Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (V)

El juny de 1925, alguns joves d'Estat Català planejaren atemptar contra el borbó Alfons XIII, tot fent esclatar una bomba al túnel entre Garraf i Sitges, a l'inici del viatge del monarca de retorn a Madrid. En localitzar l'explosiu la policia espanyola detingué unes dues-centes persones. Fetes les investigacions pertinents sobre la seva identitat, un grup d'acusats fou portat a la "Jefatura" de Policia de Barcelona. Un pamflet clandestí d'Estat Català d'aquell moment ens parla cruament de la situació dels presoners. Avui, he volgut recordar-los, en "homenatge" al jutge Garzón:

"S'havia sentit a parlar sovint de tortures infligides a detinguts que queien en mans de la policia espanyola, però molta gent es resistia a creure-s'ho. Ara, per medi d'una persona d'absoluta confiança que ha estat detinguda varis dies, posada en llibertat, i que actualment està en lloc segur, tenim dades precises i fidedignes sobre les tortures i maltractes de què han estat objecte els 25 presoners catalans que actualment estan en mans de les autoritats espanyoles. Aquestes tortures revelen un grau de barbàrie en llurs autors que supera la de les descripcions conegudes de Rússia o dels paissos Balcànics, i que han de revoltar totes les persones honrades".

A més de les bufetades i cops de puny durant les declaracions, el text destaca que "cal citar especialment les tortures de que ha estat objecte un d'ells, que revelen la més refinada crueltat. En el curs dels seus varis interrogatoris sofrís sis grans pallisses per negar-se a parlar espanyol i a declarar davant del retrat del rei d'Espanya. El solien treure del calaboç lligat amb unes manilles que agafen els dos dits grossos de les mans, les quals s'estrenyen per medi d'un clau amb rosca, produint un dolor terrible que's comunica fins al cervell. Una d'aquestes manilles fou aplicada al mencionat presoner durant sis dies sense interrupció, restant-li els dos dits grossos insensibilitzats. La policia, veient que el detingut conservava la fermesa durant els interrogatoris, en moments de ràbia i de despit, donava una volta més a la clau per a veure si així li arrencava alguna declaració". Encara que al Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis torturats també mereixen memòria.

Comentaris

  1. En aquella época no se andaban con tonterias...

    ResponElimina
  2. Alguna vegada hem parlat de la continuitat de les agressions que hem rebut per part d'Espanya. És un seguit des que Catalunya va caure en les seves mans. Ara, al no poder-nos tornar a passar per les armes, fan el mateix amb l'economia i els drets propis d'una nació.
    Les conquestes sempre han quedat mal digerides i es reflecteixen amb els fets quotidians, sobretot per part del vençut, però també per part del vencedor al no tenir mai la "feina" acabada del tot.
    Per això, ara és qúestió d'aprofitar la desgràcia d'en Garzón i portar la nostre repressió als Tribunals Internacionals. Que la premsa internacioinal en vagi plena i vegin el que s'hi cou després d'una dita transició mal feta com la nostra. Allò de l'exemplaritat de la nostra transició només va ser campanya molt ben orquestrada.
    Albert

    ResponElimina
  3. Albert, vius enganyat jajaja vinga segueix somiant!!! Mentrestant moltes famílies al atur..si senyor..si el més important serà la independència..com hi hagin tant inútils que pensin com tu..anem ben servits.

    ResponElimina
  4. Qui recordaran el Garzón seran els 17 independentistes torturats arran de les detencions pels Jocs Olímpics de Barcelona. El Trbunal Europeu dels Drets Humans va acabar condemnar l'estat espanyol per tortures. Però, és clar, això els mitjans de comunicació no ho voldran recordar.

    ResponElimina
  5. Home, trobo lamentable el teu comentari de que visc enganyat, amic Anonim:
    Aprofita les eines que puguis tenir a l'avast i fes-les servir. Ara, aquesta eina es diu "Garzón" i és una bona eina homologada internacionalment.
    Amic meu, no t'estavellis mai contra la paret insistint sempre amb el mateix. Cerca noves vies .... D'acord?
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…