, més enllà de la teoria, han tendit a una pràctica política d'obediència autonomista), han suposat un avenç, però no han aconseguit quallar plenament.

Reagrupament, tot i les sacsejades provocades per un exercici del lideratge com a mínim discutible, ha estat fins ara l'intent que ha aplegat més forces. No ha assolit, però, arribar a tothom. Tant de bo, les noves forces aplegades a l'entorn de la proposta d'una Conferència Nacional del Sobiranisme aconsegueixin l'objectiu. Presentant una candidatura amb noms potents (no només un, ens calen molts lideratges per arribar a totes les sensibilitats), capaços d'arrossegar el país cap a la llibertat. No podem deixar passar altres quatre anys. Hem tocat fons amb una crisi que ha enviat a l'abisme el país i l'esquerra "amiga". L'autonomisme ha fet fallida. La dreta espanyola és a punt de recuperar el poder. Ara és l'hora, segadors.

Comentaris

  1. Persones que donen suport a una proposta separatista són persones de ment oberta?

    Amb això ja he llegit prou.

    Espanya, Portugal, Itàlia, França són paisos llatins, als que els agrada fer soroll, etc... França se salva dels problemes que te perque s'ho ha sabut muntar amb el pas del temps i te una economia real, els altres tres paisos importants d'Europa són també un desastre económic, Espanya i Portugal són un desastre en general en els quals el benestar depén de com els vagi als veins.

    Aquí el que cal és una mica de pragmatisme, possar-nos TOTS colze per colze i fer pinya per trobar solucions i fer d'Espanya un pais prósper, i no cercar com fer que Catalunya sigui independent i menys encara, un estat independent, quina vejanada! Si fóssim un estat independent, no formariem part de la Unió Europea, ni de l'euro, ja que per a pertanyer s'han de complir unes condicions i la independència només ens duria a una época molt dura en el millor dels casos -comptant que els polítics que tinguéssim actuessin amb bona intenció i ho fessin bé- i a un desastre general en el pitjor cas -amb els polítics que tenim-.

    Sigues conscient d'on estem, no estem a Espanya, estem a Europa, i les idees separatistes, independentistes duen a resultats com ETA, el que va pasar a Bosnia, el conflicte del Kurdistan, etc...

    Una persona de ment oberta és aquella que és tolerant, accepta el que hi ha i busca solucions, no cerca anar pel seu compte i fer les coses a la seva manera, i menys quan això te una repercusió directa sobre la població d'un territori.

    Som una nació, però això no treu que estiguem dins d'un estat anomenat Espanya juntament amb altres nacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…