Els desastres de la guerra contra Catalunya (IV)

Encara que la Catalunya oficial vulgui resaltar el caràcter bucòlic amb que els barcelonins acceptaren la derrota i l'ocupació de la ciutat el setembre de 1714, la realitat del país sotmès dels anys posteriors no fou precisament falaguera. Alguns bons patricis, a més, no només no obriren les seves botigues l'endemà, com si res s'hagués esdevingut, sinó que continuaren la lluita contra els ocupants i els traïdors en defensa de la llibertat i la sobirania d'aquest país. Entre 1719 i 1720 diverses partides de guerrillers mantenien la lluita, infringint baixes importants amb els seus atacs desendreçats a l'exèrcit d'ocupació i impedint-ne la recaptació d'impostos.

Les instruccions als seus subordinats del Capità general, la màxima autoritat reial al país, eren clares al respecte: "está mandado que a los catalanes a quienes se coxa con las armas en la mano les ahorque y que así lo haga executar". A més d'empresonar covardament les mares i les dones dels guerrillers, els caps borbònics enviaven sistemàticament a la forca els presoners vius i morts. Després de la captura d'alguns bons patricis a Igualada la tardor de 1719, encara insisteixen "que haga ahorcar luego como le tengo mandado todos los que tiene ahí presos de la última refriega, y que los haga colgar de un pie en los árboles que hay en el camino, de ahí a Martorell".

Durant la primavera de 1720, en una escalada repressiva cada vegada més refinada, les sentències de l'Audiència contra els guerrillers capturats especificaven que l'execució havia d'anar precedida d'una tortura elaborada, abans d'arribar, i al mateix lloc de l'execució, de manera que la mort no fos ràpida: "que por el camino se les cortase una mano, y después la otra, atenaceado, y sobre el cadalso las orejas antes del degüello, lo que se practicará después de su muerte". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis assassinats de manera tan atroç, també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Ens caldria tenir un fons econòmic per poder disposar d'un espai encara que fos de publicitat per poder publicar en anglès tot això que aneu ventilant els historiadors. Sinó, sempre ens quedem amb una ventilació interna i, com aquell qui diu, viciada. Imagineu-vos en un "The Times" un espai regular que es digui "Missatge de Catalunya" on es vagin ventilant totes les atrocitats que hem anat rebent des del 1714 fins ara mateix.
    Hi ha algun bon patrici que pugui disposar d'aquest capital?

    ResponElimina
  2. ¿¡¿Y de todo esto se libró el heroe Rafa Casanova?!? Eso si que habría que estudiarlo para que se sepa la verdad y se dejen de falsos homenajes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)