Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (IV)

Encara que la Catalunya oficial vulgui resaltar el caràcter bucòlic amb que els barcelonins acceptaren la derrota i l'ocupació de la ciutat el setembre de 1714, la realitat del país sotmès dels anys posteriors no fou precisament falaguera. Alguns bons patricis, a més, no només no obriren les seves botigues l'endemà, com si res s'hagués esdevingut, sinó que continuaren la lluita contra els ocupants i els traïdors en defensa de la llibertat i la sobirania d'aquest país. Entre 1719 i 1720 diverses partides de guerrillers mantenien la lluita, infringint baixes importants amb els seus atacs desendreçats a l'exèrcit d'ocupació i impedint-ne la recaptació d'impostos.

Les instruccions als seus subordinats del Capità general, la màxima autoritat reial al país, eren clares al respecte: "está mandado que a los catalanes a quienes se coxa con las armas en la mano les ahorque y que así lo haga executar". A més d'empresonar covardament les mares i les dones dels guerrillers, els caps borbònics enviaven sistemàticament a la forca els presoners vius i morts. Després de la captura d'alguns bons patricis a Igualada la tardor de 1719, encara insisteixen "que haga ahorcar luego como le tengo mandado todos los que tiene ahí presos de la última refriega, y que los haga colgar de un pie en los árboles que hay en el camino, de ahí a Martorell".

Durant la primavera de 1720, en una escalada repressiva cada vegada més refinada, les sentències de l'Audiència contra els guerrillers capturats especificaven que l'execució havia d'anar precedida d'una tortura elaborada, abans d'arribar, i al mateix lloc de l'execució, de manera que la mort no fos ràpida: "que por el camino se les cortase una mano, y después la otra, atenaceado, y sobre el cadalso las orejas antes del degüello, lo que se practicará después de su muerte". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis assassinats de manera tan atroç, també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Ens caldria tenir un fons econòmic per poder disposar d'un espai encara que fos de publicitat per poder publicar en anglès tot això que aneu ventilant els historiadors. Sinó, sempre ens quedem amb una ventilació interna i, com aquell qui diu, viciada. Imagineu-vos en un "The Times" un espai regular que es digui "Missatge de Catalunya" on es vagin ventilant totes les atrocitats que hem anat rebent des del 1714 fins ara mateix.
    Hi ha algun bon patrici que pugui disposar d'aquest capital?

    ResponElimina
  2. ¿¡¿Y de todo esto se libró el heroe Rafa Casanova?!? Eso si que habría que estudiarlo para que se sepa la verdad y se dejen de falsos homenajes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…