Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (V)

El juny de 1925, alguns joves d'Estat Català planejaren atemptar contra el borbó Alfons XIII, tot fent esclatar una bomba al túnel entre Garraf i Sitges, a l'inici del viatge del monarca de retorn a Madrid. En localitzar l'explosiu la policia espanyola detingué unes dues-centes persones. Fetes les investigacions pertinents sobre la seva identitat, un grup d'acusats fou portat a la "Jefatura" de Policia de Barcelona. Un pamflet clandestí d'Estat Català d'aquell moment ens parla cruament de la situació dels presoners. Avui, he volgut recordar-los, en "homenatge" al jutge Garzón:

"S'havia sentit a parlar sovint de tortures infligides a detinguts que queien en mans de la policia espanyola, però molta gent es resistia a creure-s'ho. Ara, per medi d'una persona d'absoluta confiança que ha estat detinguda varis dies, posada en llibertat, i que actualment està en lloc segur, tenim dades precises i fidedignes sobre les tortures i maltractes de què han estat objecte els 25 presoners catalans que actualment estan en mans de les autoritats espanyoles. Aquestes tortures revelen un grau de barbàrie en llurs autors que supera la de les descripcions conegudes de Rússia o dels paissos Balcànics, i que han de revoltar totes les persones honrades".

A més de les bufetades i cops de puny durant les declaracions, el text destaca que "cal citar especialment les tortures de que ha estat objecte un d'ells, que revelen la més refinada crueltat. En el curs dels seus varis interrogatoris sofrís sis grans pallisses per negar-se a parlar espanyol i a declarar davant del retrat del rei d'Espanya. El solien treure del calaboç lligat amb unes manilles que agafen els dos dits grossos de les mans, les quals s'estrenyen per medi d'un clau amb rosca, produint un dolor terrible que's comunica fins al cervell. Una d'aquestes manilles fou aplicada al mencionat presoner durant sis dies sense interrupció, restant-li els dos dits grossos insensibilitzats. La policia, veient que el detingut conservava la fermesa durant els interrogatoris, en moments de ràbia i de despit, donava una volta més a la clau per a veure si així li arrencava alguna declaració". Encara que al Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis torturats també mereixen memòria.

Comentaris

  1. En aquella época no se andaban con tonterias...

    ResponElimina
  2. Alguna vegada hem parlat de la continuitat de les agressions que hem rebut per part d'Espanya. És un seguit des que Catalunya va caure en les seves mans. Ara, al no poder-nos tornar a passar per les armes, fan el mateix amb l'economia i els drets propis d'una nació.
    Les conquestes sempre han quedat mal digerides i es reflecteixen amb els fets quotidians, sobretot per part del vençut, però també per part del vencedor al no tenir mai la "feina" acabada del tot.
    Per això, ara és qúestió d'aprofitar la desgràcia d'en Garzón i portar la nostre repressió als Tribunals Internacionals. Que la premsa internacioinal en vagi plena i vegin el que s'hi cou després d'una dita transició mal feta com la nostra. Allò de l'exemplaritat de la nostra transició només va ser campanya molt ben orquestrada.
    Albert

    ResponElimina
  3. Albert, vius enganyat jajaja vinga segueix somiant!!! Mentrestant moltes famílies al atur..si senyor..si el més important serà la independència..com hi hagin tant inútils que pensin com tu..anem ben servits.

    ResponElimina
  4. Qui recordaran el Garzón seran els 17 independentistes torturats arran de les detencions pels Jocs Olímpics de Barcelona. El Trbunal Europeu dels Drets Humans va acabar condemnar l'estat espanyol per tortures. Però, és clar, això els mitjans de comunicació no ho voldran recordar.

    ResponElimina
  5. Home, trobo lamentable el teu comentari de que visc enganyat, amic Anonim:
    Aprofita les eines que puguis tenir a l'avast i fes-les servir. Ara, aquesta eina es diu "Garzón" i és una bona eina homologada internacionalment.
    Amic meu, no t'estavellis mai contra la paret insistint sempre amb el mateix. Cerca noves vies .... D'acord?
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…